"Sota terra": la prehistòria de Catalunya

Història i ciència, però també humor i entreteniment són els ingredients de "Sota terra", el nou programa de les nits de dilluns a TV3. Avui set de juny s’emet, just després de Crackovia el primer dels 13 episodis rodats.

“A Catalunya hi ha al voltant de 4.000 jaciments arqueològics. Eudald Carbonell, director de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, i l'actor Fermí Fernàndez mostren els més importants a nivell històric en aquesta sèrie divulgativa.

L’estructura del programa és senzilla però molt efectiva: un grup d’arqueòlegs es dirigeix a un indret concret per tal de cercar alguna evidència sota terra. En concret, en el programa que vaig veure ahir, Eudald Carbonell i els seus homes i dones viatgen fins a Àger, a cercar les arrels de la conquesta feudal als sarraïns de la mà d’un dels seus principals protagonistes: el cavaller Arnau Mir de Tost. Allà, ells i el conductor del programa, un efectiu Fermí Fernàndez, es troben amb un grup d’especialistes que expliquen als teleespectadors la trama d’una manera amena i molt divulgativa. I llavors comença una feina frenètica de 72 hores a la recerca de les proves que han vingut a buscar. Per exemple, l’estructura de la torre medieval més gran de Catalunya, les característiques de la població que vivia a la vall d’Àger en aquells temps convulsos del segle XI o la veracitat, o no, de les restes que es conserven d’Arnau Mir, el gran senyor de la guerra.” Sapiens

L'objectiu d'aquest nou projecte és explicar la història de Catalunya a partir dels jaciments arqueològics que hi ha arreu del país.

Sota terra ha portat l'equip a recórrer tot Catalunya. Dels jaciments arqueològics que hi ha, se n'ha fet una selecció equilibrada territorialment i també en funció del seu paper en la història. Segons va explicar Eudald Carbonell, la intenció és fer una sèrie divulgativa «des d'una perspectiva molt àmplia i dirigida a tot tipus de públic».

Va assenyalar que és un tipus de programa molt habitual en el món anglosaxó, però que Sota terra «és molt català». Carbonell va explicar que la sèrie, a més d'explicar el nostre passat, també servirà per reflexionar sobre la pròpia història: «Introduirà conceptes per pensar», va dir. L'arqueòleg es va mostrar satisfet del resultat final. Entre alguns dels jaciments que s'han visitat hi ha els més coneguts com ara Empúries.

Aquí teniu dos tràilers del programa:

Gouffre de la Laitière Mutante

Amb aquest nom tan particular s’ha batejat la darrera entrada a la Gouffre Berger de la que ja varem informar en el post del passat 23.03.10.

Aquesta es la narració del la descoberta per en Cèdric Lachat

"Anava a fer un xic d'espeleo a la Berger i per descomptat amb tota aquesta neu, l'únic que he aconseguit fer és caminar per la neu durant hores i em perdo! Com de costum, res estrany.

Però de sobte veig una àrea lliure de 3 metres de diàmetre sense neu i, per descomptat, vaig començar a extreure i apilar tots els bloc. Dins del que m’era possible ja que encara duia les botes d'esquí ...

Vist el corrent d'aire que sortia, vaig tornar al dia següent, acompanyat pels SJF (grup d'espeleologia a Grenoble, els meus amics tan bojos com jo) per continuar amb la desobstrucció. Després de quatre dies de netejar, passem i d'entrada hi ha un enorme pou. És malaltís, comença amb p110, P80, P15, P35 i alguns ressalts que ens duen a l'escalada de l'antic SJF 1972, entre d'altres els germans Petzl, Serge Grassi.

És l’enllaç amb la Berger en la xarxa de pous remuntants de la galeria del fang, aigües amunt de l'entrada principal."

Tot seguit teniu podeu veure una selecció de vídeos sobre aquesta troballa.

Explos 2010

Florence Guillot ens ha trames la següent informació:

Des del 10 al 13 de juny es durà a terme en Ax-les-Thermes (Ariège-Pyrénées) el tercer festival de la imatge esports i aventura organitzat per explos.

Podeu trobar informació detallada i el programa complert a http://explos.fr/Festival/

Recordeu que el dissabte, 1 desembre a la tarda està dedicat a l'espeleologia i el barranquisme.

- Des de les 13:30, es podrà veure la pel•lícula de Padirac amb en la presència de Bob Ascargorta, Sam Chassaigne i Jean-François Fabriol.

- A continuació, el film de canons Piton des Neiges (un descens de 2.370 m) amb la presència de Max Ganahl.

-Poc després, la pel•lícula Diros de suís Mateu Wenger que ens portarà a través de les seves exploracions en Grècia.

