Avenc de Vandellós (3)

...continua de l'apunt d'ahir...
La topografia 

Hores d’ara caldria una nova topografia, la que vam fer en el seu moment tot i que probablement és correcta en les seves mesures, hi ha elements que caldria millorar per orientar més fidelment als nous visitants.

D’entrada comptabilitzar la cota cero en el llavi inferior de la cavitat (no 2,5m en el llavi superior). Com que ara la primera vertical s’allunya del replà intermedi fora bo donar la mesura dels dos trams com un sol pou, podríem continuar amb detalls com reconvertir els ressalts que desgrimpavem en les noves verticals que els curtcircuiten... i com que el darrer pou de 21 metres ara està molt descompost, vam flaquejar-lo per la sala de la seva capçalera baixant per un “nou” pou situat en l’extrem oposat (cota -87) que precisament després d’un pas baix ens condueix al sector més concrecionat de la cavitat, des d’on és pot accedir a l’antic final i també enfilar-se entre concrecions pels nous trams que no vam mesurar en l’anterior dibuix.

Podríem fer les correccions sobre l’esquema anterior, però creiem força probable que les instal·lacions permanents que ja hem descrit, deuen correspondre a un equip local que hi treballa, o ha treballat. Els hi respectarem un temps de cortesia per tal que ens pugui mostrar-nos el seu treball.

Cavitat tectònica 

Com heu vist en les imatges que ja hem inserit, l’avenc de Vandellós és una cavitat de les que anomenem tectòniques per tal que el seu origen resulta bàsicament de l’ampliació de la fractura generatiu per causa de fenòmens descompressius, sense participació del procés hidrogeològic de carstificació.

Inserim un fragment d’un antic article publicat el 1973 en el III Simposium – Espeleologia (Matarò) “Hacia una tipologia de las cavidades tectónicas"

En el cas actual, la disposició paral·lela al cingle en la capçalera d’una vall pregona, condiciona el desplegament del fragment rocós que ara ens permet l’exploració de l’interior de l’esquerdament i que en el futur inevitablement tendirà a  provocar el seu desplom i per tant la desaparició de la cavitat que restarà com un esbaldregall de pendent.

L’avenc presenta les característiques habituals d’aquestes cavitats, plantes rectilínies, parets bombades, miralls de fregament, encaixament de blocs, descamacions parietals, etc.

Un cas particular de micro-fractures paral·leles recristal·litzades.

 ...segueix en l'apunt de demà...