La cova del Conill a Horta de Sant Joan (1)

Aquesta interessant cavitat, amb el seu riu subterrani permanent, era una visita obligada pels amics de l’Espeleodijous. L’Antoni Torra que l’havia visitada “recentment” ens proposava fer de guia... però a darrera hora, ja convocada la sortida, no ens pogué acompanyar. Els altres no havíem estat o feia tants anys que no recordaven del camí d’accés... fins i tot algú creia que anant d’excursió havia localitzat una boca de la cova del Conill, que  resultà que es tracta d’una de diferent amb el mateix nom.

 (veieu en aquest enllaç una altre de les diferents coves de Conill que hi ha a Ports: http://pelport.blogspot.com.es/2011/02/reguers-cova-de-conill-bassa-de-ganduls.html )

Fou el 15.09.2016 que vam visitar la cavitat, l’equip d’aquest Espeleodijous era format pel sis companys següents: Ricard Alsina, Dolors Boter, Pere Cantons, José Hidalgo, Jordi Perera, Toni Robert i “Víctor”.

Antecedents

Datos para el estudio geoespeleológico de la Cova del Conill.

Escolà, O. (1964)

Montaña (94): 227-230. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.

Gràcies a l'expressa autorització d’en Víctor Ferrer inserim complerta, la fitxa de la cavitat tal com és publicà amb l’excel·lent llibre Els Ports (2013) elaborat conjuntament amb l'Espeleo Club Tortosa, on el mestre fotògraf ens mostra en 11 esplèndides imatges el paisatge subterrani de la cova del Conill.

Accés i situació

Anem per la carretera que partint de Prat de Compte és dirigeix a Horta de Sant Joan.  Ha estat asfaltada de nou i intuïm que ha sofert alguna petita modificació del traçat amb el que la correspondència amb l’anterior tram entre els kilòmetres 19 i 20 podria estar alterada. Per sort trobem senyalitzada la pista que baixa cap el Mas Bellida, amb una tanca, ara oberta, i més endavant en direcció a la cavitat un cartell de “prohibit el pas”. Ens arribem fins el mas per demanar permís, però no hi son.

Que fem, si deixem els vehicles en aquest costat correm el risc que tanquin el cadenat a l’hora de sortida. Finalment ens dirigim a un altre mas proper (mas del Navarrot), on molt amablement ens informen que els del Bellida son uns propietaris de Barcelona que només venen els cap de setmana...i no tots! Però que segons ells no hi ha cap problema per anar a la cavitat, la pista la tanquen per la nit i l’obren pel matí, per aquest cantó podem anar-hi tranquils.

A més a més en indica detalladament l’accés. No fent cap cas del lletrero de prohibició ( que no sap quí l’ha posat) seguim la pista uns centenars de metres on trobarem el lloc mes proper a la cavitat, podrem deixar els vehicles en un petit pla des d’on per l’esquerra surt la sendera que cal agafar. Cal anar amb compte ja aquest camí és dirigeix cap el fons del barranc del Closet, abans de davallar-hi trobarem una bifurcació que remunta per la dreta que agafarem tot enfilant-nos i en pocs metres ens durà fins la boca.

Els que marxen primer no veuen aquesta primera bifurcació i continuen barranc amunt fins constatar que no és la bona opció, en algun punt ens hem equivocat. La Dolors recorda que hem deixat una primera bifurcació poc marcada, així que retrocedim i reprenem el camí per aquesta desviació que ara si s’acosta a la paret i trobem un passamà equipat amb corda que arriba fins la boca de la Cova del Conill.

...segueix en l'apunt de demà...