dimarts, 2 d’octubre del 2012

Cova de les Llenes d'Erinyà (1)

El passat dijous ens aplegarem 10 amics per a visitar aquesta interessant cavitat ( Dolors, Joan, Jordi C., Jordi P., Jordi T., José, Juli, Montse, Pere i “Víctor”...i la gosseta Duna). Jo era l’únic “repetidor”, ja feia 40 anys que vaig participar en la “topo” que en aquell moment vam mesurar 253m.

L’accés
La cavitat és desenvolupa al bell mig del Congost d’Erinyà , penjada sobre el llit del Flamisell. Des de l’entrada sud del túnel que travessa les roques de l’estret, cal remuntar 100 metres de desnivell per un pendent de 45º. Hi ha unes marques vermelles que s’aproximen, però cal anar en compte per baixar els esglaons que ens permeten arribar a la vorera del cingle.
Esglaò superable sense corda
Arribats al punt en que ja cal despenjar-se, descobrim que l’arbre que abans hi havia i que tot abraçant-lo i deixant-se relliscar pel seu tronc permetia arribar a l’entrada sense cap material, ara el rellevava el seu fill, de menor port, pel que la prudència aconsella baixar amb corda.
La Duna supera les verticals comodament dins del sac del Jordi.

Les fotografies.
Cada cop som més els que anem fent fotos. Es clar que cal diferenciar els que en tenim prou amb unes “instantànies” i per altra banda els que realitzen composicions més elaborades. En aquest cas era el Pere el que pretenia obtenir imatges més creatives, això si, suportant no gaire estoicament, que se li escapin els figurants, i sobre tot que els dispars dels altres descarreguin per simpatia els flaixos que havia situat estratègicament.
En conjunt s’obtenen un nombre important d’imatges, i no és fàcil fer una tria per presentar-vos una selecció suficient de les que considero mes interessants.

La cavitat
La galeria principal va guanyant alçada progressivament fins arribar a una cambra més àmplia, producte de l'unió amb una de secundària que surt per l'extrem SW; a partir d'aquest punt la galeria comença a pujar, gira uns 90° a la dreta i s'estreny durant uns metres per la presència de dues colades parietals, eixamplant-se de nou formant una sala. A la banda E existeix una petita galeria d'escàs recorregut, penjada per darrera d'un important acumulament litogènic. La galeria principal torna a canviar de direcció i així mateix les seccions es fan més reduïdes i de forma triangular; als pocs metres es troba un important dipòsit de sediments, que progressivament obturava la cavitat. 
En Juli comentant a la Montse les millores que cal fer a la topo de fa 40 anys
Foto de grup.  I manquen en Joan i el Jordi C. que no paren de tirar-se pel terra , i el Pere que fa la foto.

...segueix en el post de demà...


2 comentaris:

  1. Demano disculpes si ha vegades no estic prou estoic i agreixo l' ajut de tots els companys que fan possible les imatges.

    ResponElimina
  2. No Pere, si no cal que te n'enpenedeixis. Un dels atractius d'aquestes sortides, és escoltar i disfrutar com si fos una música de fons, les teves enrrabiades. Els resultats be s'ho valen. Per molts anys!

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.