dilluns, 29 d’agost del 2011

Cova de l’Autopista (2)


A principis del 2009, invitats pels companys de la SIE David i Núria, vàrem fer diverses activitats pels voltants d’Ontinyent (veieu la noteta sobre Els Sumidors de Vallada).


També visitarem la molt interessant Cova de l’Autopista a Real de Gandia (la Safor), d’uns 8.000m de recorregut, de la que voldria fer-hi una nova incursió més detallada... però el temps va passant i l’oportunitat no es materialitza, així que avui us presento algunes imatges i croquis que encara conservo d’aquella sortida.


Accés

Fou una activitat multitudinària convocada pel GEXXI amb la participació destacada d’en Miguel Angel Guerrero, sens cap dubte el millor coneixedor de la xarxa laberíntica que constitueix la cavitat, i alhora autor del dibuix (veieu el text explicatiu al final d’aquest article) fet parcialment “a ull”, però orientador i prou exacte per considerar-lo un guiatge suficient.

La cavitat



La cavitat és cèlebre pels seus racons concrecionats amb esplèndides excèntriques.
Excavada en unes calcàries cretàciques micrítiques, de color gris clar, estratificades en bancs de potencia decimètrica que presenten un cabussament de prop de 30ºNE. Globalment es tracta d’un enreixat de galeries de dissolució de les anomenades “freàtiques” que segueixen l’estratificació a diferents nivells, i finalment desemboquen en el pou de l’Al·lucinació, que sembla funcionar com una veritable xemeneia d’equilibri del nivell d’inundació permanent. Tot aquest conjunt restava sense comunicació penetrable amb l’exterior, fins que les obres per la construcció de la variant de Gandia de la carretera N-340 la destaparen.


Formes


 Microformes


Espeleotemes



Petita selecció d'imatges d’en José Manuel Ros García



La topografia d’en Miguel Angel Guerrero



"...de estos 7.500 metros de topografía, calculo que aún me quedan unos 500 m. de tramos sueltos que no he podido pasar a limpio (entre ellos el "laminador del contacte") ya que mi paciencia llegó a su límite y me he rendido. Hay muchas incognitas por resolver en los extremos (que son las más interesantes), pero a parte de éstas, sin ninguna duda quedan almenos, como mínimo, unos 2.000 metros más de relleno.

Para que tengáis una idea de la credibilidad de esta topografía os comentaré varias cosas. Sólo un 20% de la topografía está hecha de forma rigurosa entorno al grado 3, y el resto está de la siguiente manera:
Una vez que el croquis comenzó a adquirir dimensiones e importancia había dos opciones, o hacer la topografía a mi manera o abandonar el trabajo, ya que la tercera opción (realizar una topografía convencional) era inviable para dos personas.

Se ha utilizado una cinta métrica de 15 metros y una brújula con divisiones de hasta un grado de arco. En un principio se utilizó el clinómetro, pero el trabajo se hacía muy pesado y era preferible prescindir de él antes que abandonar el trabajo. Al principio se tomaban los puntos y direcciones y se pasaban a limpio en casa. Siempre he utilizado las típicas libretas cuadriculadas de toda la vida. Estas libretas tienen unas cuadrículas de 4 milímetros de lado, lo que supone que un centímetro ocupe 2'5 cuadrículas, es decir, yo he tomado una cuadrícula como un metro, por lo tanto, un centímetro corresponde a 2 metros y medio, es decir, escala 1:250. Con el tiempo el trabajo se hacía más pesado porque en cada entrada había que ir más lejos y acabé por hacer las mediciones sobre el propio dibujo del mapa, es decir, siempre he llevado una pequeña regla milimetrada que me servía para medir las poligonales directamente en el dibujo.

Un dato importante es que siempre he tenido buen ojo para el dibujo, no en vano me dedico en la actualidad a pintar CUADROS DE ARTE RUPESTRE. Este dato no tendría ningún valor si antes no hubiera comprobado el resultado de mis dibujos de salas y galerías. Cuando pasaba a limpio todas las mediciones el resultado final no mejoraba el "dibujo o boceto de práctica a ojo". También practicaba medidas tanto horizontales como con desnivel, y siempre los resultados eran muy buenos, lo que hacía que tuvierar bastante confianza en la topografía. Un dato que nos inspiró a José Lull y a mí gran confianza en esta topografía fué que después de topografiar gran parte del Sector Este, pasar por el Pozo, descubrir el paso que daba al Sector Oeste y llagar hasta la zona de la Galería del Agua, comprobamos que cerca podría existir otro paso que conectara los dos sectores. La sorpresa fué que prácticamente sin desfase en nustra topografía se logró esta conexión. Por entonces no sabíamos que existía tal conexión, ya que la topografía oficial se realizó antes de que los grupos descubridores de la cueva consiguieran conectar este segundo paso. Es evidente que en esta conexión hubo mucha casualidad, y hay que decir que en otras conexiones de áreas más pequeñas ha habido siempre un desfase lógico teniendo en cuenta el tipo de topografía y la complejidad de la cueva.


