Projecte Bioespeleològic Atlas al Marroc (2)

Hem anat rebent notícies, via mail, de l'expedició del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc, una activitat organitzada per membres de ls SIE de l'Àliga i l'Associació Catalana de Bioespeleologia.

El dia 9 d'agost del 2017 van iniciar el viatge en Floren Fadrique i el Jordi Thomas, arribant a Almeria al vespre. A mitjanit han pres el transbordador fins a Melilla, on hi han arribat a les vuit del matí del dia 10.

Quan ha enviat les notícies estaven a prop de la frontera amb Marroc. Diu en el seu escrit: ...Ja estem arribant a la frontera, veurem quins problemes tindrem en aquest "Cafarnaüm" que sempre s'organitza...

Tenen la previsió de marxar cap a la ciutat de Taza, a un parell d'hores de cotxe, on s'han de trobar amb l'amic Makram Leknizi, un espeleòleg marroquí que ja ens va acompanyar l'any passat durant tota l'expedició.

Les previsions de treball són (al final veurem que es modificaran):

-Zona dels voltants de la Daya Chicker, a les poblacions de Merrahoua i Bab bou Idir

-Zona d'Azrou

-Zona de Beni Mellal i Tagleft

-Zona d'Ait Mehammed

Com sigui que no s'han pogut obtenir els permisos oficials per presentar a les autoritats locals, s'ha descartat visitar les zones de la serralada del Bou Iblane (entre Taza i Azrou) i Berkane-Takerboust, per Oujda, ja que en anteriors ocasions no vam ser ben rebuts per no portar les corresponents autoritzacions.

Diari enviat pel Flore Fadrique en diversos mails:

-10 d'agost. Ja al Marroc.

A la frontera, com quasi sempre, un desastre. Quatre hores de discussions, registres i paperassa.

Vam arribar a Taza on ens van trobar a Makram amb un retràs de cinc hores.

Pugem a Bab Bou Idir on ens trobem amb Younes el Kasmi, gerent de la cova turistica del Friouato.

Comencem la expe practica amb la recol·lecció a la cova Riviera de Chara, on tenim la sort de trobar una bona sèrie de Trechus gigoni, a més d'altres coleòpters i el més interessant, un volum important d'aranyes, entre les que suposem unes quantes Lepthyphantes que és el nostre principal objectiu.

Per aprofitar el viatje, baixem a l’avenc Trou de la Piste: nova recol·leccio d’aranyes. Al vespre entrem a lacova Kef Admam, on tenim la intenció de capturar una Lepthyphantes molt determinada de la que tan sols disposem d’ una femella, tenint la sort de capturar-ne un exemplar.

-11 d’agost: Acompanyats de Younes, visitem la Kef Bab el Arba, un engolidor quer recull un cabal esgarrifós en època de pluja. Baixem uns 25 m amb dos rappels i uns dos-cents metres de galeries. No trobem masses Lepthyphantes ja que de seguida es troba la zona isotèrmica de la cavitat (les Lepthyphantes no són massa troglòbies i viuen en la zona d'entrada i intermèdia de les cavitats). A més pensem que les avingudes ho arrosseguen tot.

-13 d'agost: Baixem a l’avenc Bab Bou Idir. Una cabra en estat de putrefacció ens dóna la benvinguda justament al ressalt d'entrada. Malauradament la invasió de milers i milers de mosques i larves de mosques (Sarcophaga sp.), ha eliminat tota la fauna de la zona intermèdia de la cavitat. Tirem avall desgrimpant dos o tres ressalts quasi pous, un rappel de deu metres i ens trobem a la xarxa base de la cavitat. Com també és un engolidor, ens trobem una fauna relativa, encara que abundant.

