Ginys
Els espeleòlegs per poder aconseguir les seves finalitats, a vegades, han de dur a les cavernes veritables ginys de l'enginyeria tecnològica més avançada, com ara aquest.
QUÈ DUIEN?
1. Un ordinador de l'època
2. Una cuina de gasolina
3. Una rentadora elèctrica
4. Un piano sense cua
5. Un carregador de bateries mòbil
6. Una centraleta de transmissions radiotelefòniques
7. Una màquina de la veritat
8. Una estufa catalítica Superser
Perxes i cascades
Fins que les tècniques i materials d'escalada no van avançar, els sistemes que disposaven els espeleòlegs per remuntar cascades foren les perxes. Aquesta coneguda foto de l'any 1938 té la culpa.
Encara que es va refinar la tècnica afegint una escala a la punta i instal·lant cordes per equilibrar, no vam obtenir resultats gaire immediats.
Al final de la galeria Badalona de la cova Cuberes es va instal·lar una perxa l'any 1966. No va ser fins el 1972 que es remuntà, trobant-se la continuació de la cova.
A la mateixa dècada vam instal·lar altre perxa a la cova de los Arnales, trenta anys desprès es va superar la cascada escalant.
Aquesta mateixa perxa la vam dur a la surgència d'Escuian (1972), encara hi és, però van passar 8 anys fins que vam poder remuntar la cascada Sílvia.
ON ÉS LA CASCADA DE LA FOTO?
1. Cigalière (=cigala), La Cigalera
2. Cova de la Cascada, St. Miquel del Fai
3. Sala La Verna, Pedra St. Martí
4. Trou Quoi Plora
5. Espluga de l'Apretà
6. Cova del Serrat del Vent
7. Pou del Diable de la cova del Salnitre
8. Galeria superior de la cova del Manel
Navegar
Els intrèpids espeleòlegs mai s'han rendit davant d'un obstacle. Utilitzant materials precaris, encara que més recomanables pel bany a prop de la sorra de les platges mediterrànies, han superat les més perilloses corrents d'aigües subterrànies. Tant se'n fa que fossin molt fosques com aquesta.
Quina caverna és?
1. Cigalière (=cigala) La Cigaliere
2. Forat Negre de Vallcebre
3. Espluga Negra de La Coma i La Pedra
4. Grotte Noire du Para-Guay
5. Bora Fosca de Tavertet
6. Barbot Negre de St. Quirza Safaja
7. Cova Fosca de Matasolana
8. Black Cave Petr & Olium
Aquesta foto és del mes de desembre de 1980, a la B-1, túnel de l'infern. Després de més de trenta anys continua tenint aquest punt d'erotisme dramàtic. El mateix dia, el que va de blau, J.M. Urquiza , va patir un accident, relliscà pujant pel camí gelat de la gorja cap Escuain, l'equip de rescat el formem els del grup, Vam passar 53 hores d'insomni i tot va quedar solucionat, el mosso sa i estalvi torna a casa seva amb un braç en cabestrell . (text, J. Mas, fot. D. Ferrer)
ENDEVINALLA Nº 26
El nostre grup preferit
No és bo que les/els espeleòlogues/egs explorin sols. El més convenient és pertànyer a un club o secció d'espeleologia. Encara que, potser, no hem trobat el nostre club ideal. Des d'aquí vosaltres podeu fer les vostres suggerències de com s'hauria de denominar un club del futur que assoleixi i cobreixi les vostres expectatives.
És clar, que els anagrames de les respostes poden coincidir amb les d'altres entitats ja existents mereixedores del meu respecte i gran admiració.
1.(GEB) Guapos (i molt maques totes), Elegants i Bohemis
2.(SIS) Senzills, Intel·ligents i Simpàtics
3.(ERE) Els Reis de l'Elegància
4.(GES) Genis Extraordinaris Superiors
5.(GERS) Grans Exploradors de Rius i Subterranis
6.(RES) Rockers Especials Selectes
7.(SIE) Som Integrals i Excel·lents
8.(ECG) Els del Cor Gran
9.(GEXXI) Gremi d'Exploradors Xano-Xano Independents
10.(EGAN) Els Grans Amics Naturals
10.Altres ...?
