Continuat amb la sèrie d’articles que Muntanya dedica enguany a la figura d’en Font ens plau presentar-vos en pre-publicació el segon capítol que forma part del número 889 (juny 2010) d’aquesta prestigiosa revista.
En aquesta ocasió és Jesús Burgueño qui és explica l'dmirable tasca d’en Font en els treballs de determinació de les comarques naturals i la confecció de la Carta Comarcal de Catalunya, tot confrontant-la amb la posterior obra de Pau Vila basada en uns criteris on la geografia humana adquireix un paper més rellevant.
Trobareu la primera nota en aquest enllaç de l’Espleobloc.
Agraïm a Ferran Alexandri, director de la revista Muntanya, que ens hagi facilitat l’accés a aquest article.
El dissabte 17.08.1934Guydescend en solitari la glacera dels Nantillons fora del itinerari habitual quan perd peu i cau dins d’unan esquerda. Tot i la caiguda de 20 metres no s’ha trencat res, però no te escapatoria dins d’aquesta fissura.
El relat d’aquesta increïble aventura que el manté 8 dies dins d’aquesta gelada presó, vista tant des de l’interior pel diari del propi accidentat, com des de l’exterior per les vicissituds dels familiars, amics i rescatadors, se’ns narra magníficament en aquest llibre d’en Yves Ballu que es llegeix com una novel•la policíaca.
Títol L'IMPOSSIBLE SAUVETAGE DE GUY LABOUR Autor BALLU, YVES ISBN 978-2-7234-7451-1 Editorial Glénat Idioma Francés P.V.P. 21.95 € Pàgines 271 Edició 01/2010
La repercussió en la premsa de l'època fou extraordinària i propicià multitud de documents.
El que no se’ns explica es la trajectòria espeleològica posterior d’en Guy i dels seus companys Henri Brenot i Pierre Chevalier. La seva contribució a l’exploració de les celebres Glaz-Guiers Mort-P40 ha quedat reflectida en el pou del seu nom, una vertical de 60 m molt regada descendida el 1937 per Guy Labour que representa un pas més en la descoberta de la immensa xarxa de la Dent de Crolles.
Aquesta interessant surgència de 12.295 m de recorregut i 443 de desnivell (dades 2006) està relacionada amb el cèlebre sistema Berger-Fromagere del que el separen 730 m de distància per un desnivell pràcticament nul.
És una cavitat amb una primera part condicionada per a la visita turística, i ara a igual que com s’està popularitzant amb moltes altres cavitat franceses, s’hi poden fer itineraris espeleològics perfectament equipats i amb l'experta conducció d'un guia.
La progressió per aquesta veritable via ferrada subterrània constitueix un exercici d’acrobàcia espeleològica tal com l’han batejat els seus gestors.
La Cova de Diros situada en la costa mediterrània del peloponès grec, és una popular cavitat amb una part del seu recorregut habilitada pel turisme que visita en barca una part de les seves galeries inundades.
Recentment he aconseguit un interessant DVD del realitzador Mathieu Wenger que ens mostra una expedició dels espeleòlegs suissos, italians i grecs que estudien la cavitat.
Amb el títol de Diros , una cova entre terra i mar, aquest documental de 26 minuts de durada ens mostra condensadament l’estreta relació entre aventura i ciència; la recerca paleontològica de les restes d’hipopòtams, les variacions del nivell marí i les repercussions en el desenvolupament i inundació dels conductes subterranis, la topografia espeleològica i el posicionament de les coordenades internes amb el sistema U-GPS, etc.
Com que no he aconseguit cap tràiler d’aquesta filmació, us ofereix-ho algunes captures d’imatge fixa per tal que pugueu fer una idea el seu contingut.
La visita turística
Navegant per la xarxa trobareu força informació d’aquest lloc d’alt interès turístic, i com avançament incrusto dos vídeos de la visita habilitada.
Lloc: Sala de Congresos Cueva EL SOPLAO. Celis-Rionansa (Cantabria)
Dates: 1 al 4 al de juliol del 2010
Convoca i organitza: Consejería de Cultura,Turismo y Deporte. Gobierno de Cantabria
Col•laboracions: • Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Minas. Universidad Politécnica de Madrid • Instituto Geológico y Minero de España • Universidad de Cantabria • Asociación de Cuevas Turísticas Españolas • Sociedad Española de Espeleología y Ciencias del Karst
La Escola Francesa d’Espeleologia i el comitè científic de la FFS convoquen un "Stage équipier scientifique" pels propers dies 4 al 10 de juliol a Bugarach a les Corbieres (Aude).
