Cotó fluix
Talment com les llaminadures de sucre, trobem unes formes de fils enrotllats, on s'entrecreuen agulles i "cabells" que si les toquem és desintegren immediatament deixant un residu pulverulent. Realment la seva abundor en aquesta cavitat és excepcional. La primera semblança era com si es tractessin de floridures, hipòtesi descartada per tal que no apareixen sustentades per matèria orgànica. És tracta d'una agrupació filamentosa aparentment carbonatada tan poc freqüent que no hem sabut trobar cap referència bibliografia que expliqui el seu origen.
Hi ha algun procés que relacioni, en un espai tant reduït, les diverses morfogènesis observades, popcorn, cotonball, boxwork,..? L'excavació del pou ens ha permés interceptar aquesta sala de cristal·lització com si fos una mena de geoda? En tot cas ens meravellem contemplant aquestes estructures i les compartim amb vosaltres amics lectors, en el convenciment que tots plegats sabrem respectar-les i potser algun dia esbrinarem una mica més el seu origen.
L'avenc de Sant Antoni
http://espeleobloc.blogspot.com.es/2012/09/lavenc-de-sant-antoni.html
Donada la proximitat amb aquesta cavitat ens vam apropar amb intenció de donar-hi una ullada.
Vam finalitzar la jornada amb una cordial visita a la propera casa de Calafell dels amics Lluïsa i Josú que ja tenien preparada una inacabable calderada de llenties. Gràcies i bon profit.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAquest tipus de formació tipus "coto fluix", possiblement no sigui tant infreqüent. L'hem vist recentment a la cova de la Verge (Torrelles de Foix, Alt Penedès) i a les coves de les Roques de la Torre (Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà). De la primera localització vam fer unes fotos no gaire bones que no es van publicar i de la segona en publicarem una properament.
ResponEliminawww.cavitasdecatalunya.blogspot.com.es
El llibre Cave Minerals of the world, del Carol Hill i Paolo Forti, cita formes de "cotó" i "pels", de sulfats fibrosos (guix). Diuen que l'orígen és per extrusió, impulsats des de la base del seu creixement. A l'article del Víctor es diu "aparentment carbonatats". No sé si s'ha fet alguna prova amb salfumant, per saber si són de carbonat o de guix.
ResponEliminaAl llarg dels apunts sobre aquesta cavitat, ja he mencionat les possibles variacions mineralògiques en un entorn confinat, certament que el “coto fluix” té un aspecte que s’assembla a certes concrecions de guix... i també a les de mirabilita de les que tenim un exemple espectacular a les “barbes” de l’Espelunga de Meyodiya (que ja vam mostrar en l’Espeleobloc). En tot cas caldria una anàlisi que no fos destructiva... i he de confessar que m’encanta que no tot siguin certeses i que de tant en tant assaborim els dubtes sobre la composició i origen d’alguna morfologia; constitueix un estímul interessant per continuar mirant amb curiositat.
ResponEliminaExcel.lents formacions. Poc vistes i molt atractives !!
ResponElimina