Hem anat
rebent notícies, via mail, de l'expedició del Projecte de Bioespeleologia Atlas
al Marroc, una activitat organitzada per membres de ls SIE de l'Àliga i l'Associació Catalana de Bioespeleologia.
El dia 9
d'agost del 2017 van iniciar el viatge en Floren Fadrique i el Jordi Thomas, arribant a
Almeria al vespre. A mitjanit han pres el transbordador fins a Melilla, on hi
han arribat a les vuit del matí del dia 10.
Quan ha
enviat les notícies estaven a prop de la frontera amb Marroc. Diu en el seu
escrit: ...Ja estem arribant a la frontera, veurem quins problemes tindrem en
aquest "Cafarnaüm" que sempre s'organitza...
Tenen la
previsió de marxar cap a la ciutat de Taza, a un parell d'hores de cotxe, on
s'han de trobar amb l'amic Makram Leknizi, un espeleòleg marroquí que ja ens va
acompanyar l'any passat durant tota l'expedició.
Les
previsions de treball són (al final veurem que es modificaran):
-Zona
dels voltants de la Daya Chicker, a les poblacions de Merrahoua i Bab bou Idir
-Zona
d'Azrou
-Zona de
Beni Mellal i Tagleft
-Zona
d'Ait Mehammed
Com
sigui que no s'han pogut obtenir els permisos oficials per presentar a les
autoritats locals, s'ha descartat visitar les zones de la serralada del Bou
Iblane (entre Taza i Azrou) i Berkane-Takerboust, per Oujda, ja que en
anteriors ocasions no vam ser ben rebuts per no portar les corresponents
autoritzacions.
Diari enviat pel Flore Fadrique en diversos mails:
-10
d'agost. Ja al Marroc.
A la
frontera, com quasi sempre, un desastre. Quatre hores de discussions, registres
i paperassa.
Vam
arribar a Taza on ens van trobar a Makram amb un retràs de cinc hores.
Pugem a
Bab Bou Idir on ens trobem amb Younes el Kasmi, gerent de la cova turistica del
Friouato.
Comencem la expe practica amb la recol·lecció a la cova Riviera de
Chara, on tenim la sort de trobar una bona sèrie de Trechus gigoni, a més
d'altres coleòpters i el més interessant, un volum important d'aranyes, entre
les que suposem unes quantes Lepthyphantes que és el nostre principal objectiu.
Per
aprofitar el viatje, baixem a l’avenc Trou de la Piste: nova recol·leccio
d’aranyes. Al vespre entrem a lacova Kef Admam, on tenim la intenció de capturar una
Lepthyphantes molt determinada de la que tan sols disposem d’ una femella,
tenint la sort de capturar-ne un exemplar.
-11
d’agost: Acompanyats de Younes, visitem la Kef Bab el Arba, un engolidor quer
recull un cabal esgarrifós en època de pluja. Baixem uns 25 m amb dos
rappels i uns dos-cents metres de galeries. No trobem masses Lepthyphantes ja
que de seguida es troba la zona isotèrmica de la cavitat (les Lepthyphantes no
són massa troglòbies i viuen en la zona d'entrada i intermèdia de les
cavitats). A més pensem que les avingudes ho arrosseguen tot.
-13 d'agost: Baixem a l’avenc Bab Bou Idir. Una cabra en estat de putrefacció
ens dóna la benvinguda justament al ressalt d'entrada. Malauradament la invasió
de milers i milers de mosques i larves de mosques (Sarcophaga sp.), ha eliminat
tota la fauna de la zona intermèdia de la cavitat. Tirem avall desgrimpant dos
o tres ressalts quasi pous, un rappel de deu metres i ens trobem a la xarxa base
de la cavitat. Com també és un engolidor, ens trobem una fauna relativa, encara
que abundant.
Al
vespre visitem la grotte de Sidi Megbeur I. Un pou de dotze metres ens permet
arribar al fons per intentar capturar la Lepthyphantes taza, però no ho sabrem
fins que, a la tornada, es classifiqui el material de bio recol·lectat. Tornem
al nostre refugi del Friouato on tenim muntat el campament base i a on gaudim
de l'hospitalitat de Younes, atent a qualsevol necessitat per solucionar-la.
