L'Espluga del Sabater. Serra de Sant Joan (13).

...segueix de l'apunt anterior...

Tenim sort, arribats al peu de la paret, trobem l'accés facilitat perquè encara hi ha cordes instal·lades pels escaladors.

L'Espluga del Sabater
UTM ETRS89 31T
X:0351241
Y:4673295

Hi ha tres cordes penjades, totes elles mig entrellaçades però  només una d'elles lliure de nusos, que és la que utilitzem per pujar, tot i que l'efecte de estar a l'exterior, s'han engruixit i "canta" al compàs de les nostres sacsejades. No la vam mesurar directament, tot i que deien que la boca es trobava a 20 metres del terra, creiem que potser es una mica menys i en el dibuixet li assignen 18. Clar que com que el rocam de la base és prou pendent, el punt d'inici per penjar-s'hi pot variar alguns metres.

La cavitat és un cau veritablement singular per la seva ocupació de indubtable vàlua històrica i etnogràfica, Per tot arreu hi han mostres de la seva utilització com amagatall, aixopluc, dormitori, cuina i taller...sense deixar de costat el seu punt privilegiat de mirador.

La galeria inicial te uns set metres de longitud, i al final d'aquest tram hi ha un forat tapat per pedres al costat dret, i per l'esquerra s'enfila una xemeneia. També trobem un petit mur de protecció per allar-se del vent, un jaç de branques i una mena de llar de foc. ¨Per tot arreu hi ha penjolls, llaunes, botelles per recollir degoteig, eines i moltes soles de sabata fetes amb plantilla sobre restes de neumàtic, algun moble rudimentari i un parell d'escales rústiques fetes amb fusta i filferro.

Trobem una primera llitera penjada i en un pis superior artificial format per un entramat de branques un nou punt per allitar-se.  Des d'aquest nivell hi un forat de comunicació amb el pis inferior i un accés a les xemeneies d'infiltració del sostre que mostren formes de dissolució pel que cal convenir que es tracta d'una veritable cavitat penjada per l'evolució del vessant.

Imatge des de la llitera superior

Hi ha molts detalls que mostren que aquesta ocupació ha estat relativament recent, sense que puguem descartar que tapin restes anteriors... en tot cas seran els arqueòlegs els que decideixin si convé fer-hi alguna prospecció. Nosaltres ho em deixat tot tal com l'hem trobat.

Creiem ha estat un lloc de refugi anti-franquista, d'unes desenes d'anys d'antiguitat tal com indiquen els detalls d'eines de ferro, lligams de filferro, llaunes, neumàtics, clavetejats de les soles, troncs tallats amb serra, etc. El fet que hi trobem tantes soles de sabata, es senyal que probablement es tracta una producció especialitzada i dedicada a un nombrós col·lectiu que resistia en aquests amagatalls.

...segueix en l'apunt següent...