ENDEVINALLA Nº 27
Visions paranormals a les cavernes.
Les cavernes ens fan ressorgir informació del gens, heretada dels nostres més antics ancestres. Inclús en estat conscient, escoltem veus i/o sorolls, als que no trobem explicació. Però, el subconscient actua, amb més presència, quan la fatiga i la somnolència ens afecta. És a les curtes durades dels estats de son i sobre tot als bivacs que es manifesten les visions provocades per, potser, el magnetisme polaritzat de les cavernes.
A què respon aquesta visió, molt més freqüent a individus del gènere masculí?
1.A un excés d'ingestió de concentrats energètics
2.A l'influx del planeta Venus
3.A un somni oníric
4.Al compleix d'Édip
5.A una festa de Testosterona
6.Al mite d'Eros
7.A les febres de Malta i Civada (birra)
8.Als primers símptomes d'autocomplacència
(1976) Forat d'a Foratata (C-12) Josep Mension i Jaume Rovira. Aquest és dels grans avencs d'Escuain el més calorós que s'ha trobat. Té una llarguíssima gatera on no es passa gens de fred, a més, amb els anys aquesta gatera serà d'interès arqueològic, doncs tothom que la travessa es deixa anar alguna cosa pel camí, sobretot a la tornada. Altra de les peculiaritats és que té la major vertical del massís -131m i que no ha estat connectat al sistema, també s'han produït fenomens molt curiosos, com que un espeleòleg va començar a parlar en una llengua que ningú entenia, per exemple al referir-se a les diàclasis en deia cingleres, o quan parlava de piolets els anomenava piroletes... (La foto no me'n recordo qui la va fer, però segur que és meva, doncs o sinó no la tindria jo)
El nostre grup preferit
No és bo que les/els espeleòlogues/egs explorin sols. El més convenient és pertànyer a un club o secció d'espeleologia. Encara que, potser, no hem trobat el nostre club ideal. Des d'aquí vosaltres podeu fer les vostres suggerències de com s'hauria de denominar un club del futur que assoleixi i cobreixi les vostres expectatives.
És clar, que els anagrames de les respostes poden coincidir amb les d'altres entitats ja existents mereixedores del meu respecte i gran admiració.
1.(GEB) Guapos (i molt maques totes), Elegants i Bohemis
2.(SIS) Senzills, Intel·ligents i Simpàtics
3.(ERE) Els Reis de l'Elegància
4.(GES) Genis Extraordinaris Superiors
5.(GERS) Grans Exploradors de Rius i Subterranis
6.(RES) Rockers Especials Selectes
7.(SIE) Som Integrals i Excel·lents
8.(ECG) Els del Cor Gran
9.(GEXXI) Gremi d'Exploradors Xano-Xano Independents
10.(EGAN) Els Grans Amics Naturals
10.Altres ...?
ENDEVINALLA Nº 27Les cavernes ens fan ressorgir informació del gens, heretada dels nostres més antics ancestres. Inclús en estat conscient, escoltem veus i/o sorolls, als que no trobem explicació. Però, el subconscient actua, amb més presència, quan la fatiga i la somnolència ens afecta. És a les curtes durades dels estats de son i sobre tot als bivacs que es manifesten les visions provocades per, potser, el magnetisme polaritzat de les cavernes.
A què respon aquesta visió, molt més freqüent a individus del gènere masculí?
