dimarts, 10 de març del 2015

Avenc de Vandellós (2)

...continua de l'apunt d'ahir...

Retornar a una cavitat de la que com heu vist en l'apunt anterior, vam fet un article amb un primer dibuix topogràfic ara fa més de 40 anys invita a una primera reflexió: llavors encara no tenia trenta anys tot i que ja feia mes de dotze que la pràctica de l’espeleologia era la meva passió fonamental, ara amb 70 anys al damunt les perspectives son prou diferents, essencialment constatem que amb una edat prou avançada encara podem continuar visitant cavitats d’unes exigències físiques i mentals proporcionades.

En segon lloc, les aproximacions son menys exigents gràcies a la millora de les xarxes de pistes i camins, i a la disponibilitat de vehicles tot terreny.

Tercer, la millora tècnica i l'exigència tal vegada irrenunciable, d’una major seguretat en l’equipament, fan que el que abans fèiem aprofitant al màxim els elements naturals de subjecció, ara és converteixen en instal·lacions artificials que compliquen el trajecte obligant a nombrosos fraccionaments que multipliquen el temps d’exploració.

Quart, la recerca dels punts òptims per bastir els ancoratges de les verticals ens fan descobrir nous itineraris que juntament amb la notable millora de les il·luminacions, ara podem accedir a punts que abans ens passaven desapercebuts.  

La cavitat
Com veieu en les imatges, el que abans era una boca sense vegetació, ara apareix mig embrossada tot destacant un bonic palmito (chamaerops humilis) el que provoca que el descens és realitzi per l'extrem més allunyat de la nostra primera visita.
En tot el trajecte subterrani trobem multitud de parabolts i spits que permeten segmentar els trams verticals. Fins i tot hi ha, en una bona part de la cavitat, cordes instal·lades amb un notori estat d'envelliment que les ha endurit i recaragolat fent poc aconsellable utilitzar-les.
El trànsit per la cavitat és prou entretingut amb diverses verticals, passamans, pasos estrets, rampes que fàcilment fant rodolar pedres avall, etc. pel que s'inverteix força temps, una bona part observant detalls i generant un reportatge fotogràfic,
El raconet de la Verge
Erem conscients que no podiem allargar massa la nostra estada ja que teniem uns companys a la boca que feia hores que suportant un temps força ventós ja deurien estar congelats. Calia sortir i recollir el nostre material, de manera que només vam visitar la "via fonda" deixant per un altre ocasió la via sudoest.
Tot just vam recollir a temps per arribar als vehicles amb llum natural,
...segueix en l'apunt de demà...
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.