Bòfia de la Corba

El divendres 24.04.2015, continuant amb la sortida de transició de l’Espeleodijous, (Dolors Boter, Pere Cantons, Úrsula Garrido, Jordi Perera. Toni Robert i “Víctor”) després de la visita a la bòfia de les Llosanques ens hi vàrem apropar per fer-hi unes fotos del tram inicial.

Situació

Inicialment anem pel mateix camí que vam utilitzar a les Llosanques descrit en els l’apunts anteriors. Des de Berga per la carretera BV-4243, direcció als Rasos de Peguera, fins el quilòmetre 9,140 on, surt una pista a l'esquerra de la carretera que està tancada amb una cadena.

Aquest cop continuem per la pista sense desviar-nos, va baixant i planeja, i en menys d’un kilòmetre arribem al Pla de la Corba.

En aquest pla es situen diverses cavitats que disposen de les seves fitxes publicades pels companys de l'Espeleoíndex.

Cal endinsar-se uns 70 metres pel bosc en direcció al cingle per localitzar la boca en les coordenades UTM ETS89 X:396804, Y: 4664363 i altitud 1602m.

Des d'aquest punt vam fer visuals a Busa 260º i a l'ermita dels Porxos 85º

La boca apareix creuada per un filferro d'advertència, que en la situació actual sembla poc apropiada.

Descripció

Fem una instal·lació de fortuna aprofitant un ancoratge natural.

Amb les parets entapissades per molsa i d'aspecte terrós, es presenta el primer pou amb una vertical de 10 metres. A la seva base s'obren dues galeries, cap al SO i mitjançant una rampa d'enderrocs, es pot penetrar durant uns pocs metres per un tram caòtic fins que l'esquerda es fa impracticable i mig taponada per blocs. 

En sentit contrari, una curta rampa ens porta a un petit espai on, un xic elevat sobre el sòl, s'obre un conducte cilíndric i estret (tub del macarró), d'uns 4 metres de longitud i lleugerament descendent, tot permetent accedir a una galeria estreta i curta, per tot seguit tornar-se a estrènyer el pas i passar per sota d'un bloc per penetrar seguidament a una cambra multipartida pels acumulaments de blocs (per travessar-la cal remuntar uns metres i tornar-los a baixar per l'altre extrem per un pou de 4m). Des d'aquí, una rampa desemboca en un pou de 9 metres de desnivell que porta a una sala inferior (Sala del Misteri cota - 35), de planta inclinada i coberta d'enderrocs. Aquí es presenten dues opcions de continuació:

Via Normal: Situada a l'extrem oposat a de l'arribada a la Sala del Misteri i, que per petits pouets i ressalts s'assoleixen els 54 metres de fondària.

Via SECEM: S'inicia en el punt més baix de la Sala del Misteri. Cal entaforar-se entre els blocs i després de superar un pas estretíssim, s'accedeix a un pou de 14 metres de desnivell, punt on la diàclasi guanya llargada i continua progressant cap avall amb noves verticals de 4, 6 i 26 metres. El seu fons, estret i amb una lleugera rampa, amb un ressalt 2,4 metres ens condueix al punt de màxima penetrabilitat als -106 metres de fondària.

Imatges del primer tram

Fauna

Segons l'amic Jordi Comas, en una determinació, per foto, aquest "bonic" coleòpter exterior correspon a l'especie
  Armidia unicolor

Topografia

Fa prop de 40 anys (1976) que des de la SIE vam mesurar la Bòfia de la Corba, però aquesta topografia va restar inèdita. Especialment els trams inicials entre blocs i intersticis eren incomodes de representar amb prou precisió i creia que calia una revisió/complement per fer-la pública. El temps ha anat passant i una força merescuda fama de cavitat amb passos força estrets no ha fet possible aquesta revisió que resta encara pendent per qui vulgui reprendre-ho.  

Direu que ja disposem de la publicada pels companys del SECEM de Manresa, i és ben cert, tot i que la considerem massa esquemàtica per una cavitat de més de 100m de fondària a Catalunya. 

En la nostra recent visita vam constatar que realment un aixecament topogràfic de més detall, com a mínim del tram inicial, fora convenient, alhora que no ens veiem prou “motivats” per a completar aquesta feina, per això en aquest post hem presentat algunes imatges i finalment afegim l’esborrany d’aquella “topo” tal qual la realitzarem en la pròpia cavitat amb l’antic i tradicional procediment de mesures amb brúixola, clinòmetre i cinta mètrica i construcció sobre paper mil·limetrat (alçat, seccions i planta), amb escalímetre i transportador, a mesura que anàvem avançant.
En el llistat de mesures que apareix als marges, surten requadrats els metres dels trams verticals i en el dibuix s'encerclen i numeren els punts de la poligonal.