L’accés
La cavitat és desenvolupa al bell mig del
Congost d’Erinyà , penjada sobre el llit del Flamisell. Des de l’entrada sud
del túnel que travessa les roques de l’estret, cal remuntar 100 metres de
desnivell per un pendent de 45º. Hi ha unes marques vermelles que s’aproximen,
però cal anar en compte per baixar els esglaons que ens permeten arribar a la
vorera del cingle.
 |
| Esglaò superable sense corda |
Arribats al punt en que ja cal despenjar-se, descobrim
que l’arbre que abans hi havia i que tot abraçant-lo i deixant-se relliscar pel
seu tronc permetia arribar a l’entrada sense cap material, ara el rellevava el
seu fill, de menor port, pel que la prudència aconsella baixar amb corda.
 |
| La Duna supera les verticals comodament dins del sac del Jordi. |
Les fotografies.
Cada cop som més els que anem fent fotos. Es
clar que cal diferenciar els que en tenim prou amb unes “instantànies” i per
altra banda els que realitzen composicions més elaborades. En aquest cas era
el Pere el que pretenia obtenir imatges més creatives, això si, suportant no
gaire estoicament, que se li escapin els figurants, i sobre tot que els dispars
dels altres descarreguin per simpatia els flaixos que havia situat
estratègicament.
En conjunt s’obtenen un nombre important
d’imatges, i no és fàcil fer una tria per presentar-vos una selecció suficient
de les que considero mes interessants.
La cavitat
La galeria principal va guanyant alçada progressivament
fins arribar a una cambra més àmplia, producte de l'unió amb una de secundària que surt per l'extrem SW; a partir d'aquest punt la galeria
comença a pujar, gira uns 90° a la dreta i s'estreny durant uns metres per la
presència de dues colades parietals, eixamplant-se de nou formant una sala. A
la banda E existeix una petita galeria d'escàs recorregut, penjada per darrera
d'un important acumulament litogènic. La
galeria principal torna a canviar de direcció i així mateix les seccions es fan
més reduïdes i de forma triangular; als pocs metres es troba un important
dipòsit de sediments, que progressivament obturava la cavitat.
 |
| En Juli comentant a la Montse les millores que cal fer a la topo de fa 40 anys |
 |
| Foto de grup. I manquen en Joan i el Jordi C. que no paren de tirar-se pel terra , i el Pere que fa la foto. |
...segueix en el post de demà...
Demano disculpes si ha vegades no estic prou estoic i agreixo l' ajut de tots els companys que fan possible les imatges.
ResponEliminaNo Pere, si no cal que te n'enpenedeixis. Un dels atractius d'aquestes sortides, és escoltar i disfrutar com si fos una música de fons, les teves enrrabiades. Els resultats be s'ho valen. Per molts anys!
ResponElimina