Bófia de les Llosanques (3)

...segueix de l'apunt anterior...

Ennegriments

Tal com hem vist un dels trets característics de la bòfia de les Llosanques és ennegriment que en aquest indret sembla clarament provocat pel fum dels fogars creats pels que s’hi van refugiar en altres èpoques. També copsareu que les infiltracions posteriors han anat recobrint de nova litogènesi de colors clars els antics ennegriments, talment com si els estigués rentant. 

Les concrecions excèntriques

L’abundància d’aquest tipus és força rellevant, sovint és un entrecreuament gairebé una teranyina de formacions. Les més freqüents tenen un gruix d’un centímetre de diàmetre i surten com si fossin uns dits deformes recargolats sobre ells mateixos tot coexistint i enllaçant-se amb els seus veïns. Ocupen grans superfícies, normalment als sostres i també en alguna paret. Vam fer-hi un nombre exagerat de fotografies de les que només us presentem una petita selecció. 

Un perfil intrigant

La galeria sud de la cavitat és un conducte de curt recorregut que finalitza obturat per sedimentació i estalagmitització. Malauradament amb un destacat exemple d'inscripcions lamentables de gran format, de les que avui només podem valorar les dates de les més antigues.

Com que presenta una morfologia que cridà l’atenció del Jordi i del Toni, que ja l’hi han agafat gust en això d'interrogar-se per les formes de detall, hem cridaren per veure si tenia una explicació prou convincent. En el propi lloc vam confrontar enraonadament dues concepcions. 

Efectivament abans del final actual de la galeria es poden diferenciar dues parts.

Com podem veure la part B té una forma horitzontal lleugerament arquejada amb el sostre llis, on els còdols del conglomerat estan “decapitats” formant una superfície regular.

Contràriament la part A té una forma ogival diaclasada amb els còdols del conglomerat en relleu diferenciat.  

Pot ser una coalescència de dos conductes independents, i en aquest cas les formes “pulimentades” del tram B correspondrien a una de les que errònia i freqüentment  mal denominades “galeries de pressió”. No tenim cap evidencia que aquesta cavitat hagi format part d’un col·lector responsable d’una circulació “forçada” de magnitud suficient.

Creiem que no es tracta de dos conductes sinó d’una única galeria, que durant llarg temps s’ha vist negada, com un petit embassament que ha causat un desgast per dissolució-corrosió del conglomerat anivellant els diferents materials. Aquest efecte ha tingut una major durada en els nivells inferiors que han quedat allisats i els superiors que han restat per sobre del nivell d’inundació poc a poc han anat sobresortint, diferenciant-se per fenomens de condensació i per les infiltracions que afavoreix les fractures zenitals.

Si observem amb detall les zones de transició, podem veure que els còdols que ara sobresurten, es desenvolupen a partir d’una superfície regular hereva de l’antic règim negat.

Aquesta és només una primera interpretació, gustosament acceptarem les vostres observacions, que ens ajudin a comprendre aquestes morfologies de detall que poden resultar molt interessants.