dilluns, 19 de desembre de 2016

Vivències per no oblidar... O millor sí?


Nota preliminar:
Aquest escrit es va fer tot just acabar l'EspeleoCat-Tallers 2009. Recentment, llegint els post de les Miretades espeleològicas de l'amic Paco, de les que admiro la seva facilitat satírica, vaig recordar aquest escrit que tenia arxivat. S'explica tota la seqüència al llarg de nou mesos i algunes anècdotes, de la seva preparació. Qualsevol semblança amb persones físiques; jurídiques, empresarials, fets i/o situacions dins de la vida real, no són casualitat. Es tracta d'una crítica constructiva, i s'ha volgut "posar el dit dins de l'ull".

Com s'organitza fàcilment un eurocongresespelesymposforumtaller... o quelcom així

Un dia em truca el Pau. Era a finals de setembre del 2008: Escolta!, em diu: A l'Hilari li han proposat de fer un congrés. El pròxim dia 6 d'octubre hi haurà una reunió a la fede per veure de què va. Seria interessant que vinguessis. Què et sembla? Doncs sí, responc. Aquí la vaig espifiar, en dir sí, com el que es casa. Aquí comença el meu calvari i l'esgarrifós relat que segueix.

El Pau ja m'ho va dir bé. La reunió pel dia 6 a dos quarts de vuit. M'ho escric en un calendari, però prenc una setmana per una altra i no hi assisteixo. Em posen falta. Ja comencem bé!!! Jo creia que sense mi no podrien seguir, però es veu que no sóc imprescindible. La cosa segueix.
Una de tantes reunions

Les reunions solen ser els dimarts a dos quarts de vuit, aprofitant que aquest dia i a aquestes hores a la fede no hi ha activitat i els seus directius poden dedicar-se a altres menesters.

Llavors, els dimarts al vespre encara feien el Ventdelplà, una gran obra literària que s'emetia a la tele, que crec va estar a punt d'assolir el Nobel. Hi havia corredisses per acabar les reunions i arribar a casa a temps de veure-la.

Al vàter de la fede no hi ha aigua. Bé, d'aigua sí que n'hi ha, el que no va és el no sé què del mecanisme, el que és l'aigua la fede sí que la paga. Total: no surt aigua per la tassa i tot el que es fa dins, no se'n va. Tothom procura no anar-hi o anar-hi poc, més que res per la flaire els que hem de tornar a casa en Metro.

Al principi jo hi anava més que res per les dones. Esperava que hi hagués dones, ja que avui dia diuen que, als càrrecs importants, hi ha d'haver minin tantes dones com homes. No sé per què ho diuen això perquè senyors, el que es diu dones, poques. Molt poques, mai més d'una per reunió, això anant molt bé.

Tothom, més o menys, seu sempre al mateix lloc. El Cap suprem seu sempre lluny de la porta i així no s'ha d'aixecar quan truquen. I és que se la sap molt llarga. Clar, els avantatges de ser el Presi i conèixer el piset.

El de la impremta (àlies El Salva) arriba tard perquè està enganxat pel transit a la Meridiana. I qui li va dir de viure a Terrassa amb el gran nivell de vida i les poques cues que hi ha a ciutat? Tot s'ha de dir, un dia va ser el primer a arribar!


Ens han proposat fer un EuroSpeleo Forum. Quasi res!, almenys pel nom. La nostra idea era que es tractava d'organitzar un congrés europeu. Estava molt clar per tothom (quasi). La paraula ja ho definia: un EuroSpeleo Forum era un Congrés Europeu, què si no? Com sigui que ja havíem fet el 1er Congrés Nacional; el 8è Internacional; el Català; etc. ja no ens semblava gaire difícil l'europeu. Ai senyor!, quina inconsciència, no sabíem a on aniríem a parar.

