Dijous 10.06.10 sortim de BCN, Julià, Ricard, “Víctor” i “Visu” (SIE, GEB, GIE), l’objectiu inicial era visitar la cova del Pasteral ( la Selva), reflexionar sobre la seva morfologia i comprovar les diferencies entre la topo SIE del 1979 i la topo GEB del 1991 desprès de la incursió de la pedrera envaint la cavitat natural.
Malauradament en els darrers mesos la muntanya ha estat venuda a un nou propietari que ha tancat amb un imponent reixat l’accés habitual. Creiem que encara deu d’esser factible l’accés despenjant-se per l’entrada primitiva, però no diuem el material adient per intentar-ho. Cap de les gestions que realitzarem “in situ” per aconseguir localitzar al responsable del tancament i aconseguir que ens facilitessin l’accés donà cap resultat, ja que pel que sembla el propietari no es de la comarca i la casa de colònies que gestiona en el municipi enguany no s’ha obert.
Vist l’exit decidim allunyar-nos i ens dirigim a Vilalleons (Osona).
Cova de Sant Miquel
A Vilalleons ( Sant Julià de Vilatorta) el febrer de 1970 explorarem un conjunt de petites cavitats que donaren origen a un article del company Antoni Ferro en l’EspeleoSIE 7 amb el títol: Sobre un reconocimiento espeleológico en Vilalleons.
A Can Gili, on deixem el vehicle, ens aconsellen que seguim una pista no apte pel nostre automòbil que en pocs minuts ens duu a la carena on trobem el bolet de pedra al voltant del que s’hi troben els forats.
El dia ha estat acceptable, l’ambient solejat, les visites espeleològiques escasses, però han tingut el suficient puntet per garantir-vos que hi tornarem a aquests relleus de les Guilleries per explorar “a fons” aquestes cavitats.
Hola companys/es,
ResponEliminaQuan vaig fer la topo, efectivament la pedrera havia escapçat part de la cavitat destrossant la zona del jaciment arqueològic (hi havia uns enterraments del neolitic). Les dues boques grans eren obertes (artificialment), pero la única entrada natural es encara una boca petita que esta a la esquerra una mica més alta, amb una facil escaladeta s'arriba. De tota manera, amb la reixa posada millor demanar permís a l'amo.
Enric P.
Pel que fa a la cova de Sant Miquel a Vilalleons, publicada en aquest post, hi ha una errada, tant les coordenades com les fotografies no pertanyen pas a aquesta cavitat, en realitat corresponen a la cova del Gegant, també coneguda com cova de la Vall.
ResponEliminaFrancesc Rubinat