dilluns, 9 d’octubre de 2017

Visita a la Cova Lachambre.

Després de molt de temps d’espera i juntament amb els amics Jose Hidalgo i Cristina podem visitar Lachambre.

Tenim el privilegi d’estar guiats per en Joan Borràs i en Juan Vicente Bautista, son dels components del Col·lectiu Conflent Subterrani, que al 2014 varen publicar el monogràfic de la Cova Lachambre, per tant coneixedors de tots i cada un dels  26’8 km. que te de la cova.
Un cop oberta la porta, talment com una caixa forta, avancem per la Galeria Pagès i a la cruïlla de la Rosa dels Vents, entrem a la Galeria François.

En uns 200 mts. ens desviem per entrar a la Galeria Gaby, per començar a gaudir.

Tornem enrere i seguim avançant fins al Balcó del Canigó, on baixem per una escala.

En aquest punt podem triar entre el sector oriental de la Galeria Canigó, d’on parteix la Galeria del Martell, o be anar cap al sector central de Galeria Canigó, i en aquesta ocasió decidim continuar per aquesta última opció.

A partir d’aquí el recorregut es fàcil. Galeries amples i còmodes ens regalen racons espectaculars i revolts farcits de tota mena de formacions.
Prosseguim per la Galeria Guichard fins a la Sala Cisquet. En Juanvi, ens ensenya un racó amb unes formacions força curioses, amb forma de xupa-xups al revés. Fantàstic.

Hem de fer una grimpada  per continuar, i en pocs metres trobem la Galeria Núria, que també visitem.
Ja estem al tram final de la Galeria Canigó on hi ha un pas estret entre colades i un desviament que porta a la galeria dels Nenúfars.

Poc mes endavant s’acaba el recorregut taponat per un gran esllavissament en la Galeria Alain, tot i que encara podem gaudir de la delicada Galeria de les 1001 nits.

A partir d’aquí no podem avançar més i tornem enrere per el mateix recorregut.

Un cop ens trobem a l’escala del Balcó del Canigó, volem aprofitar encara més aquesta visita i entrem un bon tros per la Galeria del Martell per veure un racó d’excèntriques realment extraordinari.

Ara, ja si, pugem l’escala i avancem poc a poc fins a la sortida.

Vàrem estar un total de 9 hores i no hi ha millor explicació que les fotos que podeu veure.
Sens dubte ha estat un privilegi que tant de bo es pugui repetir.

Text: Montse Roca
Fotos: Juli Serrano

2 comentaris:

  1. Quin plaer poder gaudir del que heu visitat. Quina enveja!!!
    Lluís

    ResponElimina
  2. I tant que es un privilegi. A mes a mes, visitant el que voleu. Txulíssimes les fotos.

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.