El Víctor ja ens ho va intentar aclarir des del primer dia, però nosaltres no ens en vam assabentar. Ens deia, el Víctor: EuroSpeleo Forum no vol dir res, només és una mena de segell o homologació per part de la Federació Europea d'Espeleologia. Tant pot ser un concurs de TPV com un Simpòsium d'Espeleosub, o altres. Però nosaltres tossuts, erra, que erra. Què sabrà ell!, i d'aquí no ens treia ningú ni amb fum de sabatots. És un Congrés Europeu, la mateixa paraula ja ho diu, home!
De moment només es tractava de decidir si es presentava o no la candidatura de la Federació Catalana. Es diu que sí!... Si no s'hagués passat d'aquí, encara s'hauria pogut arreglar tot, però... ja no hi vam ser a temps.

Per les peles no us en preocupeu. Això és cosa meva, ens diu el jefe. Per la publicació de les actes no ús amoïneu, això ho edito jo per quatre duros -segueix dient-nos el jefe-. Pel local no patiu, que jo sé qui ens el deixa molt bé de preu –insisteix, el jefe-. La veritat és que anàvem treballant sense saber encara de quants euros disposaríem. Si el projecte és internacional, hi ha poques peles, però si només és un àmbit espanyol, encara menys. El títol ha de dir quelcom internacional, així es justifica tot!

Part del post informatiu editat a l'Espeleoblog:

dissabte, 29 de novembre de 2008
Un congrés a Catalunya
  
Després dels EuroSpeleo Forum de Sevilla 2006, BSC 2007 (Suècia) i Vercors 2008 (França), el proper congrés a nivell europeu, tindrà lloc a Catalunya, més concretament a Esplugues de Llobregat, Barcelona i s'anomenarà EuroSpeleo Forum 2010, que en realitat no deixa de ser un Congrés Europeu d'Espeleologia. A través de la FEE, la nostra FCE ha demanat la seva organització i realització, sent acceptat per la Fédération Spéléologique de l'Union Européenne (FSUE).

Les dates seran del 22 al 29 d'agost de l'any 2010 i els actes principals tindran lloc a les mateixes instal·lacions que van ser la seu del I Congrés Català d'Espeleologia, les del Consell Català de l'Esport de la Generalitat de Catalunya a Esplugues de Llobregat.

S'està formant un grup organitzador, intentant que no sigui una càrrega per la gent que ja està treballant dins la Federació Catalana d'Espeleologia, a fi de no bloquejar la seva estructura organitzativa. La seu de treball serà dins dels mateixos locals de la FCE. ...
Fem la relació dels àmbits: Em parlen d'Ètica - que a mi, quan estudiava, m'havien ensenyat que volia dir Mujer tuberculosa; Exoespeleologia - no sé si s'havien deixat una lletra essa al davant-; Taules rodones - a menys que es referissin al llit, això no té cap mèrit. A casa ja en tenim una de taula i ben rodona. I és que, senyores i senyors això no és serio! Això ja no és el que era als meus bons anys de jove!


La Montserrat durant una temporada no ve perquè primer se'n va de viatge al Brasil i després a rescatar un Tití a no sé on. Sempre de vacances! Però això encara no ho és tot: Publica el llibre El jardín de los titís i tamarinos que tracta, està clar, sobre jardins, titís, tamarins i no sé què més. Jo creia que els titís eren els polls del cap, aquells que fan picor. De petit, a casa em deien: Nen no et gratis el cap. A veure si tindràs titís? Tamarins ja és més difícil, perquè ho he consultat a la Gran Enciclopèdia Catalana i no ho he trobat, en català deu ser una altra paraula. Doncs bé, fins que no ens en vam assabentar, dues reunions més sense fotre ni brot i només parlant del llibre, que per cert és molt bo. Us el recomano. Anàvem perdent pistonada. Ja portem retard!

