Ojo Guareña, el llibre.

Entre les diverses publicacions d’aquest monument natural, sens dubte, destacarà aquesta nova monografia: Cuevas de Ojo Guareña. Una visión de la mano del Grupo Espeleológico Edelweiss.  El rigor,  qualitat, i trajectòria dels seus autors ens garanteixen un treball a l’alçada d’aquest extraordinari sistema subterrani que tan be coneixen.

"Dimarts vinent 18 de juny tindrà lloc la presentació als mitjans de comunicació del llibre Cuevas d'Ojo Guareña. Una visió de la mà del Grup Espeleològic Edelweiss, realitzat per Ana Isabel Ortega, Miguel Ángel Martín i el Grup Espeleològic Edelweiss i editat per l'Excma. Diputació Provincial de Burgos, comptant amb el copatrocini addicional de l'Obra Social i Cultural de Caixa de Burgos. La presentació al públic tindrà lloc el dijous dia 20 de juny, a les 20.15 hores, en la Casa del Cordón.

El llibre consta de 312 pàgines i compta amb més de 600 imatges a color que el fan visualment molt atractiu. Es tracta d'una obra amb similar disseny i maquetació al llibre presentat el passat mes de desembre sobre les Cuevas d'Atapuerca."

"El bloc principal d'informació, com no podia ser d'una altra manera, consisteix en una detallada descripció de les seves cavitats, la xarxa principal de galeries de la qual aglutina 110 quilòmetres topografiats distribuïts en sis nivells, la qual cosa la converteixen en una de les majors cavitats del món.

L'altre bloc principal es refereix als seus jaciments arqueològics, amb evidències que es remunten al Paleolític inferior, encara que els jaciments més importants pertanyen al Paleolític superior i a la Prehistòria recent: Neolític, Calcolítico i Edat del Bronze, sense desmerèixer altres singulars troballes de l'Edat del Ferro i Edat Mitjana."

"També es fa referència a l'Etnografia i llegendes entorn de les cavitats, així com a la importància de la Biospeleología, amb més de 34 endemismes nous per a la ciència.

Els últims capítols relaten els precedents en l'exploració y en les investigacions, així com la feina realitzada a la zona pel Grup Espeleològic Edelweiss des de l'any 1956 que va començar els seus treballs a la zona."

Reproducció autoritzada,  traduïda de http://www.grupoedelweiss.com/

La cova Lachambre. Conferència d'en Joan Borràs a les 20h del proper dijous 20.06 al C.E.Terrassa

Les Casetes del Bofí

L’accés les Casetes del Bofí (Sant Llorenç Savall) dins del massís conglomeràtic de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac, via font Flavia cap el sector de la Morella del Daví, resta força dissimulat per l’atapeïda vegetació, tot i que hi ha una sendera que hi mena. 

L’entrada constituïda per una gran balma, amb un alt tancament artificial de pedra seca, forma un esplèndid aixopluc, una mena de “caseta”, que en algun moment s’utilitza per pastors o excursionistes que han deixat algunes peces de “mobiliari” i estris de cuina.

Un element destacable d’aquesta ocupació temporal, és l’aprofitament d’un goteig interior, on un bidó escapçat amb filtre, aixeta i una sortida de desguàs, permet abastar-se d’aigua i fins i tot rentar la vaixella.

Després del vestíbul, la galeria, antiga conducció que segons O. Andrés correspon a l’exutori de l'avenc del Daví, segueix durant uns 50 metres, amb un recorregut còmode fins el laminador final. 

ANDRÉS, O. (1972).- "La génesis y evolución de dos cavidades  subterráneas de la cabecera del torrent del Dalmau: El 'avenc del Daví'  y la cueva  'Les Casetes del Bufí' (Macizo de Sant Llorenç del Munt, Barcelona)" Com 1er Cong. Nac. Espel. pp. 11-1

L'avenc de la Canal de la Revella

Aquesta menuda però interessant cavitat del terme municipal de Sant Llorenç Savall dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac, presenta actualment un desnivell de +/-18m i un recorregut total de 65m segons la topografia realitzada pels companys del SIS de C.E. Terrassa el 1976 (publicada a la fitxa corresponent de l’Espeleoíndex).  En Juli i “Víctor” la visitarem el dijous 06.06.2013.

Per accedir-hi, cal localitzar, entre els nombrosos senders de la zona propera a la Morella, el camí que ressegueix la canal de la Revella. La cavitat és troba en el costat del camí, en un antic replà de carbonera, just a la dreta hidrogràfica de la canal.    

Un primer pou força terrós de 7m de desnivell ens condueix a una galeria diaclasada descendent que presenta dues estretors.

La segona, superada sense massa dificultat pel Juli, és força reduïda i no gaire apta per a tothom, de fet nosaltres amb l’ajut d’un palet del conglomerat vam haver de polir uns sortints, tot i així durant uns dies vaig aconseguir mantenir viu el seu record gràcies a les diverses erosions que hem vaig endur en pit i esquena. De baixada la força de la gravetat ajuda, però de pujada cal encaixar-se de valent ja que és difícil trobar recolzament per impulsar-se amb els peus.

A partir d’aquest punt la cavitat va remuntant, també amb alguna lleugera estretor, que permet enfilar-se fins 2 metres per sobre del nivell de la boca. En tot aquest tram de grimpada el revestiment estalagmític és força present i ens ofereix racons de notable bellesa. 

Identificació de fauna

Recolecció de troglocharinus

Llimac

Gripau comú Bufo bufo