- I finalment, Més enllà del límit ens mostraran les immersions extremes a Pozo Azul (Espanya) per un equip anglo-espanyol.

D'altra banda, Serge Caillault ens portarà una bonica exposició fotogràfica i un estand sobre la revista Spéléo. Jean-Marc Mattlet (llibreria espeleològica de Bèlgica) també tindrà un estand amb la seva oferta de publicacions.

D’altres projeccions addicionals es duran a terme dijous, divendres i dissabtes a la nit i dissabtes al matí i diumenges a la tarda (parapent, escalada, alpinisme, esquí extrem, caiac, alpinisme).

També hi haurà entre d’altres activitats, un debat sobre "la ciència i l'aventura”.

Descens a cegues

Ja es possible subscriure’s en prepublicació, a la novel•la Blind Descens escrita per un autor d’èxit, que se’ns anuncia com la gran narració d’aventures espeleològiques per al gran públic.

Tot seguit us presento algunes fotografies i texts, extrets i adaptats del llançament editorial a EEUU, previst pel 26 de juny del 2010, 256 pàgines, ISBN 1400067677.

El 2004, dos grans científics-exploradors estan embrancats en una cursa frenètica per fer el darrer gran descobriment terrestre: l’Everest de les coves. El nord-americà Bill Stone en Sistema Cheve, ubicat al sud de Mèxic, una cavitat perillosa fins i tot en el reduït grup dels grans sistemes mundials.

A l'altre costat del globus, el llegendari ucraïnès Alexander Klimchouk, explora la Krubera, un enorme i fred sistema en la República de Geòrgia, on els perills de la meteorologia es veuen agreujats pels horrors de la guerra separatista en aquesta ex república soviètica.

Cheve

Krubera

Alexander Klimchouk

Cadascú amb el seu temperament i estil, però iguals en coneixements científics, valentia física i pura determinació.

El món no ha vist res igual des que Scott i Amundsen en la cursa pel Pol Sud en 1911-12. El vencedor de la cursa per la cavitat mundial de més profunditat tindrà un lloc al panteó dels descobridors al costat dels Cook, Peary, Amundsen, i Hillary, etc.

Blind Descens explora els més brillants i els més foscs aspectes de la tendència humana intemporal per descobrir i ser els primers. També és una èpica emocionant sobre un exercici que fa que el muntanyisme fins i tot l’extrem, i l'exploració de l'oceà pal•lideix en la comparació.

James M. Tabor va disposar d’un accés sense precedents als registres, diaris, fotografies i seqüències de vídeo d'aquestes expedicions, així com moltes hores d'entrevistes personals amb els participants supervivents. Descens Cec és un capítol inoblidable de la literatura clàssica de descoberta i aventura.

És també un testimoni de la supervivència humana i la resistència de dos homes extraordinaris on la implacable recerca de la grandesa els va portar a les altures i les profunditats del triomf i de la tragèdia com no podien haver imaginat.


El públic general probablement no coneixerà el desenllaç, però nosaltres espeleòlegs, transcorregut aquest sis anys, ja sabem qui ha sortit vencedor d’aquesta crida de l’abisme més pregon.

El que importa retransmetre d’aquestes exploracions i dels seus “rècords”, per altra banda sempre provisionals, és la seva contribució al millor coneixement d’un mon subterrani que per la seva pròpia naturalesa i invisibilitat ens depara encara moltes sorpreses pel futur, i cal dir-ho, també per la important aventura humana que representa aplegar voluntats i sacrificis per aconseguir allò aparentment tant inútil com explorar i desvetllar un bocí més d’aquesta terra.

Tragus Maig 2010

En Miquel Àngel Perelló ens envia documentació inicial de la darrera expedició a la Cova des Pas de  Vallgornera denominada Tragus 2010. Organitzada per la Federació Balear d’Espeleologia amb diversos recolzaments i participació d’investigadors que amb objectius fonamentalment paleontològics han estat treballant durant tres dies en l’interior de la cavitat.

"Es van recopilar més de 16 bidons amb restes òssies de diferents espècies però principalment de myotragus,un parell de cranis de myotragus sencers i en molt bones condicions, altre enter i un fèmur d'un au de dimensions considerables que podrien pertànyer a un àguila o a un voltor.

Es van dur estudis de les capes de sedimentació del terreny on en molts punts es troben nombroses restes ossis en les diferents capes."