Demà tenim intenció d'arribar a Ain Khala i Ain Leuh on hi han unes cavitats ja
conegudes, per fer la recol·lecció de Trechus espanoli i que no sabem res de
les aranyes que poblen les cavitats d'aquesta zona. Haurem de raonar i discutir
amb el caid o el mokadem de la « province » a veure si tenim sort o ens
foragiten com altres vegades.
-14
d'agost: Situació fallida a Ain Leuh per fer cavitats a Ain Kahla (Azteque
Tartare, etc.) amb la mala sort que el sifó d'entrada d'aquesta hi era buit i
es podia passar, cosa que en tres intents en anys passats no ho havíem
aconseguit. Mala sort.
Hem
demanat permís d'estada i per fer les coves i la policia ens ha remés al caid,
però aquest hi era de festa (en un dilluns?). Amb aquest plan fumut, abandonem
l'impressionant bosc d'enormes i altíssims cedres i alzines i marxem cap a
Taglefth, segurs de trobar el suport d'en Said Maauni, valedor de les nostres
activitats en aquesta zona. Hem dormit en un, diguem-ne hotel?, de Beni Mellal.
15
d'agost: Després d'aconseguir el preceptiu permís del caid, hem fet la ifri
Boutadart, avenc d'uns trenta metres de fondària, amb una bona recol·lecció de
fauna subterrània. Demà intentarem fer la ifri Bouizem, en la que esperem altra
bona cacera però no tan abundosa com avui, ja que la cavitat és un avenc més
petit i més obert a l'exterior. A la tarda intentarem anar a la ifri Ihmamne,
una cova amb galeries immenses però seques i un tant polsoses. La calor
continua amb un caire gairebé insuportable inclòs per a mi (44 graus).
16 d’agost:
A Ait Schkounda, hem dormit
en casa d’en Hussein Essalhi, conegut nostre de fa anys. Merçés al seu guiatge
ens vam poder apropar a la ifri n' Izemour
i el Jordi i el Makram ja tenen la topo ben bé feta.
Avui
tenim previst fer la ifri el Mansour, cavitat d'uns 25 metres de fondaria, amb
una serie de resalts força complicats
pel fangeig que ens trobem a partir dels deu metres. Unes
desgrimpades i alguna patacada de més ens portem a una sala final. No
trobem cap coleopter troglobi, abundants en canvi els araneids, (aranyes i uns
enormes opilions).
Tornem a
la ifri n'Izemour, que està relativament a prop, per acabar la topo i
arreplegar quelcom mes de fauna. En
acabant i quan anem a Ait Schkounda ens trobem al mokadem del poble que ens diu
que el caid de El Ksiba ens vol veure. Endevinem problemes!
Despres
de varies hores de avantsala, el caid ens diu que no volen
problemes i que res de fer cavitats. Sort que ja tenim un bon plec de
treball fet. Amb
aquesta situació, decidim, i ja amb mentalitat de tornada, tornat a Bab Bou
Idir, amb els nostres amics del Friouato on, estem segurs, no tindrem cap
problema per fer cavitats o simplement restar en un lloc.
20 d’agost:
De nou en Bab Bou Idir, amb el nostres amics i colegues de Friouato. Unes hores
de descans i decidim baixar a la Kef
Izoura, cavitat propera al campament base, amb idea de capturar (sense resultats) algun coleòpter Trechus
groubei, però sí bastantes aranyes, inclós en la
zona isotérmica de la cavitat, potser arrossegades per l'aigua i també
diversos coleòpters bastant pigmentats.
De cop i volta, la sorpresa: sota d'una pedreta, i quan jo ja estic tremolant
de fred, trobo un coleòpter estafilinid que em fa recordar un Domene,
despigmentat, estilitzat i amb un notable tamany.
Esperem
més notícies, tot i que sembla que ja van tornant.
