Hirlatz Höhle

Aquesta gran cavitat austríaca del Dachstein, actualment amb un recorregut de 97.645 m i un desnivell de 1.070 m és la que fou escollida per fer-hi el test de LED’s que varem publicar ahir. Amb aquesta nota tot donat resposta a un lector que ens la demana, aprofitem per destacar les singularitats de la Hirlatz Höhle.

Es tracta d’una xarxa subterrània complexa de la que destaquem la seva característica d’exploració remuntant... equipada amb escales.

Trams verticals de fins a 60 m instal•lats amb aquest estris pesants que permeten una progressió antecessora de les ferrades subterrànies, a les que cal suposar una comoditat i rapidesa, i potser seguretat “suficient”.

Existeix un CD-Rom interactiu que aplega una complerta informació sobre la cavitat i el seu entorn, permetent una visita virtual.

En la recent 16 edició del FilmFest de St.Anton Arlberg, és presentà el 28.08.10 un documental en llengua alemanya de 45’ de durada dirigit per en Gerald Salmina amb el títol DIE HIRLATZHÖHLE - MOMENTE DES STAUNENS, que trobareu incrustat a continuació.

Test il•luminació espeleo amb LED’s

Una interessant pàgina sobre els llums frontals per espeleo. En dos ambients de l’austríaca Hirlatzhöhle, la sala Hades i la galeria Sandtunnel, han fotografiat, amb igualtat d’exposició, sensibilitat, etc. l’il·luminació real que s’aconsegueix amb sis frontals comercialitzats actualment i altres prototips “bricolats”. 

La pàgina ens presenta una aplicació que ens permet veure l’efecte de cada frontal en les diverses intensitats i comparar-lo amb qualsevol dels altres. També ens dona les principals característiques que cadascuna i enllaça amb les dades tècniques del fabricant.

La nova Petzl Ultra Wde (encara en pre-comercialització) és millor que la Petzl Ultra per una marxa normal. D'un funcionament senzill amb un únic patró lumínic de compromís, feix ni molt estret ni molt ample, tot i que disposa de 6 LED’s els utilitza sempre en paral·lel com única font de llum.

Entreu a la pàgina i proveu les diferents opcions, segur que la trobareu tant interessant com divertida.

Vist que ara ens ha agafat la dèria de la màxima llum possible (cal suposar per grans cavitats o per fotografiar) els tres favorits serien sobre la mateixa sortida lumínica de 1.300 lúmens la LedLampe IV, la Scurion 1300 i el Prototip 3.

És clar que si optem per alguna d’aquestes alternatives, cal tenir molt en compte aspectes tant importants com son les hores d’autonomia, les bateries de recanvi, el preu, etc...i considerant que cada sis mesos surt alguna novetat es aconsellable decidir-se no pel millor que podem adquirir, sinó pel que s’ajusta més a les nostres necessitats actuals.

La cova dels somnis perduts en 3D

El mestre dels documentals alemany Werner Herzog presenta aquests dies al festival de Toronto la seva darrera creació "Cave of forgotten dreams". A més de la temàtica subterrània, el gran atractiu és que la filmació és en 3D.

La pel.lícula ens porta fins a les Coves de Chauvet, al sud de França, on trobem les pintures rupestres conegudes mès antigues de l'humanitat, datades en més de 30.000 anys d'antiguitat.

Podem veure un post anterior sobre aquestes coves.

Herzog ha esdevingut el primer cineasta en obtenir el permís del Ministeri de Cultura francès, acompanyat per un grup d'arqueòlegs i per un curt espai de temps(unes poques setmanes) durant el passat mes de Maig. El rodatge s'ha fet en condicions molt restrictives, donat que els membres de l'equip no podien de cap manera apropar-se a les pintures, tocar-les ni sortir dels espais permesos i fent servir llums fredes, degut a la gran vulnerabilitat de les restes prehistòriques.

Les estalactites semblen a l'abast de les nostres mans, i ens sembla que realment ens movem dins de la cova. Sense cap dubte restarem ansiosos a que la pel.lícula sigui projectada a les nostres sales i poder-la veure en 3D. Si a més a més és en català serà massa...

Mentrestant, podem fer un viatge virtual a Chauvet mitjantçant aquest enllaç ...bona visita !!!

Gouffre Berger per Robbie Shone

Novament en Shone i el seu equip ens mostren unes excel•lents imatges, en aquesta ocasió de la Gouffre Berger -1.122 m (boca clàssica / sifó) Engins, Isere, France.

