dilluns, 10 d’octubre de 2016

Un nou insecte cavernícola excepcional

Foto: Sergio Montagud

L’amic i company valencià d’activitats biospeleològiques, el Dr. Alberto Sendra, ens ha fet arribar la notícia d’una troballa excepcional dins la fauna subterrània: El primer insecte hemípter troglobi descobert a la península!
El Dr. Alberto Sendra en una de les seves ponències


Introducció als hemípters cavernícoles:

L'any 1975 se'n van descriure dos representants cavernícoles, en sentit estricte i els dos a les cavitats volcàniques de les illes Hawai. Llavors, va ser tota una revolució dins la biospeleologia, ja que es considerava que en cavitats volcàniques no hi podia haver fauna cavernícola, degut a l'aïllament geològic entre cavitats, que evitaria la interconnexió biològica. Res més fora de lloc!

L'any 1977, el nostre recordat Jordi Ribes va publicar un treball sobre els hemípters heteròpters cavernícoles del món, però explica, que tot i que han estat citats de l'interior de cavitats, no es poden considerar com a veritables troglobis, ja que no tenen signes evolutius i adaptatius suficients. En tot cas, alguns d'ells serien troglòfils.

L'any 1983, F. Español i J. Ribes descriuen el primer hemípter troglobi espanyol: Collartida anophthalma, de l'illa del Hierro

L'any 1998, J. Ribes, P. Oromí i E. Ribes descriuen una segona espècie: Collartida tanausu, de l'illa de La Palma



D’hemípters amb característiques evolutives troglòbies que colonitzin el
món subterrani a Espanya, fins ara n’hi ha tretze espècies i totes elles a les cavitats volcàniques de les Illes Canàries. No tenim constància que n’hi hagi cap a la resta d’Europa.

Consultant al Dr. Pere Oromí (Universitat de La Laguna, Tenerife), ens ha passat el llistat actual d’aquests singulars insectes en localitats de les Canàries:

Hemípters Heteròpters:

Fam. Reduviidae

-Collartida anophthalma Español, F.; Ribes, J. 1983
-Collartida tanausu Ribes, J; Oromí, P. Ribes, E. 1998

Hemípters Auquenorrincs:

-Cixius ariadne Hoch; Asche, 1993
-Cixius nycticolus Hoch; Asche, 1993
-Cixius palmeros Hoch; Asche, 1993
-Cixius pinarcoladus Hoch; Asche, 1993
-Cixius ratonicus Hoch; Asche, 1993
-Cixius tacandus Hoch; Asche, 1993
-Tachycixius lavatubus Remane; Hoch, 1988

Fam. Meenoplidae

-Meenoplus cancavus Remane; Hoch, 1988
-Meenoplus claustrophilus Hoch; Asche, 1993
-Meenoplus charon Hoch; Asche, 1993
-Meenoplus roddenberryi  Hoch; Naranjo, 2012

A la resta del món també n’hi ha una bona representació de cigales troglòbies. En citem algunes d’elles:

Mèxic; Austràlia; Hawai; Madagascar; Illes Galàpagos; Argentina, etc.
L'hàbitat dels hemípters cavernícoles són les arrels que arriben de l'exterior.
Foto: Cova de la Moneda. Espeleobloc, article del 23-02-2016

La notícia apareguda al diari digital SAMARUC DIGITAL, consultable a samarucdigital.com, que reproduim la versió en valencià de l'autor Abel Campos.

Inici de l'article del diari:

ABEL CAMPOS 17 AUGUST, 2016
La fada dels boscos subterranis
A les cavitats del paratge natural municipal de Les Rodanes de Vilamarxant, a la comarca valenciana del Camp del Túria, viuen uns insectes cavernícoles extraordinàriament bonics i fràgils que s’alimenten xuplant les arrels dels arbres i els arbustos que penetren a l’interior de les cavitats. Són cigales cavernícoles segues i amb unes ales blanques contornejades per un halo blavenc púrpura que centellegen amb la llum. Científics valencians estan a punt d’escometre el seu descobriment per a la ciència i per al món i Samarucdigital és testimoni directe d’aquesta gran notícia exclusiva.
Paratje de Les Rodanes
L’any 2008 biòlegs del desaparegut Museu Valencià d’Història Natural van trobar a una cavitat de les Rodanes de Vilamarxant un insecte cavernícola d’una bellesa extraordinària mai vist fins a aquell moment. Un equip del també extingit programa Medi Ambient de Punt2 (RTVV) va poder gravar les primeres imatges de la cigala. Ara 8 anys més tard l’equip de valencians experts en fauna cavernícola formats per Alberto Sendra Mocholí; Hannelore Hoch; Sergio Montagud; Juan Ponce i Santiago Teruel estan a punt de realitzar la descripció d’aquest animalet únic al món. ‹‹El problema d’aquesta troballa és que fins al moment no es contava amb especialistes amb suficients coneixements per a poder realitzar la descripció. Ara ja comptem amb ells. Amb la nostra ajuda i amb l’especialista, Hannelore Hoch, doctora de la Universitat de Berlín, podrem veure aquest descobriment i saber exactament de quina espècie es tracta. De fet és possible que no siga únicament una espècie nova sinó també un gènere nou per a la ciència que serà exclusiu de la Comunitat Valenciana››, afirma Alberto Sendra Mocholí, conservador de col·leccions del Servei de Patrimoni de l’Ajuntament de València i responsable de la investigació.
Foto: Sergio Montagud

