El 18.05.2017 ens
trobem de nou en front de les parets sud de la Serra de Sant Joan.
En aquesta ocasió
l’equip d’Espeleodijous era fomat per: Dolors Boter, José Hidalgo, Jaume Julià,
Jordi Perera, Josu Riezu, Toni Robert i “Víctor”.
Com que pel "guiatge" amb els arqueòlegs de Lleida encara falten unes setmanes ens acostem a les vies de
la “planxa Vermella”.
Des de Coll de Nargó agafem la carretera L-511 que va cap a Bóixols, potser és un itinerari més llarg però en bon estat. Poc abans del kilòmetre 20 ens desviem cap a la dreta per la pista que ve de Montanisell.
Veiem la majestuosa paret solcada de fractures i unes falles subverticals força destacades.
En arribar a una desviació a l'esquerra tancada amb una cadena deixem els vehicles estacionats a la vorera.
En plena pujada trobem un tub de goma que com en altres indrets d'aquest sector, és una mostra de l'enginy local, que aprofita una petita font i un embassament margós per conduir l'aigua.
De tant en tant unes fites van assenyalant el camí més trepitjat.
Les indicacions del
Jordi Francés han estat excel·lents i tot
i que no hi ha visibilitat fins que no hi som, les trobem a la primera... bé després
de remuntar uns 300 metres des de la pista, per un costerut pendent i tarteres (una hora llarga de pujada amb material).
En el peu de la paret entre tartera i grans blocs despresos s'hi troben algunes petites balmes de les que només vam dibuixar la que provisionalment anomenarem balma o Espluga Fumada, i els següents apunts els dedicarem a l'Espluga dels Maquis i l'Espluga del Sabater, totes molt poperes i per les que cal fer el mateix itinerari d'aproximació.
...segueix en l'apunt de demà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.