De nou per la serra de l’Obac. Atenent a una “provocació” de l’Antoni Torra que tenia l’avenc de l’Era dels Enrics en la seva llista de cavitats que encara no havia visitat, vàrem estudiar les dades disponibles (EspeleoÍndex, Cau del Guille, Trails Sant Llorenç,,,,) i el passat dijous 3.11.2016 vam anar a fer-hi una passejada tot esperant tenir sort i localitzar-lo.
Anàvem vuit companys de l’Espeleodijous: Ricard Alsina, Dolors Boter, Jaume Julià, Jordi Perera, Toni Robert, Jordi Roca, Antoni Torra i “Víctor”. El reagrupament tradicional a Matadepera fou al Casal de Cultura, on ens acompanyaren a l’esmorzar els amics Teresa Hernàndez i Miquel Nebot que tot i que no podien participar en la sortida vingueren a “petar la xerrada” una estona.
Situació i accés
Des de l’aparcament del Coll d’Estenalles, ens dirigim al coll de Boix i d’aquí pel bonic camí que mena a la carena dels Enrics i continua cap al Turò del Mal Pas.
Tot i que la fitxa de Espeleoíndex diu que les coordenades son molt aproximades, la veritat és que son totalment precises, però el desconeixement del terreny i les pulsions llibertàries del grup provocaren que tot just arribats al pla de l’Era dels Enrics, el travessarem i ens començarem a dispersar en diferents grupets sense fer cas del Jordi Perera que deia que les coordenades indicaven que no teníem que allunyar-nos tant.
Resseguint carenes i canals a poc que veiem unes fites les seguirem desencertadament fins constatar que s’allunyàvem del nostre objectiu... això però, no vol dir que no fossin fructíferes, ja que és localitzaren altres petites cavitats. Finalment el cansament i les reiterades crides d’en Perera pel walkies ens feren recuperar la sensatesa i retornarem a l’inici de l’Era on en pocs minuts localitzarem l’avenc i no sense alguna dificultat aconseguirem reagrupar-nos tots. Però havíem invertit massa tems en la insensata recerca i els que tenien pressa van haver de retornar sense poder visitar les cavitats.
La cova de l'Era dels Enrics
L’accés és realment singular. Just en el cingle, s’individualitza un bloc, que es separa menys d’un metre de la plataforma. Cal baixar entre el bloc (una petita “agulla”) i la paret del cingle, un ressalt de poc mes de dos metres; en oposició, utilitzant un tronc amb les branques tallades fent d’esglaons, o bé per més comoditat utilitzant una corda.
Aterrem en un replà d’on surten diverses esquerdes que connecten amb l’exterior. La galeria d’entrada guanya alçada i ens permet posar-nos dempeus en la que generosament podríem denominar que constitueix una saleta, a l’esquerra neix una gatonera en la que permet endinsar-nos uns set metres. Se li han assignat, potser generosament, un total de 27 metres de recorregut.
L'avenc de l'Era dels Enrics
Una petita boca és l’inici d’un estret pou diaclasat de poc més de sis metres.
En el seu fons podem seguir el desenvolupament de l’esquerda per aquest nivell una desena de metres ajupits o continuar davallant per la continuació del pou uns pocs metres més fins la cota -12 on un nou pis adiaclasat i força estret aviat es fa impenetrable. El més destacat d’aquest petit conjunt d’esquerdes és la gran amplitud de les arrels que l’envaixen per tot arreu. Segons la topografia el conjunt suma un total de 47 metres de recorregut.
Mesures atmosfèriques
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.