La cigala iridescent

L’any 2008 un grup d’investigadors format per bioespeleòlegs, geòlegs, paleontòlegs i experts en coves va iniciar un complet estudi sobre els valors ambientals i culturals de Les Rodanes de Vilamarxant. Aquest paratge natural municipal es localitza a la comarca del Camp del Túria, a 28 quilòmetres de València. Es tracta de la zona més elevada al voltant de l’àrea metropolitana de la capital valenciana. Els seus valors ambientals, paisatgístics i culturals van ser determinants en la seua declaració l’any 2002. En l’actualitat forma part del parc natural del Túria.
Foto: Sergio Montagud

El territori valencià forma una gran extensió calcària però puntualment afloren com a esguits geològics arenisques roges com Les Rodanes. Però en aquestes muntanyes es dóna una mescla geològica interessant. En el paratge de les Pedrizas apareix un xicotet territori calcari rodejat de rodanes roges. En aquesta illa foradada per nombroses cavitats trobem extraordinàries formes de vida. Les coves i avencs d’aquesta zona són singulars precisament per la seua incomunicació amb altres cavitats valencianes. Totes estan incloses al Catàleg Valencià de Cavitats Subterrànies pel seu especial interés. Les coves de les Rodanes no són ni massa grans ni massa humides. Aquestes característiques determinen l’escassesa de la seua fauna. Els experts les consideren cavitats prou seques amb un contingut de vapor d’aigua escàs. Però fins i tot així amaguen sorpreses. Cada cova aporta el seu món particular de silenci, foscor i vida cavernícola. En la zona de penombra, on xoquen la llum de l’exterior i la foscor de les entranyes, trobem una fauna que els investigadors anomenen vestibular. Aquesta zona de transició entre la llum i la foscor sol estar habitada per aranyes i opilions, invertebrats comuns que ajuden a mantenir l’equilibri d’aquests fràgils ecosistemes. Però a les cavitats de Vilamarxant s’oculten altres meravelles rellevants com la fada dels boscos subterranis. ‹‹Aquesta cigala la definiria com el més bell insecte cavernícola que es coneix. Tal vegada seria dir massa però fins i tot el més bonic del món. A més del seu aspecte de cigala té les ales reduïdes i atrofiades. Però les té com una fada, totalment perpendiculars al cos, de forma plana i amb una característica impressionant: segreguen una cera de color blau púrpura que al reflectir la llum emet destalls. És com si estiguérem davant una xicoteta fada que viu a les arrels dels boscos valencians››, afegeix el doctor Sendra.

Un descobriment de rellevància internacional

El primer pas per a presentar al món a la cigala iridescent i fada dels boscos subterranis valencians és iniciar la seua descripció. Això vol dir que els investigadors necessiten arreplegar material nou de la cavitat on es va fer la troballa i també d’altres coves properes. La següent etapa serà fer una seqüenciació de part del seu genoma per a poder confirmar si es tracta d’una nova espècie. A continuació es realitzarà una descripció formal amb l’ajuda de la professora alemanya Hannelore Hoch de la Universitat de Berlín. Aquesta part de la investigació és fonamental, ja que els permetrà posicionar i conéixer la categoria taxonòmica de l’insecte per poder presentar a la cigala com a una nova espècie i un nou gènere i descriure-la formalment per a la ciència en una revista d’investigació de prestigi internacional. Alberto Sendra parla d’una troballa importantíssima:

‹‹Forma part d’una família de cigales que es desconeix pràcticament a tot el Paleàrtic. Això vol dir que a Europa i a Àsia no es coneixen a excepció de dues espècies que no viuen a les coves sinó a l’exterior, concretament a les illes Canàries. Es tracta d’una família totalment desconeguda. A banda la seua biologia és molt rellevant, ja que viu a l’ecosistema subterrani, en zones profundes i sense llum. Aquestes cigales, sense ulls i sense pigment a excepció de l’halo púrpura de les ales, viuen en un ambient d’absoluta foscor alimentant-se d’arrels. Estem davant d’una troballa realment excepcional››.

Els especialistes valencians en fauna cavernícola desconeixen molts aspectes de la biologia d’aquestes extraordinàries cigales, fins i tot el grau d’amenaça que suporten a les cavitats on viuen des de fa centenars d’anys.

Fi de l'article. Nota de l'autor d'aquest post: més que centenars d'anys, s'hauria de parlar de milions d'anys

Hemípter d'aspecte semblant

Al món hi ha algun hemípter cavernícola d'aspecte semblant al de la troballa. El va descriure la doctora Hannelore, la mateixa que farà la descripció del nostre. Ja havíem parlat d'aquest paral·lelisme tan curiós. Però la nostra és més troglobiomorfa amb les ales atrofiades i venació reduïda, més despigmentada. I com pot veure les ales pareixen els d'una fada. És més bonica!


Un exemple de troglobiomorfisme: Detall del cap d'un hemípter del gènere Oliarus (Hawai): A la foto de dalt, una espècie exterior (es veu l'ull complet). A baix, una espècie evolucionada troglòbia (no hi ha traces d'ull a la zona marcada, que és a on hauria d'estar)


Els hemípters troglobis de les Ille Canàries:




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.