Al vespre visitem la grotte de Sidi Megbeur I. Un pou de dotze metres ens permet arribar al fons per intentar capturar la Lepthyphantes taza, però no ho sabrem fins que, a la tornada, es classifiqui el material de bio recol·lectat. Tornem al nostre refugi del Friouato on tenim muntat el campament base i a on gaudim de l'hospitalitat de Younes, atent a qualsevol necessitat per solucionar-la. Demà tenim intenció d'arribar a Ain Khala i Ain Leuh on hi han unes cavitats ja conegudes, per fer la recol·lecció de Trechus espanoli i que no sabem res de les aranyes que poblen les cavitats d'aquesta zona. Haurem de raonar i discutir amb el caid o el mokadem de la « province » a veure si tenim sort o ens foragiten com altres vegades.

-14 d'agost: Situació fallida a Ain Leuh per fer cavitats a Ain Kahla (Azteque Tartare, etc.) amb la mala sort que el sifó d'entrada d'aquesta hi era buit i es podia passar, cosa que en tres intents en anys passats no ho havíem aconseguit. Mala sort.

Hem demanat permís d'estada i per fer les coves i la policia ens ha remés al caid, però aquest hi era de festa (en un dilluns?). Amb aquest plan fumut, abandonem l'impressionant bosc d'enormes i altíssims cedres i alzines i marxem cap a Taglefth, segurs de trobar el suport d'en Said Maauni, valedor de les nostres activitats en aquesta zona. Hem dormit en un, diguem-ne hotel?, de Beni Mellal.

15 d'agost: Després d'aconseguir el preceptiu permís del caid, hem fet la ifri Boutadart, avenc d'uns trenta metres de fondària, amb una bona recol·lecció de fauna subterrània. Demà intentarem fer la ifri Bouizem, en la que esperem altra bona cacera però no tan abundosa com avui, ja que la cavitat és un avenc més petit i més obert a l'exterior. A la tarda intentarem anar a la ifri Ihmamne, una cova amb galeries immenses però seques i un tant polsoses. La calor continua amb un caire gairebé insuportable inclòs per a mi (44 graus).

16 d’agost: A Ait Schkounda, hem dormit en casa d’en Hussein Essalhi, conegut nostre de fa anys. Merçés al seu guiatge ens  vam poder apropar a la ifri n' Izemour i el Jordi i el Makram ja tenen la topo ben bé feta.

Avui tenim previst fer la ifri el Mansour, cavitat d'uns 25 metres de fondaria, amb una serie de  resalts força complicats pel fangeig que ens trobem a partir dels deu metres. Unes desgrimpades i alguna patacada de més ens portem a una sala final. No trobem cap coleopter troglobi, abundants en canvi els araneids, (aranyes i uns enormes opilions).

Tornem a la ifri n'Izemour, que està relativament a prop, per acabar la topo i arreplegar quelcom mes de  fauna. En acabant i quan anem a Ait Schkounda ens trobem al mokadem del poble que ens diu que el caid de El Ksiba ens vol veure. Endevinem problemes!

Despres de varies hores de avantsala, el caid ens diu que no  volen  problemes i que res de fer cavitats. Sort que ja tenim un bon plec de treball fet. Amb aquesta situació, decidim, i ja amb mentalitat de tornada, tornat a Bab Bou Idir, amb els nostres amics del Friouato on, estem segurs, no tindrem cap problema per fer cavitats o simplement restar en un lloc.

20 d’agost: De nou en Bab Bou Idir, amb el nostres amics i colegues de Friouato. Unes hores de descans  i decidim baixar a la Kef Izoura, cavitat propera al campament base, amb idea de capturar (sense resultats) algun coleòpter Trechus groubei, però sí bastantes aranyes, inclós en la zona isotérmica de la cavitat, potser arrossegades per l'aigua i també diversos  coleòpters bastant pigmentats. De cop i volta, la sorpresa: sota d'una pedreta, i quan jo ja estic tremolant de fred, trobo un coleòpter estafilinid que em fa recordar un Domene, despigmentat, estilitzat i amb un notable tamany.

Esperem més notícies, tot i que sembla que ja van tornant.