A finals de març del 2009,un del grup de treball ens deixa. Diu que no està d'acord amb els premis que porten el nom d'un de molt conegut que es va morir fa molts anys: En Norbert Font i Sagué. Amb això nosaltres no hi tenim res a veure, però tant li fa, ens demana el divorci tot i no estar casat amb ningú de nosaltres... Ens posa sobre la taula l'anell, les fotos i les medalles i ens ho torna tot. Diu que la màquina ja està en marxa i només necessita carbó. Sort que ja havia fet molta i molt bona feina i ens ho deixa ja tot embastat per poder continuar sense més problemes.
Triant entre varis avantprojectes. Al poc temps, d'aquests dos en quedarà només un

Gener del 2009: surt el logo de l'EuroSpeleo Forum, el nostre Gran Congrés Europeu. Al Salva li xafen la guitarra. Hores i hores, dies i dies de treball (jo crec que això ens ho va dir només per justificar-se) per fer el logo, i una vegada fet no serveix per res. Bé, per res no. Ja ho explicaré més avall.
La "botigueta" del Josep 

El Subaquàtic-espeleosub-espeleoimmersio... algun dia no ve perquè s'està muntant la botigueta i una rèplica d'ESADE per donar classes. Bona sort!

El Víctor algun dia no ve perquè l'han fet President de la SIE. Clar, una molt bona excusa. Jo crec que va acceptar el càrrec per poder fer campana a la fede.

L'Hilari, un dia ens canvia la nevera de lloc i estem tres reunions sense poder fer el "botellón", fins que trobem el nou amagatall. Això sí: ampolla que es treu, euros que es paguen. Hi ha una confiança que fot fàstic!

Ah!, per sort ja funciona l'aigua del vàter! Al·leluia! Ja podem sortir amb la bufeta buida i quan tornem a casa a la nit ja no portem cap flaire afegit.

Un dia en arribar, ens trobem el carrer Girona buit de cotxes i tot ple de paradetes al mig de la via, com una mena de mercat. Al Salva li van fotre una bona esbroncada perquè tan sí com no volia aparcar-hi. I és que ja ho diuen: no es pot anar a ciutat!

El que diu poc i fa molt, és el Miquel. Per poc ens porta l'Eudald Carbonell i ens fa anar als jaciments d'Atapuerca. També ens va portar notícies d’en Ramon Viñas, que la majoria fa anys que no en sabíem res.

Els de TPV estan contents. Els hi cau la bava a dojo. Volen fer unes reunions per establir una normativa, una mena de reglament per les competicions europees. Volen aplicar els fores de joc i els corners. I és que això del Barça té influència en tots els àmbits!

Un dia ens ve el Joan. Resulta que ja volíem donar tot el tema de logística i allotjaments a una empresa de viatges i comença a mirar càmpings; hotels; autocars, etc. Això em recorda que pel 8 Congrés Internacional també va iniciar les gestions una empresa de viatges –Roncesvalles- i tot va acabar en tararí. Aquí igual (no per l’agencia), però encara no ho sabíem.


Tot anava a l'engròs. Comprem el domini Eurospeleoforum2010.org; Ja es buscava un grup electrogen per a la seu del Congrés, per compensar possibles talls de la xarxa elèctrica; Ja teníem prevista una assegurança civil per si hi havia problemes i algú feia de les seves; Ja teníem mig emmanegat un vídeo de propaganda per repartir-ne a centenars - o a milers- en el proper congrés internacional dels EEUU... "Todo por lo alto", som tota una gran empresa!

Part del post de rectificació editat a l'Espeleoblog:

dissabte, 23 de maig de 2009


La suspensió del congrés ha derivat a uns nous i importants actes!
 Al post del 29 de novembre del 2008, vam donar a conèixer la notícia d’un futur esdeveniment espeleològic: El Congrés Europeu Eurospeleoforum 2010, del que ja s’havien iniciat els treballs inicials. Per diverses raons s’ha decidit no seguir amb les tasques organitzatives, per tant, ja es pot dir oficialment que aquest Congrés no es durà a terme.
La Federació Catalana d’Espeleologia ja ha enviat uns escrits oficials a diferents personalitats per donar explicacions del pas enrere...