Als peus del Pic de Bugarach s'obre el Bufo Fret amb 5.000 m de recorregut -10 i +160 m de desnivell.
Aquest curs, que també constitueix el mòdul 2 del de monitor federal, es por fer independentment, i en ell s’aborda el coneixement del medi subterrani i la topografia pel sistema pràctic de fer “in situ” l’estudi d’una cavitat desenvolupant les diverses disciplines científiques.
El contingut previst és el següent: Dia 1: Visita i observacions a la muntanya de Pic Bugarach Dia 2: Visita i observació de la cavitat Bufo Fret Dia 3: Treball en petits grups sobre un tema d'estudi Dia 4: Continuació dels treballs en petits grups Dia 5: Resum dels resultats i preparació de l'informe Dia 6: Presentació del treball en grup i el tancament del curs
El stage és supervisat per instructors de la EFS i científics diversos en els camps de la geologia, la geomorfologia, l'espeleologia física, la biologia i l’arqueologia subterrània.
Per participar en aquest curs, els únics requisits són:
Ser autònom en les tècniques de progressió per corda.
Conèixer els conceptes bàsics de la topografia espeleològica.
Estar interessat en observar el medi ambient subterrani.
Guillaume Neryi Julie Gautier ens ofereixen en Free Fall una interpretació única del seu salt base a Deans Blue Hole a les Bahames. El forat blau més profund del món amb 202 metres de fondària.
Deans Blue Hole no és només la ubicació insuperable per aquest concepte artístic de vídeo, és també el lloc on Guillaume, aconsegueix el record nacional francès amb els seus 115 m. de busseig de pulmó lliure en la modalitat de pes constant. Un documental increible...
Realment és una gesta impressionant i cal saber que les imatges d’aquest exquisit vídeo van ser filmades també enterament en apnea per la realitzadora Julie Gautier, ella mateixa plusmarquista en aquesta especialitat.
Palau 2010
Per a completar aquest post veieu una altre filmació impressionant d’Oceana Productions de 30 minuts de durada, dividida en cinc parts on Herbert Nitsh a Palau 2010 ens mostra les seves espectaculars immersions a pulmó lliure en aquestes cavitats i fondaries submarines de la micronèsia.
Després de la trilogia de documentals realitzats per França Televisió (L'Odissea de l'espècie, Homo sapiens i el Ritus del Home), Jacques Malaterra acaba de rodar una pel•lícula sobre els neandertals. L'èxit internacional dels documentals, ha permès finançar aquesta pel•lícula per a la pantalla gran que promet ser un dels esdeveniments cinematogràfics del 2010. S’acaba d’estrenar a França aquest mes de maig.
Història
La pel•lícula està inspirada en el llibre de Marc KlapczynskiAo l’home antic. A través de la trobada entre un home de Neanderthal (Ao) i un Sapiens (Aki) retinguda contra la seva voluntat en un clan, el film aborda el tema de la desaparició dels neandertals. També vol donar-li una dimensió humana real, donant-li emocions, la generositat i la solidaritat, fins i tot. "Ens fa conscients del que som. Va viure molt més temps que nosaltres en aquest planeta. Aquesta preocupació ens ha d’interpel•lar ", va dir Jacques Malaterra.
Actors
Dirigit a l'audiència més àmplia possible, el director compta amb un repartiment internacional. El paper principal està en mans de Paul Simon Sutton, Ao (un actor de teatre anglès) i Aki per Aruna Shields (una actriu índia). Els actors van ser seleccionats en base a la seva capacitat d'expressar els seus sentiments amb els seus cossos. De fet, els actors "parlen" un llenguatge específic (el “neaderthalienc”) i les imatges no estan subtitulades.
Aquí us presento dos trailer d'aquesta pel·licula.
Escriure -tal o -thal?
"L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) recomana fer servir el neandertal en lloc del neanderthal. Perfecte, és una decisió ben encertada, no només perquè és més fàcil d'escriure sense h que amb h --cosa que s'agraeix molt-- sinó també perquè el nom en teoria és alemany, i la versió original, que vol dir "vall de l'home nou" s'escriu sense la h."
