dimarts, 29 de juny de 2010

Cova i mina de el Pasteral

El passat dimarts 22.06.10 vam tornar a la Cova del Pasteral, aquest cop accedim a la cavitat per la seva entrada natural que es troba penjada a uns cinc metres per sobre de l’entrada de la mina. A l’equip erem vuit; Enric, Josep, Julià, “Manu”, Roger, Ricard, “Víctor” i “Visu” (GEB, GEP, SIE).

En aquesta nota de l’espeleobloc trobareu dades de la nostra primera “visita”.

Actualment la cova del Pasteral és un fenòmen espeleològic de petites dimensions que se’ns presenta fragmentat per una explotació minera dedicada a l’extracció de marbre abandonada ja fa anys però que recentment el seu nou propietari ha tancat els dos accessos de mina.

Les excavacions artificials han desbaratat l’anterior cavitat deixant les seves restes desconnectades i penjades a 3 ó 4 metres en les parets i sostres de l’excavació artificial.

El que resta se’ns presenta con una xarxa de conductes freàtics amb els típics traçats laberíntics amb foradets i pendants de dissolució. Resulta singular que una bona part de les observacions que podem fer avui, tot mirant sostre i parets de l’excavació artificial, son els perfils de sedimentació d’aquesta petita xarxa que ha tallat i destapat la mina.

Axó la converteix en un exemple singular de la interacció / destrucció d’un patrimoni natural del que disposem una documentació històrica que ens permet traçar la trajectòria d’aquest espoli.

Primer.- Utilització al neolític com a necròpolis. Cal suposar que utilitzant l’entrada natural actualment penjada sobre la mina.
Segon – Als anys 20 del segle passat poc després d’iniciar-se l’explotació minera els obrers desprès d’una barrenada connecten amb una part de la cavitat. Fruit de les seves visites i de la tasca del mestre del Pasteral en Ramón Cicres es fan troballes arqueològiques. El mestre Cicres fa un dibuix de la planta de la cavitat i de la seva connexió amb la mina.

Tercer - F. Riuró publica en 1942 en la revista "Ampurias", un treball arqueològic sobre les troballes a la cova del Pasteral i difon el plànol d’en Cicres. (adjuntem el treball en format scribd).

Quart.- Jordi Navarro en 1967 publica en EspeleoSie núm. 2 una nota sobre la cova del el Pasteral i adjunta un topografia, amb un recorregut aproximat de 290 m. No apareixen en aquesta nota el traçat de la mina.

Cinquè.-L'any 1984 s'hi realitzà una darrera intervenció d'urgència. Els treballs van posar de manifest que la cova havia estat utilitzada al neolític antic com a lloc d'habitació i al neolític final-calcolític com a necròpolis. El jaciment ha proporcionat un mínim de 22 individus, a banda dels materials arqueològics més diversos, com ceràmica, eines de pedra i os i objectes d'ornament personal.

Sisè. - Enric Porcel (GEB) en 1991 publica en Cavernas núm. 23 una nova topografia on la suma de galeries artificials i naturals totalitzen 322 m. Tot i que no representa una galeria penjada al sostre prop de la boca natural, aquest interesant aixecament ens mostra l’extensió de l’excavació minera.
Aturada definitivament l’extracció de marbre la cavitat se’ns mostra actualment tal com apareix en el treball del GEB i ens permet un treball gairebé detectivesc d’esbrinar a la llum de les tres representacions (malauradament de qualitats molt desiguals) i l’anàlisi del recorregut actual el que ha destruït la mina, i també els petits conductes penjats que sense formar part de la cavitat natural “primitiva” ha posat ha descobert l’explotació minera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.