Cova de les Llenes d'Erinyà (2)

És ben coneguda la importància de les troballes de restes l’edat del bronze i fauna quaternaria realitzades en la cova de les Llenes. Convindreu que necessàriament per posar en valor un fragment concret cal relacionar-lo amb la seva estratigrafia i per això necessàriament cal que la recerca arqueològica i també la paleontològica, sigui desenvolupada per especialistes, a vegades tan difícils de conciliar en un mateix jaciment. Cal actuar conscientment procurant que  la nostra visita no alteri la disposició sedimentaria. 

D’entre el que ha estat publicat fins ara destaquem la monografia arqueològica publicada per en Maluquer.

MALUQUER, J. (1950).- "La cueva de les Llenes de Eriñá" Pirineos (17-18):447-462

També podeu veure l’extens treball de Joan de la Vega que inclou una topografia de la cavitat.

VEGA, J. de la (1981).- "Aplec de documents arqueològics de les coves del Montsec i llur projecció a les comarques i serres properes" Mediterrània (12):1-359

Geologia i Paleontologia

Des del punt de vista geològic i paleontològic, no sabem si l’anunciat treball d’en Joan Rosell, que cita en el seu estudi geològic del sector del prepirineu entre el Segre i la Noguera Ribagorzana, ja ha estat publicat.

En el camí d'accés a la cavitat es veuen nombrosos fóssils

Recordo la conversa personal que vaig tenir amb en Rosell, (ja fa ara quaranta anys), i m'assegurava aleshores, que les restes de fauna quaternària que apareixen en els sediments de la cavitat, deurien d’haver estar transportats per un cabal que entrava per un accés diferent de la boca actual. Per això fora bó despenjar-se pel cingle per tal de localitzar la hipotètica antiga entrada i així confirmar que la cavitat era un antic trajecte, gairebé un curtcircuit del Flamisell quan circulava al nivell on s’emplaça la cavitat.  Podríem obtenir un element de datació geomorfològica de l’espeleogènesi i de la seva correlació amb l’evolució del relleu.

El Congost d'Erinyà des de la boca nord del túnel.

Els reompliments i la reexcavació

Les successives etapes de generació d’aquesta cavitat queden ben patents en les morfologies sedimentàries (per altra banda tan interessants per les troballes arqueo-paleontologiques) de les que tenim força testimonis d’antics nivells d’estabilització. 

Al buidatge per reactivació i crecudes del cabal que la recorria, ara tenim que sumar les que han realitzat els investigadors, creant sots i apilant materials als laterals de la galeria.

La Montse assenyala el nivell on hi havia encastat un fragment de ceramica

Els processos de reompliment estalagmitic aconseguiren reblir alguns conductes que posteriorment han estat reexcavats.

Tal com vam veure a la cova del Tabac, que vam visitar dies enrrera, les formes zenitals presenten unes cúpules ben desenvolupades, i un singular rosari encadenat de contrapendents en el sostre de la galeria principal, que podríem atribuir a un regim totalment negat i possiblement quasi reblert, per la sedimentació que obligava al cabal a circular prop del sostre.

Biospeleologia

La singularitat del pollancre, no tant sols es manifesta per ser encara un excel·lent senyalitzador de l'indret per la baixada fins la boca, sinó que les seves arrels de notable gruixària recorren forces metres galeria endins.

Cavitats del Congost d'Erinyà

En el curt congost d’Erinya, a més a més de Llenes, i la petita cova de Sant Isidre es veuen diverses boques a la vessant oposada (esquerra hidrogràfica), que “Mayte” de la Pobla ens diu que estudiosos locals encara hi treballen, però que totes son molt petites. Deixem que passi un temps raonable pel tal que la seva feina doni els millors fruits possibles.