...Tot i així, del que s'ha perdut treu-ne el que puguis. Es parla d'aprofitar aquesta empenta inicial que s'ha fet en la que s'ha aconseguit agrupar i organitzar un grup de gent col·laboradora que han estat treballant-hi des de l'octubre del 2008, i que si no és per fer un congrés, es poden fer altres coses que també seran a favor de la nostra espeleo. Es proposen varies activitats, entre les que tothom ha estat d'acord en una: Una serie d'actes commemoratius dels 30 anys de la creació de la FCE, que serà el novembre d'aquest any 2009 i que s'han anomenat Espeleocat 2009 i a on hi col·laboren diferents grups catalans ...

Ja havíem escampat per l'Espeleoblog i per la revista Muntanya allò de què es feia un Gran Congrés.

A mitjans de febrer del 2009 la cosa comença a canviar de color. Els de la Federació Europea d’Espeleologia ens “piquen la cresta”: Que si els preus de les inscripcions són molt elevats; que si els dies escollits no són els més adients; que si en relativament poc temps hi haurà una serie d’actes com poden ser l’imminent Congrés Internacional als EEUU, el Congrés Nacional de França el 2010, un Eurospeleoforum 2009 a l’illa de Cerdenya sobre espeleobusseig, un Congrés a Anglaterra, i potser encara més. En aquestes condicions sembla molt arriscat fer un Congrés Europeu amb garanties d’èxit. Tantes activitats en poc temps, faran que les assistències i la presentació de treballs siguin molt minses. D’això ja n’hem tingut alguns exemples recents; A Vercors no s’han publicat actes i la gent hi anava molt més interessada per l’espeleobar i les grans cavitats properes instal·lades, així com per les botigues de material, que no per ponències tècniques o científiques. A Suècia hi va assistir poquíssima gent. A Sevilla, va ser un Eurospeleoforum - campionat europeu de Tècniques de Progressió Vertical. A partir d’aquí: Què hem de fer?

En principi, varis dels assistents habituals a les reunions preparatòries diuen que si no és per un Congrés Europeu, el seu interès en la participació organitzativa cau considerablement.


La decisió general és la de parar les tasques organitzatives i declinar la proposta.


El Josep, el de sota l'aigua, ja tenia aparaulat amb uns francesos i uns portuguesos que vindrien amb les ampolles. L'aigua i l'aire els posàvem nosaltres.

Ja teníem voluntaris per fer grans activitats. Grans integrals, que això està de moda! (i amb motiu). El Víctor es va comprometre a què la SIE instal·laria una integral a Vernera...

Però com que encara no estàvem prou escaldats, a un se li'n ve al cap que, ja que s'ha estat capaç de reunir un grup de treball i s'ha fet una certa feina, procurar aprofitar-ho i reorganitzar-ho pel bé de la nostra espeleo. Algú diu que a finals de l'any 2009 serà el 30 aniversari de la FCE i que per què no es fan uns actes commemoratius. L'home -i la dona- és l'animal que ensopega dues vegades -o més- en la mateixa pedra. Doncs com sigui que no n'havíem tingut prou amb tot l'EuroSpeleo Forum, ara tot seguit ens emmerdem en una altra cosa.

Hem de posar-hi un nom: S'ha de batejar la criatura! Es va començar a parlar de què les sessions fossin en gran part pràctiques, tipus taller i d'aquí va sortir el nom: EspeleoCatTallers 2009.
Tot això ja no serveix per res! Bé, alguna part sí
Aclaració: El pòster  del que parlem és el gran, no és el que es veu a baix a l'esquerra

Fem un tríptic, un pòster... i quasi una Enciclopèdia Espasa! El Salva se les empatolla i fent una mena de "colage" i un "restyling" se les arregla per aprofitar part d'un logo de l'EuroSpeleo Forum -un dels que no s'havia escollit abans- per treure'n un altre per l'Espeleocat, tanmateix com faria el Màgic Andreu traient-te'l de dins del seu barret.