Pero un desfase bastante grande nos llamó mucho la atención. Se trata de la conexión de la Galería de la Polseguera, donde curiosamente este desfase se produce también en la topografía oficial. Volvimos a repasar la zona y seguía el error. Los desniveles no son más grandes que en otros sectores donde el desfase ha sido menor, y donde se podría achacar el error a la falta del uso del clinómetro. Esto nos hizo pensar que, a parte de la posible casualidad en coincidencia de error en las dos topografías, podría haber otros factores que afectasen, tales como zonas ferruginosas o cualquier otro factor que pudiera afectar a la brújula.


A pesar del gran recorrido de la cueva, en realidad no se progresa mucho, es decir, parece que hagamos mucho recorrido por el echo de que avanzamos la mayor parte del tiempo gateando o reptando. En realidad, para acceder al "Pozo del Alucine" por la ruta este, sólo se recorren 250m., y por la ruta oeste (más cómoda) 375m. así pues, los que ya conocéis el pozo os podéis imaginar que los 7 kilómetros y medio de galerías hacen que parezca una cavidad muy grande.

Así pues, y en espera de que alguien, grupo o grupos, pueda conseguir una topografía de mayor grado, tendremos que conformarnos con ésta. Como se dice hoy en día.....es lo que hay....".

Vídeo
A web es poden trobar diversos vídeos sobre la cavitat, d’entre ells he escollit el següent, que tot i tenir una qualitat “justeta”, està fet en solitari pel Miguel Angel, el que ens confirma, un cop més, la singularitat d’aquest apassionat autodidacta.


Pàgina de Miguel Angel Guerrero

Pàgina de Jose Manuel Ros García

Articles anteriors a l’Espeleobloc

6 comentaris:

  1. Molts i bons records d'aquesta activitat. Bona companyia i cavitat molt interessant.

    ResponElimina
  2. Un blog muy trabajado y a diario. Gracias por vuestro trabajo.

    Miguel

    ResponElimina
  3. aquet David no es aquell que voleu fotre fora del club per despotricar de la fede i pertanya al GEXXI aquet??
    Ai aquet Victor, quina veleta esta feta
    per cert no hi ha espeleosubs a Catalunya que els em d´anar a buscar a England, ja de pas que demani el portejadors d´allà tambéó es que els d´aqui no hi volen anar amb el master, dic jo

    ResponElimina
  4. Victor aquesta es la foto que voldria yo que retiresis la sisena Penso yo que els continguts sense preses i amb una mica de verificacio
    No cal deixarse portar pel estres Captain Garfio

    ResponElimina
  5. Ja he retirat la que era la sisena foto en la que es veien en un primer pla i en una postura normal, gens ofensiva, al Jordi, el Joan i el Miguel Angel. Vull precisar pels que no coneguin la situació, que aquesta foto es feia obertament, cara a cara. Ja des del propi aparcament a l’inici de la sortida ja vaig dir que voldria fer un reportatge per publicar-lo a Espeleobloc, sense que ningú manifestés que no volia sortir, ni en aquell moment, ni quan les feia sense cap dissimul. Constato per altra banda que al bloc del company Joan (http://joanmontoya.blogspot.com/2009/02/gexxi-trio-en-valencia.html) on es presenta la mateixa activitat, també apareix en una foto, aquesta de grup, on el que suposo deu de ser el mateix Jordi que signa amb el pseudònim de Capitan Garfio, està fent llengota.
    Evidentment tots tenim gustos i preferències singulars, però no acabo de entendre que hi ha en aquest senzill retrat que pugui molestar.

    Salut a tothom i gràcies pels suggeriments de millora.

    ResponElimina
  6. No he dit res fins ara com per no molestar
    Una cosa es perjarhi una foto de una determninada persona de amb una certa discrecio hi una altre es exposarhi la foto donam noms i etc sense saber si realment la persona en concret hi esta de acord o no hi esta Evidentment hi haura gent que no li molestaria com gent que potser si
    Crec yo que tindria que haverhi una certa llibertat a la intimitat
    Cordialment Captain Garfio

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.