diumenge, 30 d’octubre del 2016

Miretades Espeològiques (26) Espeleoautomobilisme (II)

(1970) Ferrocarrils de Catalunya. Espeleòlegs sense cotxes
Ja abans ens havien referit a aquest tema, tan movedís i dinàmic, tractant-lo en una forma més generalitzada,  http://espeleobloc.blogspot.com.es/2009/07/espeleoautomobilisme.html Avui ens dedicarem al període dels anys 50 fins al primers anys de la dècada dels 80. Que aniria des dels primers mini cotxes fabricats a Espanya, fins a l'ús dels tot terrenys (Els primers Land Rover Santana són de l'any 1960, i el Jeep Comando amb motor Perkins de 1973) però l'alt preu d'aquests resultarien inassequibles per a la gran majoria dels espeleòlegs, també per a quasi tothom. Així que els primers cotxes que feren servir per anar a la muntanya, i a tot arreu, foren de segona mà. Però d'una mà que els deixava anar quan ja eren inservibles. El que podia comprar-se un cotxe nou s'havia d'apuntar a les llistes d'espera que tenien una llargada d'un any o més, si volies triar color encara t'havies d'esperar més temps!
(1983) Pista d'Escuain. Sobrarbe
La majoria de les fotografies i els seus peus de text provenen de la plana del Facebook, CUEVEROS, interessant obra col·lectiva que conté unes 12.000 fotografies, moltes d'aquestes seleccionades en àlbums temàtics específics. El meu agraïment a tots els companys!  
(1957) Antoni Ribera (espeleobussejador) amb el seu cotxe anant cap a la Font d'Estramar, un Biscuter, fabricat a Sant Adrià de Besós al periode 1953-1960. A aquest automòbil no li calia dur marxa enrere, s'engegava tirant d'un cordill, amb retrocés, i quasi arribava als tres metres de llargada
Isetta fabricat des de l'any 57 al 61 a Carabanchel amb llicència italiana. Només tenia una porta, al davant, a l'obrir-la el volant quedava fora del cotxe. Havien vist una foto d'en Joaquim Montoriol que sortia a prop d'un d'aquets, potser fora de la seva propietat?
Teruel 1961. F.Subils, F.Cardeña, A.Jorda, J.Subils, J.Jane, J.Pinto con el Land Rover de la Diputación puesto a nuestro servicio, con chófer, para recorrer zonas de Teruel en busca de cavidades. (Fot. Francesc Cardeña)
F.Cardeña, Pep Subils amb barret de palla, i un taxi. És la zona de Terol. Ignoro on i també d'on varem treure las peles per anar-hi. El que va fer la foto era el taxista i el que treu el cap al costat d'en Pep pot ser en J.Pinto. 1961 (Fot. Francesc Cardeña)
(1970) La Pleta. Quan ja disposaven de cotxes per pujar al massís de Garraf ens van tallar la carretera als espeleòlegs (Fot. Gustavo Llobet)
Els espeleòlegs més joves quan no podien anar amb els cotxes del veterans havien de llogar-los
(1970) Al fons la Monesma i el Barranc del Gurrundué. Sobrarbe (Fot. R. Canela)
En la España de los 70. Estábamos a tono con nuestro 600. La gasolina estaba a 10-15 pts (6-9 cts de Euro) el litro.  (Fot. Félix Martínez)
(1970) furgoneta Citroen 2cv. Pista de las Bordas de Escuain, Huesca (Fot. R. Canela)
(1971) Simca 1000 i Renault/s 4L. L'eslògan del model 4L deia que: la seva bellesa era la seva mecànica. No s'avariava cap accessori (no disposava) No portava ni alça vidres, s'obrien empenyent-los de costat (Fot. R. Canela)
Bueno, algo especial. Pocos cueveros en activo pueden alardear de haber ido de cuevas nevando y....en un Gordini de 3 marchas.¡¡Eramos inmortales!! (Fot. Félix Martínez)
Camino de Sima GESM, llegando a los Quejigales. Con los 600 a tope. 1974 (Fot. Félix Martínez)
