Al món hi ha més 3.000 llengües en perill d'extinció. El
2001 va ser l'Any Europeu de les Llengües. Hi ha llengües que lluiten per la supervivència i hi havia estats que no estaven disposats a firmar la
Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. L'occità és una llengua germana bessona del català.
Occitània, el territori on es parla l'occità, viu a cavall de tres estats: ocupa un terç del territori de França i el saben parlar prop de tres milions de persones; s'estén per dotze valls alpines del Piemont italià, i és la segona llengua territorial de Catalunya: és occità l'aranès que es parla a la Vall d'Aran.
L'occità, llengua romànica, va ser la primera en producció literària i la llengua de cultura a Europa; era la llengua de les poesies i cançons dels trobadors. L'estat francès ha negat l'occità i l'ha convertit en "patuès". L'Occitània francesa havia perdut bona part de la transmissió oral, però el 2001 vivia un procés de revifalla: la universitat, la creació cultural, joves urbans que recuperaven la llengua dels avis, escoles que feien l'ensenyament en la llengua del país, joves vinculats a moviments de contestació social, l'aparició de mitjans de comunicació occitans, la música, potser l'element més viu de la cultura occitana...
A l'inici d'aquest any 2016 a França hi ha una nova "regió" política que agrupa anteriors departaments ara amb un govern comú i un parlament fusionat, però encara no te... un nom oficial!. Les enquestes populars realitzades pels cinc diaris regionals més importants ha donat com a resultat (200.000 vots emesos) que el nom guanyador va ser
Occitània i la segona opció
Occitanie - Pays Catalan. Veurem si finalment hi ha una consulta oficial perquè els ciutadans puguin triar el nom del seu país.
Direu i tot això que te a veure amb l'espeleologia, pues te fortes implicacions en la toponímia local, els noms de lloc de les coves i avencs, que sovint han estat mistificats per la llengua dominant i transformats en mots aliens a la cultura popular.
El Vocabulaire d'en Yean-Yves Bigot
El infatigable Bigot publicà el 2000, editat pel Séléo-Club de Paris el
Vocabulaire francais & dialectal des cavités et phénomènes karstiques.
Tot i que l'autor la considera una obra primerenca, creiem que és un exemple d'una obra ben feta i força documentada, que podem entendre com una tasca de recuperació del patrimoni lingüístic, on trobarem molts mots on les arrels etimològiques ens son molt properes.
Vaig adquirir-ne un exemplar, utilitzant un medi de pagament suggerit, pràctic però dubtosament legal.
Ara podeu trobar una nova versió (2004) accesible en aquest enllaç:
Tot seguit insereix-ho les molt interessants pàgines introductòries:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.