Els investigadors que ho han
publicat a la revista Subterranean Biology (16.04.2015) expliquen que és el
primer cop que aquest tipus de comportament s’ha constatat dins d’una cova.
Aquests peixos amb boca en
forma de ventosa mesuren entre 3 i 8 cm, és mouen en una paret vertical i no
enmig d’un ràpid. Encara que el sistema d’adherència és la mateixa en aquests
peixos, la motivació d'aquesta espècie sembla diferent. En efecte, mentre que a
l’exterior remunten xuclant per petites inclinacions per capturar algues al fons
dels rius, aquestes no estan presents (o molt poc) en una cova, ja que no hi ha
llum. De la mateixa manera, el flux d'aigua no és prou fort com per a ser remuntat
com un ràpid. Els investigadors encara no saben per què aquest peix està tan
ansiós per pujar. La hipòtesi més probable és que es tracta d’enfilar-se el més
alt possible per apropar-se a la font del corrent que traspua des del sostre.
Segons ells, aquests peixos busquen ocupar el màxim del seu territori, fins que
els hi permeten els seus propis límits físics.
L'anàlisi d'aquest comportament
ha permès als biòlegs plantejar altres
preguntes: sabent que el peix s'alimenta d'algues i no n'hi ha cap a les coves,
és probable que es visqui la major part del temps fora de la cavitat. Així, se
sap que altres loricariidés reprodueixen en l'oceà i després tornen a aigües
més fredes, com les trobades a les coves, on és possible que trobin una
protecció addicional contra els depredadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.