1.A un excés d'ingestió de concentrats energètics
2.A l'influx del planeta Venus
3.A un somni oníric
4.Al compleix d'Édip
5.A una festa de Testosterona
6.Al mite d'Eros
7.A les febres de Malta i Civada (birra)
8.Als primers símptomes d'autocomplacència
(1972) Escuain. Els talabards o arnesos utilitzats a l'època foren els denominats baudriers de pit amb cinturó i cintes planes usats com sistema d'assegurança dissenyats per l'escalada. No havia al nostre mercat material específic d'aquesta mena per l'espeleologia, així que els adaptaven, com es veu al model, o els afegien cintes amples cosides
Aquí es pot veure com actua el baudrier en el sistema de ràpel tipus Comici, que és que el feiem servir nosaltres a l'època. Generalment, predominava la tècnica de progressió amb escales electron. S'assegurava a mà, passant la corda per una espatlla i tancant amb l'altre mà, l'assegurat es passava l'altre extrem de la corda per sota de les aixelles i la tancava amb un nus de guia
Així, el que queia de l'escala es quedava penjant del pit directament a la corda d'assegurança, això succeïa en aquest ordre suposant que el que assegurava també n'estigués a la guaita, autoassegurat, aguantés l'estrebada de la corda i el pes de l'assegurat. Després es va començar a utilitzar la cadireta, una baga de 9mm de 4m de llargària que es tancava a la cintura amb un nus pla, fent nusos simples amb els extrems de la baga sobrant.
Es va començar a utilitzar un puny Jumar fixat al cinturó per autoassegurar-se el primer que pujava per l'escala, a l'arribar dalt del pou l'instal·lava a la capçalera i assegurava recuperant corda. L'Escola va prohibir el ràpel, i l'ús dels jumars per pujar per les cordes, aleshores es feia servir el sistema bicicleta, però com el més joves del Badalona no vam anar mai a l'escola no ens assabentarem. També els V.I.R.G.A.S. (Valents Intrèpids Rapeladors de Grans Avencs) no seguien aquests preceptes de l'escola, i en sembla que en LEGIA tampoc, potser l'alies li venia de legionari, doncs a l'època el lleixiu més famós fora el de la marca EL CONEJO, fet a Montgat. Els grafits d'aquests perduraren molts anys al massís de Garraf.
A més, jo mateix em vaig inscriure a un curset d'un altre grup, per il·lustrar-me més, i no em vaig merèixer ni el diploma, ni un trist certificat d'assistència, i això que fins i tot vaig pagar el curset sencer per endavant...
http://espeleobloc.blogspot.com.es/2009/05/curset-despeleologia-1972.html
A la diapositiva veiem l'arnès de pit i la cadireta. La foto correspon a un cursetista de la segona meitat de la dècada dels 70 quan ja s'utilitzava, rudimentàriament, la tècnica sols corda, quasi bé d'una manera literal. No me'n recordo com es diu el noi, però si de que era de la Verneda, barri de l'antic municipi de Sant Martí de Provençals
Elmír-Eté
Es va començar a utilitzar un puny Jumar fixat al cinturó per autoassegurar-se el primer que pujava per l'escala, a l'arribar dalt del pou l'instal·lava a la capçalera i assegurava recuperant corda. L'Escola va prohibir el ràpel, i l'ús dels jumars per pujar per les cordes, aleshores es feia servir el sistema bicicleta, però com el més joves del Badalona no vam anar mai a l'escola no ens assabentarem. També els V.I.R.G.A.S. (Valents Intrèpids Rapeladors de Grans Avencs) no seguien aquests preceptes de l'escola, i en sembla que en LEGIA tampoc, potser l'alies li venia de legionari, doncs a l'època el lleixiu més famós fora el de la marca EL CONEJO, fet a Montgat. Els grafits d'aquests perduraren molts anys al massís de Garraf.
A més, jo mateix em vaig inscriure a un curset d'un altre grup, per il·lustrar-me més, i no em vaig merèixer ni el diploma, ni un trist certificat d'assistència, i això que fins i tot vaig pagar el curset sencer per endavant...
http://espeleobloc.blogspot.com.es/2009/05/curset-despeleologia-1972.html
A la diapositiva veiem l'arnès de pit i la cadireta. La foto correspon a un cursetista de la segona meitat de la dècada dels 70 quan ja s'utilitzava, rudimentàriament, la tècnica sols corda, quasi bé d'una manera literal. No me'n recordo com es diu el noi, però si de que era de la Verneda, barri de l'antic municipi de Sant Martí de Provençals
Elmír-Eté
Cascada de la Cigalêre el Norbert Casteret bien sur!
ResponElimina