Nois i noies: Avui he tingut un gran disgust. Per poc m'aixeco de la reunió i me'n vaig. Sort que l'edat em fa ser més calmat, que si no, n'organitzo una de ben bona. A l'hora que el Salva ens dóna alguns tríptics, jo dic: No l'havia vist encara... No em van donar temps de dir res més. Doncs és estrany perquè s'ha tramès per correu a tothom. Llavors un diu: Clar, no te la van enviar perquè a la fede no tenim la teva adreça, ja que no estàs federat. Ai senyor, quina vergonya, el que un s'ha de sentir! Vaig haver d'ensenyar la llicència per fer-los veure que sí que estava federat. Vaig demanar el full de reclamacions; el número de telèfon dels Mossos i el del Raven (el Defensor de l'Espeleòleg). De sobte se'm va encendre la bombeta. La culpa és meva per dir-me A-U-R-O-U-X, sembla que no n'hi havia de més fàcils quan vaig néixer. Doncs resulta que a l'arxiu de la fede hi ha escrit AROUX en lloc de AUROUX, i clar, l'ordinador que és tontet diu que jo no existeixo. Potser si fos el Google, avisaria tot dient:

Volies dir: auroux? Es mostren els 2 primers resultats...

Coses de la informàtica. Al final tot va acabar amb petons i abraçades. Ara ja la tinc corregida.

A l'hora d’acabar la dotzena reunió, la Montserrat ens va dir: La que ve, el setze de juny (2009) la podem fer a casa me... Encara no havia acabat de dir meva, que sense necessitat de posar-nos d'acord, tothom va dir Siiiiiiii! Oh i tant! Quin detall tan femení! Tot seguit, pot ser perquè va veure's venir la feina, continuà: Bé, prepararé un berenar, però el problema són els Titís, que s'adormen molt aviat i segurament no els veureu. A nosaltres els Titís ens la bufen. El que volem és anar a atipar-nos! Vam voler quedar bé i li vam plorar una mica. I no els pots canviar els dodotis una hora més tard? Vols dir que si venim un poc abans no els veurem encara amb un ull (de la cara) obert? Les nostres sol·licituds varen ser acceptades i ens va prometre que faria tots els possibles perquè els poguéssim veure desperts. Això sí: No es podran fer fotos, és una norma de la casa. Si en voleu, ja ús en donaré de les meves. A nosaltres les fotos d'aquella espècie de micos menuts també ens importaven ben poc. El que volíem era la teca. Per cert: encara els vam poder veure desperts.




Tots ens anàvem preparant pel al berenar. Des de tres dies abans ja procuràvem menjar poc, per allò d'anar-hi amb gana i fer un bon paper i quedar bé. El que no sabíem era què hi hauria per beure, perquè d'això sí que no ens en podríem passar.

Jo me les prometia molt felices i així va ser, però no pel que a priori podeu pensar. Resulta que jo estava a punt de ser avi. La meva filla Marta esperava el seu primer fill, un nen, i el compte (res de més incert per més números que es vulguin fer) caducava, vull dir, complia, el dijous dia 18 de juny. Com sigui que això no és mecànica, la tolerància no és a centèsimes ni a mil·límetres, sinó a pams i jo sempre havia sentit que... les primerenques tarden més dies a parir... Total que vaig ser avi el mateix dia de la reunió i no hi vaig poder assistir. No em queixo. La meva particular ocupació em va donar moltes més satisfaccions. Em vaig perdre un bon sopar i millor companyia, però vaig guanyar un net, el Martí. I això no té preu... Com a justificació, s’inclou part de l’acta de la reunió.

