divendres, 18 de maig del 2012

El Forat dels Sunyers


Ara fa uns mesos, concretament a l'Octubre del passat 2011, va tenir lloc una jornada de neteja a l'avenc conegut com Tomba del Sitjar, al terme municipal de Camprodon (vegeu enllaç a l'article d'aquest bloc).
Aquell dia els membres del Cos d'Agents Rurals que participaren en la jornada ens mostraren una cavitat propera, i de la qual encara faltava fer-ne l'estudi. I amb aquest objectiu hi anàrem el passat 14.04.2012 un grup format per membres del GEB de Badalona i de la SES del Ger de Sant Pere de Ribes.


Per arribar hem d'agafar la pista cimentada que surt del Càmping Vall de Camprodon cap a la Finca del Sitjar. Un cop al Coll del Sitjar, on trobem la Tomba del Sitjar, continuem per la pista que surt a l'esquerra (apta només per tot-terreny) i després de recòrrer 1600m ens tornarem a desviar a l'esquerra fins arribar al Coll de Canemar, on aparquem. Aquí pujarem cap al Turó de Canemar travessant una fageda i a uns 50mts trobarem les dues boques del Forat dels Sunyers.


La cavitat, originada per esfondrament, te dues boques, accedint per la més còmoda situada al sud. És factible el descens sense corda, però recomanem instal.lar una corda de 20m al faig proper a la boca, que ens donarà seguretat i evitarà relliscades produïdes per l'alta humitat i la fullaraca.


Un cop fet el descens ens trobem a una sala de mides respectables, amb els sostre quasi a 4mts. A la part oest de la cavitat trobem un gran conus de derrubis cobert de fulles de faig i restes de branques procedents de la boca nord-oest, situada 10mts amunt en vertical absoluta. A la dreta la cavitat continua baixant fins assolir la màxima fondària a -15mts.


En aquest punt podem continuar, ara en terreny ascendent, durant 13mts en una galeria concrecionada que va minvant fins a tenir una mida de 0.80x1m, punt en el que pren mides impenetrables.


A nivell biospeleològic trobem exemplars de l'aranya Meta Menardi i de diplòpodes Polydesmus.

Meta Menardi
Polydesmus

La cavitat, marcada a un antic mapa de l'editorial Alpina, des de fa anys s'havia intentat trobar sense resultats. Agraïm a Francesc Gomés, espeleòleg, agent rural i coneixedor de les contrades, que ens mostrés la situació del Forat dels Sunyers.


Fotografies: Josep Pastor, excepte 2-Manel Pintos.

dijous, 17 de maig del 2012

RocTrip Xina 2011

La vall xinesa de Getu ha estat l’escenari del Petzl Roc Trip (octubre 2011), l’encontre d’escaladors als indrets més extraordinaris del mon.
Novament, l’escenari triat, ha estat la boca d’una cavitat, el gegantí “Gran Arc” de 160 m d’altura, amb els seus aeris extraploms calcaris, sembrats d’estalactites. que son un extraordinari terreny d’acció esportiva i alhora, mostra d’un espectacular patrimoni espeleològic.
Cal destacar les esplendides fotografies d’en Sam Bie, el fotògraf oficial que al igual que aquest “boixos” va haver de penjar-se per obtenir un enquadrament òptim.
   




Podeu veure a l’Espeleobloc, unes imatges, escalant estalactites, de l’edició del 2007 d’aquest RocTrip a l’illa grega de Kalymnos:
http://espeleobloc.blogspot.com/2007/12/escalant-estalactites.html

Excursions subterrànies dins del Jura



dimecres, 16 de maig del 2012

XXIII Jornades de la SEDECK. Estella 2012


Excursió a la Cueva de Basaula (o Basaura)


Excursió al Nacedero de Urederra

dimarts, 15 de maig del 2012

L’avenc del Salany (2) Els espeleotemes.

...segueix de l'article d'ahir

Tot i que a alguns ens apassionen més les formes netes dels conductes desproveïts de sediments i/o concrecions, cal reconèixer que hi ha cavitats en els que els espeleotemes uneixen a la seva bellesa estètica una diversitat morfològica de gran interès. Aquest sens dubte és el cas de l’avenc del Salany, un veritable museu de les formacions, que avui 37 anys després de la nostra anterior visita continua sent un esplèndid catàleg d’aquesta diversitat que entre tots hem sabut preservar i que cal continuar protegint. Potser no cal dir-ho però preguem a tothom que tingui la màxima precaució en la visita d’aquesta cavitat per evitar una possible degradació involuntària.
Parlar de concrecions és abastar un procés prou divers, però per satisfer la nostra “necessitat” intel·lectual de comprendre, ens cal simplificar una realitat infinitament complexa convertint-la en una reducció abastable. Així podríem fer una primera classificació d’acord amb els mecanismes genètics.


Afegeix-ho alguns dibuixos, adaptats dels originals de Paolo Forti, que formaven part del projecte educatiu amb ppt de la Societat Speleologica Italiana amb el que vaig col·laborar en la seva versió al castellà el 2009.

Estalactites i estalagmites

Banderes
La discontinuitat permet el concrecionament i el capbussament afarvoreix la gènesi de banderes

Formació de columnes

Colades i coloració per pigments oganics i metàlics

Estalagmites d'impacte (plats)

Goteig perforant
L'alineació d'estalagmites i el posterior desplaçament del goteig, ara agressiu, signe de canvi climàtic.
Neotectònica i fussió
Un exemple didàctic de trencament i reconcrecionament estalagmitic
 Formes d'escorriment. Festoneig de basses  i gorgs

Singulars formes coraloides de condensació

La infinita varietat de les excentriques
Diversitat de fussions laterals d'estalactites

Els grans conjunts estalagmitics sovint recobreixen blocs procedents d'enfonsaments

Per qui vulgui aprofundir més, entre la gran quantitat de publicacions que analitzen els concrecionaments presents en les cavitats subterrànies, reconec que les dues “bíblies” que tinc sempre a ma en la meva biblioteca i que us recomano vivament son: