... continua del post d'ahir...
Situat al bell mig del denominat Pla de
l’Avenc, ens vam apropar amb els vehicles tot terreny, seguint una bifurcació
de la mateixa pista que en va dur fins la propera cova del Blai.
A la boca hi ha una placa “Avenc del Pla” amb
les xifres de fondària esborrades intencionadament (¿?), segons diuen algú és precipità
pel primer pou i fou rescatat només amb el costellam malmès!
Aquest primer pou, equipat al seu inici amb ancoratges químics,
té 31m de vertical, tot i que es pot descomposar en dos trams de 21 i 10 fent
un petit pèndol per arribar a un gran epotrament de blocs que forma una galeria penjada. Nosaltres que vam fer una
visita parcial, no la vam recorre, ni tampoc vam davallar el segon pou de 30m.
que té spits a la seva capçalera.
Des del peu de la primera vertical cal
remuntar un apilament de blocs i després anar-los davallant fins la que Llopis denomina “gruta de les sorpreses”
que serà objecte del nostre següent post.
 |
| Aspecte d'una paret constituïda per fragments clàstics lleugerament cimentats |
 |
| Accés a la via del segon pou |
 |
| Taques de carbur |
 |
| Amuntegament de deixalles que caldria extreure |
També aqui resulta
interessant comparar aquestes tres interpretacions
topografiques. Es clar que la d’en Llopis
posa l’accent en la seva morfologia i no veu l’accés a la continuació cap al segon
pou. La d’en Miñarro, esquematitzada, és
força entenidora, i la d’en Romero molt més complerta i detallada, exigeix,
a primer cop d’ull, un major esforç d’interpretació. Totes aporten informació útil
i expressen estils i moments històrics i personals que les condicionen.
Fauna en les parets del 1er pou
... segueix en el post de diumenge...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.