NOTES DE LA 13ª REUNIÓ ORGANITZATIVA D’ESPELEOCAT Tallers 2009, ACTES COMMEMORATIUS DEL 30 ANIVERSARI  DE LA FCE

13ª reunió dimarts 16.06.2009,  Balmes xxx  (19  a 24,40 h)

Assistents: Miquel Nebot; Salvador Vives; David Sarró; Hilari Moreno, Jordi Trujillo, Montserrat Ubach  (al final s’afegeix Toni  Nubiola)
......
......
La Montserrat  informa els assistents que Lluís Auroux va de part –concretament la seva filla- motiu pel qual no ha pogut assistir a la reunió, fet que es confirma al rebre una trucada del Lluís comunicant que es avi d’un nen!! Tots els assistents li expressen en directa la felicitació més entusiasta i procedeixen a celebrar-ho.

Molt agraït, però... Ho van celebrar amb la teca de la Montserrat! I va durar més de cinc hores! Sort que només era un berenar, que si hagués sigut un sopar...

S'acostava el dia de la primera sessió, la inauguració de tots els mals de cap. De gent que volia venir, moltes promeses però cap decisió. Dos dies abans, el dijous, no hi havia cap inscrit i els organitzadors volíem ajornar l'activitat de pràctiques de bio a la cova de Rialb però en l'últim instant es va decidir complir amb el programa. Com uns senyors! Al final la sortida va ser tot un èxit, així com tota la resta d'actes programats.

I per fi va arribar el dia de la primera sessió d'un inicial Congrés Europeu, que esdevingué a EspeleoCat Tallers, a les coves de Rialb, en unes pràctiques de biospeleologia.

I amb això s'acaba la història.

5 comentaris:

  1. Encara que me n’hagis trepitjat el terreny i la màniga espeleològica, n’estic molt content! Doncs ja hi som dos els que hem sortit de l’armari corporatiu, i expliquem veritables històries de les bambolines de l’espeleologia catalana! Fugint de les cròniques de societat, histories oficials, i relats interessats i/o de conveniència. A més tu, amb un estil més directe, descriptiu i ric en personatges autèntics. Felicitacions Lluís!
    Elmír-Eté

    ResponElimina
  2. Aquest article és una opinió personal i molt subjectiva, i algunes coses no van succeir exactament com es relata. Alguns dels que vam estar en l'equip de treball, ens ho vam intentar prendre seriosament, vam invertir el nostre temps personal i aportar l'ajuda dels nostres clubs. Es va fer el millor que es va poder donades les circumstàncies i les dificultats que van anar apareixent.
    No trobo adequat el to burlesc ni que s'assenyali amb el dit a persones. Ofèn que aquest en sigui el record després de tant temps, una opinió més objectiva hauria sigut molt més constructiva.

    ResponElimina
  3. Marc, home, no t'ho prenguis tant a la tremenda!. Que no coneixes al Lluís? és un conyón!!!
    Tothom sap que us ho veu prendre molt seriosament, veu pencar tots i que, finalment, l'EspeleoCat va ser un èxit. El que fa el Lluis és el millor que és pot fer: autocatxondeo. Segur que tots els companys s'ho han pres amb sentit de l'humor.

    ResponElimina
  4. Estic d'acord en que l'article és una verssió personal. Tot el que es diu va succeir, clar que el terme "exactament" seria dificil de mantenir. Un escrit d'aquest tipus sempre ha de tenir una petita component imaginativa.
    Tant els membres organitzatius com els clubs, van demostrar un gran interés i una alta capacitat de col·laboració. Aixó és indubtable.
    Mai he pensat en que hi hagués cap to burlesc i molt menys ofensiu. Si es pot interpretar així, demano una disculpa. El que escriu, sempre ha d'estar preparat per a rebre aquestes crítiques constructives.
    Els bons resultats que es van assolir, no quedaran malmesos per un article d'opinió.
    Lluís

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Lluís per la resposta, lamento que no hagi interpretat l'escrit de la manera que es pretenia.
      Salutacions i Bon Nadal

      Elimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.