Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Espeleodijous.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Espeleodijous.. Mostrar tots els missatges

dilluns, 14 d’agost del 2017

Les mines de ferro i manganès de la Tosa d'Alp (2)

...segueix de l'apunt d'ahir...


Zona Sud-Oest (Bergadà)
Explotacions poc penetrables situades al Coll de la Vall, aprofitant una falla inversa que es troba a la zona de contacte de les calcàries blaves i les calcàries roges Griotte del Devonià.

Zona Sud (Bergadà)
Aquestes explotacions eren, en el seu moment i amb el nom de Diana, les més importants de la zona. Hi havia galeries de més de cent metres amb vagonetes per extreure el mineral i un telefèric que pujava el ferro i manganès fins l’edifici anomenat “el Carregador”, d’on es treia a través del Camí de les Mines. Vist com és de feréstec el terreny, una feinada i poc productiva. Per desgràcia actualment, tot està ensorrat.
Antc carregador de material
Zona Nord (Cerdanya)
Actualment aquestes explotacions han sofert unes importants modificacions, ja que amb la construcció del telecabina de la Tosa i la remodelació de les pistes d’esquí han esborrat, gairebé totalment, els restes de les explotacions mineres.
Explotació sota la cabina de la Tosa


A continuació inserim un interessant fragment del llibre "La Mineria de Catalunya, Jaciments i Patrimoni Miner. Itinerari 1 El Bergueda" Editat per la Generalitat de Catalunya . Departament d'Industria, Comerç i Turisme. (2001).


Toni Robert i Dolors Boter

diumenge, 13 d’agost del 2017

Les mines de ferro i manganès de la Tosa d'Alp (1)

A pesar d’ésser conegudes de fa molts anys, aquestes explotacions mineres no han despertat l’interés dels nombrosos excursionistes i espeleòlegs que han recorregut els freqüentats itineraris de la Tosa d’Alp.

Per aquest motiu hem fet algunes visites a la zona per documentar aquest post. Malauradament, no hem pogut captar l’interés dels fotògrafs de l’Espeleodijous, per la qual cosa publiquem unes fotografies que no estan d’acord amb la qualitat que ens té acostumats aquest bloc.

Aquestes visites les han realitzat Dolors Boter, Jordi Perera i Toni Robert, la darrera el 31.7.2017.

Situació
Accés
Per accedir a la part més interessant de les explotacions, que són les mines visitables, tenim dues opcions: A peu, sortirem de l’aparcament de l’estació d’esquí de Masella anomenat Coma Oriola i remuntarem la pista dels Isards (segueix la vall de Coma Oriola) fins arribar al collet que hi ha entre la Tosa d’Alp i la Tosa de Das, on trobarem una caseta de miners totalment derruïda. Són uns 450 metres de desnivell i trigarem una hora i mtja aproximadament.
Iniciem l'aproximació amb el telecadira de la Molina
Refugi Niu de l'Aliga (2.500)
Si hi anem del 15 de juliol a l’11 de setembre, des de la Molina podem agafar el telecabina de la Tosa. Des de l’estació superior remuntarem en direcció al refugi del Niu de l’Àguila. Superats 100 metres de desnivell trobarem a la dreta l’inici de la vall de Coma Pregona, i l’anomenat  Camí  de les Mines, que franquejant la vall ens portarà al coll de la caseta dels miners derruïda. Total una mitja hora.


Història
No hi ha massa informació sobre aquestes explotacions, però se sap que la primera concessió es va donar a mitjan del segle XIX per treure ferro i manganès. Van treballar varies empreses amb moltes dificultats fins el 1966, en que es van abandonar definitivament les explotacions. Eren molt poc rendibles, ja que la neu que cobria la zona una part important de l’any impedia els treballs continuats. La majoria de les mines que hi havia s’han enrunat, sobretot les entrades, per culpa de la gelificació. La fracturació important de la roca en la que es desenvolupen les galeries tampoc ha ajudat i han acabat col·lapsant quasi totes les explotacions. Solament podrem accedir a les mines situades a l’oest de la Tosa d’Alp, prop de la Tosa de Das i ja dins de la comarca de la Cerdanya.

Zona Nord-Oest (Cerdanya)
Tenint com a referència la Tosa d’Alp, en aquesta zona trobem les galeries de mina més penetrables. Les mineralitzacions de manganès i ferro es troben a la fàcies anomenada Griotte de les calcàries del Devonià, normalment aprofitant falles. Molt a prop de la cabana dels miners i en direcció oest, trobem una petita cata de prospecció a les calcàries roges, de pocs metres.
A uns pocs metres per sota del coll de la cabana, surt un camí que planeja cap a l’oest, passa per davant d’una explotació a cel obert i arriba en un centenar de metres a una caseta derruïda, una altra explotació a cel obert i darrera d’aquesta, les mines.
Galeries inferiors

Galeries superiors
Nivell mineralitzat de manganès
L’exploració de les mines no presenta dificultat, però hem de tenir en compte que els processos  de gelificació han alterat l’estabilitat del sostre, amb el conseqüent perill de despreniments.

Toni Robert i Dolors Boter

...segueix en l'apunt de demà...

dijous, 3 d’agost del 2017

Canal d'Urús i Covetes de Riu

...segueix de l'apunt d'ahir...


El que denominem Canal d'Urús o Canal del torrent de la Font Llebrera és una curiosa excavació penjada d'una relativa modernitat, destinada originalment per canalitzar aigua, que actualment presenta un estat d'abandonament amb trencaments en diversos punts.

Estranyament no consta en la cartografia ni en la toponímia oficial, tot i la seva longitud i l'evident empremta en el paisatge. En les proximitats de les vies d'escalada del Roc d'Urús fins i tot un primer tram està equipat de passamans ja que està foradat en ple cingle.

En l'apunt anterior ja vam detallar la primera cavitat la Coveta sota el Canal. Avui anem avançant pel canal en direcció "descendent" cap a Urús.

L'Esquerda del Canal
Es situa per sobre del canal, i cal enfilar-se uns metres per arribar a la boca penetrable.

El Túnel del Canal
Seguint el canal, penjat sobre la vall, excavat en la roca, anem seguint el diversos trams mes o menys exposats i amb segment on el tubs de conducció estàn desigualment conservats fins que per creuar un sortint rocós el canat s'ha fet subterrani.
Mantenint-se en la seva horitzontalitat, presenta una longitud de 21 metres i en la seva meitat s'obre una finestra lateral que alhora és un forat al terra, ambdues obertures comuniquen amb l'exterior i el tram més exposat té un passamà de corda instal·lat.
Tot sortint del túnel les canalitzacions o be estan soterrades o han desaparegut, prosseguim pel mig del bosc fins arribar a una pista, al capdamunt de la que trobem el pas barrat amb un cadenat, però la Dolors ens ha vingut a recollir amb el 4x4.

Les covetes de Riu
Aprofintant la pujada a Puigcerdà, el dimecres anterior ens vam apropar a Riu per dibuixar tres petites cavitats que potser només deuen tenir interès des del punt de vista d'aixopluc o amagatall, si bé és cert que totes aquestes petites balmes poden ser inventariades pel seu possible valor històric i fins i tot arqueològic.

1.-Balma Inferior
X:  403167
Y:4688338
alt. 1260m

2.-Bauma Superior
X: 403160
T: 4688323
Alt. 1.275m

3.-La Coveta
X:   403159
Y: 4688307
Alt. 1.280m