Vídeo de IB3

Cartell i notes de premsa

Pàgines dels participants

http://research.amnh.org/paleontology/staff/carl-mehling

http://www.imedea.uib.es/index.php

http://www.federaciobalearespeleologia.org/catindex.php

http://extremexplorermallorca.blogspot.com/

Notes anteriors en l'Espeleobloc

http://espeleobloc.blogspot.com/2010/04/expedicio-tragus-2010.html

http://espeleobloc.blogspot.com/2010/03/els-myotragus-de-la-cova-del-pas-de.html

http://speleobloc.blogspot.com/2007/09/cova-des-pas-de-vallgornera-40253-m.html

El carst, indicador ambiental

L’any 2007 es celebrà a Arette / Pedra de Sant Martí unes jornades de l’associació francesa de carstologia amb el tema “Le karst, indicateur performant des environnements passés et actuels”, que foren l’origen d’un anterior post en l’Espeleobloc.

Ara sota la coordinació de Nathalie Vanara i Michel Douat es publiquen les comunicacions d’aquestes jornades en un esplèndid volum, el número 17 de Karstologia Memòries (2010). Es un llibre en format A4 i de 244 pàgines amb 246 il•lustracions, fotos, gràfics i taules, una bona part en colors.

Del preàmbul d’en R.Maire destaquem el següent text: “l’extraordinària evolució de la espeleo-carstologia dels darrers decennis, vast camp d’exploració a les fronteres de l’esport i la ciència. Comparable a una “caixa negra” el carst es una memòria de la Terra que convé desxifrar dins d’un espai-temps asimètric, no lineal per la cadència de fases d’acceleració i de repòs tal com l’evolució de les civilitzacions i de les societats.”

Les comunicacions en bona part centrades en els recents coneixements sobre “la PSM” les fases tectòniques del massís i els seus efectes sobre la estratigrafia i la carstogènesi. Destaquen especialment els anàlisis realitzats amb noves eines desenvolupades recentment per auxiliar la investigació carstològica: el luirògraf, la micosonda XRF, el lasermetre 3D, etc.

D’aquest encontre ens plau oferir-vos en format scribd el llibret-guia que conté en les seves 76 pàgines l’agenda d’excursions de cada dia i tots els resums de les comunicacions presentades.

Avenc de Pinyerets

El 27.05.10 (dijous) un grupet de tres, Jordi, Julià i Valeria (SIE-GEB) anaren a recol•lectar fauna a Olèrdola – sense èxit – un segon grup de sis Enric, Josep, Jaume, Ricard, “Víctor” i “Visu” (GEB-GIE-SIE) vam anar a Aiguaviva a la recerca de cavitats explorades per la SIE en 1969 i que ara jutjàvem de difícil localització i recollir, si fos possible, algun exemplar dels troglocharinus de l’Avenc de Pinyerets.

En el mapa El Montmell, editat per Editorial Piolet el juliol del 2009, en la plataforma de la Torre de Milà, hi figuren la Cova de les Cambretes, l’Avenc Victòria i una tercera cavitat desconeguda per nosaltres que anomenen Antistiana. Un dijous anterior els companys que reiniciaren les prospeccions pel sector localitzaren una boca que podria correspondre a la de l’Avenc de Pinyerets, i constataren que la pista que accedeix a les runes de la Torre de Milà era factible amb un vehicle 4x4.

Forat del Saumell

La cavitat localitzada, no correspon a cap de les que tenim noticia de manera que provisionalment l’anomenem Forat del Saumell per proximitat al topònim del turó proper segons la cartografia 1:5000 del ICC. Una boca estreta ens condueix a un ressalt d’uns quatre metres, i una galeria amb una saleta final on et pots posar dempeus (hi ha una inscripció ERE), en total uns 15 m de recorregut i -5 de desnivell.

Avenc de Pinyerets
La prospecció per aquesta garriga boscosa, ens resultà prou complicada, i no fou sinó després de força estona, sense indicis del Antistiana ni del Victòria, que en Ricard trobà el Pinyerets – 38 m.

També la boca és prou estreta com per que entrar i ... especialment sortir, sigui una maniobra entretinguda. Per sort en Josep capturà dos troglocharinus, pel que ens donarem per satisfets, i esperem que amb això la Valeria vagi completant el seu trencaclosques filogenètic.

El Carst de la Torre de Milà
En l’EspeleoSie núm 13 del desembre del 1972 (cilcoestilat i en castellà) publicarem un treballet sobre aquest relleu que inserim en format Scribd.


Tots plegats estem un xic farts de les esgarrinxades inevitables que es produeixen prospectant per aquest dens sotabosc i caldrà deixar passar un temps per oblidar-nos-en.

Però tornar-hi i tornarem ja que creiem interessant remirar la galeria final de l’Avenc Victòria a -80; esperem que per fer la propera visita no calgui esperar altres 40 anys!