Espeleotemas azules en minas de la cuenca del rio Urumea.

Espeleotemas azules de Hydroxincita y Smithsonita en antiguas minas de Galema Argentifera (cuenca del Rio Urumea).
Carlos Galán.
Sociedad de Ciencias Azanzadi. Mayo 2017.

L'Espluga dels Maquis. Serra de Sant Joan (14).

...segueix de l'apunt d'ahir...

L'Espluga dels Maquis
Coordenades UTM ETRS89 31T
X: 0351241
Y: 4673289

S'obre en un feixa penjada i protegida per l'arbrat, Des del peu del cingle s'intueix que pot desenvolupar-se una cavitat com tants d'altres racons encinglerats que es delaten per la presencia d'un arbrat ben desenvolupat.

En aquesta ocasió per arribar-hi el Toni va anar grimpant en lliure fins recolzar-se en un fragment de corda penjada amb nusos. Després instal·la un corda en doble que serví per pujar amb bloquejadors i li permeté al darrer davallar amb un "vuit" i recuperar la corda. Estimen que el desnivell vertical deu de ser d'uns 15 metres.

La capçalera on lliguem la corda és el tronc i les arrels d'un arbre.
El tram de feixa constitueix una zona vestibular, una mena de balma que dona accés a la veritable cavitat. En aquest tram trobem restes de fogueres i una curiosa cullera rovellada i clavada a la paret.

L'accés a l'Espluga està protegit per un mur artificial que fa les funcions de paravent.

El primer tram d'una llargada de 8m per 6m d'ample és situen tres grans lliteres.

Inspeccionant l'estructura

Comprovant la confortabilitat

El muntatge de les lliteres està aïllat del terra per uns pedestals de rocs, sobre aquests recolzen els troncs de major diàmetre i per damunt de tot un enxarxat de branques, branquillons i fullaraca.

Al sostre apareixen uns troncs encaixats que suposem que tenen utilitat per a penjar-hi algun element.

Continuant aquest recinte segueix una galeria de 10 metres de longitud on cal agupir-se i fins i tot avançar a quatre grapes.

Aquest tram finalitza en uns petits diverticles amb mostres d'embassament, però abans al terra hi trobem un amagatall excavat i protegit amb una finalitat per nosaltres desconeguda.

Les mostres d'habitabilitat es mostren arreu, i significativament per les restes de llaunes i ampolles.

Destaquem una en la que es ben visible la procedència de Noruega.

Veiem sostres ennegrits pel fum del foc i estris per cuinar i/o escalfar-s'hi

Constatem que després d'aquesta etapa d'ocupació i cessament de les foguers continuen les filtracions que es concrecionen i es superposen a l'ennegriment del fum, probablement el seu anàlisi permetria una datació acurada.

Finalment una mostra d'un "artista" poc encertat.