El reportatge és una petita mostra del treball que l’ha dut al Vercors, dues setmanes al càmping d’Autrans, per tal de fotografiar cada obstacle, cada paisatge, amb l’objectiu d’il•lustrar un llibre de gran format que el seu amic Mark Wright està preparant patrocinat per la Fundació Petzl. Els guanys que se n’obtinguin d’aquesta publicació seran destinats per properes subvencions i suport financer de la Fundació.

Aquest “assalt fotogràfic massiu” tal com el descriu Robbie, fou possible gràcies a l’assistència de cinc espeleòlegs anglesos desplaçats d’Anglaterra per aquesta tasca de suport fotogràfic. Varen muntar un camp subterrani de cinc dies prop de la sala dels Tretze.

Cal destacar en aquest equip fotogràfic, el segon espeleòleg de l’esquerra, de gairebé 70 anys d’edat, ja participà en l'expedició del 1963 on Ken Pearce bussejà el sifó de -1.135..

La cambra fou una Canon EOS 5D Mark II, i s’utilitzà una combinació de fonts de llum per il•luminar les galeries gegants de la Berger, entre els que destaquen els PF300 cedits gentilment per Meggaflash Ltd. En la foto també podeu veure, entre el material utilitzat, els transmissors per sincronitzar els flaixos i les restes de més de 200 bombetes utilitzades.

Tal com ens té acostumats el que probablement sigui el millor espeleo- fotògraf actual, son unes imatges impressionants i sorprenentment força diferents del que havien vist fins ara de la Gouffre Berger.

Gracies Robbie!

Inauguració del Centre de Tecnificació i Ensenyament de la Federació Catalana d’Espeleologia a Vallirana

El passat dissabte 25.09.10 tal com ja havíem anunciat en l’Espeleobloc, i malgrat ser “pont” pels barcelonins, amb una bona presència de públic s’inaugurà el que podríem qualificar de primera etapa d’aquest Centre de Tecnificació i Ensenyament de la FCE.

En els fulletons de presentació ens havien mostrat la remodelació de la casa que permetia l’estada i una petita sala, però en aquest acte a més a més poguérem veure dues sales annexes en un edifici contigu, una de les quals ja va ser utilitzada per la presentació del llibre sobre en Faura.

La jornada s’inicià per la visita dels diferents espais arranjats tot evidenciant les moltes hores invertides pels que han volgut i pogut col·laborar, entre els que no cal dir-ho cal destacar la tasca de l’Hilari i la feina d’en Cabezas, veritables artífex, gracies als que podem gaudir d’aquestes instal·lacions, que dintre de la modèstia de recursos federatius son d’una dignitat suficient.

Seguidament assistirem, com a complement de la publicació del llibre sobre Faura i Sans que és presentava públicament,  a una projecció d’imatges històriques, una bona part d’elles inèdites, comentades per l’Enric Aragonés, que identificà personatges i ens descobrí els treballs de "photoshop" de l'època.

És un valuós fruit de la de la seva meticulosa recerca en arxius, fons de clubs, institucions i col·leccions privades, i mereix que se’n faci una bona difusió, a tal efecte li oferim les pàgines de l'Espeleobloc per col·laborar en la divulgació d’aquest recull.

L'autor destacant quí és quí a cada fotografia

A continuació, a l’exterior, amb la presencia de membres del consistori de Vallirana, del Centre Excursionista de Vallirana, i de la Federació Catalana d’Espeleologia, el President de la FCE Hilari Moreno ens explicà les circumstàncies que han permès l’obertura d’aquest Centre de Tecnificació i expressà la seva satisfacció d’haver pogut culminar uns dels dos anhels que s’havia proposat com a President (¿?).

L’Alcalde Josep Alemany descabdellà l'història i és remuntà a la proposta de convertir el municipi en una sub-seu per les projectades olimpíades de Barcelona, tot centrant en l’activitat espeleològica i especialment en la competició de les TPV, i els passos successius que han estat necessaris fins la signatura del conveni de cessió que avui celebrem.

Es descobrí la tradicional placa i s’oferí un refrigeri als assistents, donant lloc a la possibilitat d’enfortir contactes entre els presents.

El llibre sobre Marià Faura i Sans, espeleòleg, s’oferí als assistents (10 euros) que en bona part aprofitaren per tal que el seu autor l'Enric Aragonés els hi plasmes una dedicatòria personalitzada.

L'Enric Aragonés

Pues bé, ja ho tenim, un espai per accions formatives que es poden desenvolupar en l’entorn proper, amb la possibilitat d’hostatjar-se en règim d’autoservei.

Confiem en que sabrem valorar degudament l’esforç de les diverses institucions i consegüentment mantindrem i millorarem en la mesura que ens sigui possible aquest Centre de Tecnificació i Ensenyament de la FCE.

Per molts anys!