L'Espluga del Sabater. Serra de Sant Joan (13).

...segueix de l'apunt anterior...

Tenim sort, arribats al peu de la paret, trobem l'accés facilitat perquè encara hi ha cordes instal·lades pels escaladors.

L'Espluga del Sabater
UTM ETRS89 31T
X:0351241
Y:4673295

Hi ha tres cordes penjades, totes elles mig entrellaçades però  només una d'elles lliure de nusos, que és la que utilitzem per pujar, tot i que l'efecte de estar a l'exterior, s'han engruixit i "canta" al compàs de les nostres sacsejades. No la vam mesurar directament, tot i que deien que la boca es trobava a 20 metres del terra, creiem que potser es una mica menys i en el dibuixet li assignen 18. Clar que com que el rocam de la base és prou pendent, el punt d'inici per penjar-s'hi pot variar alguns metres.

La cavitat és un cau veritablement singular per la seva ocupació de indubtable vàlua històrica i etnogràfica, Per tot arreu hi han mostres de la seva utilització com amagatall, aixopluc, dormitori, cuina i taller...sense deixar de costat el seu punt privilegiat de mirador.

La galeria inicial te uns set metres de longitud, i al final d'aquest tram hi ha un forat tapat per pedres al costat dret, i per l'esquerra s'enfila una xemeneia. També trobem un petit mur de protecció per allar-se del vent, un jaç de branques i una mena de llar de foc. ¨Per tot arreu hi ha penjolls, llaunes, botelles per recollir degoteig, eines i moltes soles de sabata fetes amb plantilla sobre restes de neumàtic, algun moble rudimentari i un parell d'escales rústiques fetes amb fusta i filferro.

Trobem una primera llitera penjada i en un pis superior artificial format per un entramat de branques un nou punt per allitar-se.  Des d'aquest nivell hi un forat de comunicació amb el pis inferior i un accés a les xemeneies d'infiltració del sostre que mostren formes de dissolució pel que cal convenir que es tracta d'una veritable cavitat penjada per l'evolució del vessant.

Imatge des de la llitera superior

Hi ha molts detalls que mostren que aquesta ocupació ha estat relativament recent, sense que puguem descartar que tapin restes anteriors... en tot cas seran els arqueòlegs els que decideixin si convé fer-hi alguna prospecció. Nosaltres ho em deixat tot tal com l'hem trobat.

Creiem ha estat un lloc de refugi anti-franquista, d'unes desenes d'anys d'antiguitat tal com indiquen els detalls d'eines de ferro, lligams de filferro, llaunes, neumàtics, clavetejats de les soles, troncs tallats amb serra, etc. El fet que hi trobem tantes soles de sabata, es senyal que probablement es tracta una producció especialitzada i dedicada a un nombrós col·lectiu que resistia en aquests amagatalls.

...segueix en l'apunt següent...

Les Esplugues de la Roca Roja. Serra de Sant Joan (12).

...segueix de l'apunt d'ahir...

El 18.05.2017 ens trobem de nou en front de les parets sud de la Serra de Sant Joan.

En aquesta ocasió l’equip d’Espeleodijous era fomat per: Dolors Boter, José Hidalgo, Jaume Julià, Jordi Perera, Josu Riezu, Toni Robert i “Víctor”.

Com que pel "guiatge" amb els arqueòlegs de Lleida encara falten unes setmanes ens acostem a les vies de la “planxa Vermella”.

Des de Coll de Nargó agafem la carretera L-511 que va cap a Bóixols, potser és un itinerari més llarg però en bon estat. Poc abans del kilòmetre 20 ens desviem cap a la dreta per la pista que ve de Montanisell. 

Veiem la majestuosa paret solcada de fractures i unes falles subverticals força destacades.

En arribar a una desviació a l'esquerra tancada amb una cadena deixem els vehicles estacionats a la vorera.

En plena pujada trobem un tub de goma que com en altres indrets d'aquest sector, és una mostra de l'enginy local, que aprofita una petita font i un embassament margós per conduir l'aigua.

De tant en tant unes fites van assenyalant el camí més trepitjat.

Les indicacions del Jordi Francés han estat excel·lents i tot i que no hi ha visibilitat fins que no hi som, les trobem a la primera... bé després de remuntar uns 300 metres des de la pista, per un costerut pendent i tarteres (una hora llarga de pujada amb material). 

En el peu de la paret entre tartera i grans blocs despresos s'hi troben algunes petites balmes de les que només vam dibuixar la que provisionalment anomenarem balma o Espluga Fumada, i els següents apunts els dedicarem a l'Espluga dels Maquis i l'Espluga del Sabater, totes molt poperes i per les que cal fer el mateix itinerari d'aproximació.

...segueix en l'apunt de demà...

Els Maquis. Serra de Sant Joan (11).

Seguint les indicacions de l'amic Jordi Francés tornem a les proximitats de Montanisell per visitar algunes cavitats penjades en el tram de paret coneguda pels escaladors com Planxa Vermella on solquen multitud de vies i entre elles l'anomenada Tresor dels Maquís, on descendint després d'obrir la via en el darrer tram, casualment, van anar a parar a una cova.

A la web trobareu força documentació sobre aquest "paradís" dels escaladors.
Per començar us facilitem uns del enllaços on trobem les primeres imatges d'aquest apunt.:

http://alturgell-xgrane.blogspot.com.es/2007/01/el-tresor-dels-maquis-montanissell.html 

https://xavidiez.blogspot.com.es/2012/01/practicando-auto-rescate-en-el-tresor.html

En aquest relleu ja estem avesats a entendre que el murallam vertical que constitueix el sud de la Serra de Sant Joan, amb parets de 200 i 300 metres aparentment infranquejables, (sense mitjans artificials), trobem encara mostres inversemblants d'ocupació humana, en alguns dels nombrosos forats que perforen el relleu.

El més singular i millor estudiat és sens dubte l'enterrament de l'edat del Bronze del proper Forat Negre de Set Comelles. Però no deixen de ser força interessants els exemples, probablement més "moderns" de les Esplugues de Fenollet, especialment la cavitat penjada de les Caixes, i en la darrera visita topogràfica les força interessants Espluga dels Maquis i Espluga del Sabater que descriurem en els següents apunts.

Avui inserim alguns documents, que tot recuperant la memòria històrica dels emboscats i/o guerrillers antifranquistes, ens parlen de la funció refugi que han tingut també les cavitats penjades en aquestes comarques, gràcies a la seva quasi invisibilitat i dificultat d'accés.

Alhora constatem tant les extremes condicions de supervivència dels que les van ocupar com de les habilitats que demostraren en enfilar-se per aquestes verticalitats per trobar-hi recer.

...segueix en l'apunt de demà...