SEAT 600 L Especial (1977) Campanya d'estiu Escuain. Aquest fou l'últim model de la sèrie fabricat l'any 1973. Com van ser els últims el van posar un motor més gran, la gent es sorprenia quan els adelantava aquest 600. Pista de Plana Canal en construcció. Només aquest Seat 600E s'atreví a traspassar el torrent de la surgència del Castillo Mayor. Els companys de la SIE i el GEB, a l'època, no disposaven de tot terrenys. Es va carregar tot el material d'exploració al cotxe i va arribar al refugi de San Vicienda (fot. J. Mension)
Tresviso 1979. El espanish tím subiendo a Andara en el Land Rover de los ingleses. Posiblemente yo sea el del gorro blanco en segundo plano en el medio  (Fot. Félix Martínez)
Foto de los setentaitantos en la carretera de Villanueva a Peñalen (Guadalajara). Las ramas de la baca eran el sustituto de las cadenas que los que iban detrás a pie se apresuraban a meter bajo las ruedas cuando empezaban a patinar  (Fot. Félix Martínez)
En 1.977 el GES de Málaga hizo un Campamento de Espeleología en El Torcal de Antequera. Colaboró con nosotros el GEMA. Uno de sus componentes, Jose Luis, tenía una moto con sidecar, de las antiguas alemanas de la 2ª guerra mundial. Seguro que las habeis visto en antiguas peliculas de esta guerra. Bueno, pues nos acomodamos en ella todos los que pudimos para llegar hasta la zona de acampada. El resto venía atrás andando. Recuerdo que una tarde tuvimos que bajar al cercano pueblo de Villanueva de la Concepcion para comprar algunas cosas y a la vuelta se nos hizo de noche y cayó una espesa niebla. Con las linternas nuestras iluminamos la carretera, porque la moto estaba sin luces. Fué muy divertido. Ahora sería imposible, por el tráfico que hay en esa zona (Foto: Loreto Wallace)
Verano del 79. Regreso del primer ataque grande con la SIE a Cabeza Muixa. El coche de José Palazón (en la foto) que había pertenecico a David Balart empezó a estropearse nada más salir de Asturias. Por el camino nos fuimos gastando toda la pasta en reparaciones de emergencia. Murió al lado de Fraga (Zaragoza) en la foto. Lo vendimos por 1.000 ptas. y con ese dinero tuvimos para el autobus a Barcelona, el tren de Palazón a su casa en Gavà y mi taxi a la mía. Para más puteo, varios compañeros de la SIE que volvían en tren nos habían dado sus mochilones (si: buena rima: Tocate los cojones!!!) para mayor comodidad. Y a Jose y a mi nos tocó cargarlos junto con los nuestros en los transportes públicos. Además. habíamos pasado por casa de mi familia cerca de Cangas de Onís y nos habían dado 12 botellas de sidra. Algunas nos las pimpamos en el viaje alucinante hasta Fraga y el resto las fuimos regalando a los coches que se paraban a preguntarnos porqué llevábamos el coche tan pintarrajeado. (Fot. Jordi Lloret)
A finales de los 70, mi hermano Juan se compró un R-12. Pasar de un colilla,o pelotilla como lo llaman otros, a un "señor R-12", con un maletero que se me antojaba tan grande como un salón de baile, y la sensación de ir de cuevas en un coche sin baca, supuso un revulsivo importante de nuestra actividad  (Fot. Félix Martínez)
(1980) Seat 1500-5P. Escuain. Sobrarbe (Fot. Jaume Mas)
El 20 de enero de 1.980 fuimos a una reunión en Antequera del Comité Andaluz de Espeleología. A la vuelta decidimos darnos un paseo por el Torcal. En una curva, el coche se salió de la carretera yendo a parar a un campo de olivos  (Foto: Loreto Wallace)
Campo de olivos al pie del Torcal de Antequera. Sacando el coche despues de que se saliera de la carretera en una curva. !Es que iban rápidos estos cacharros! jeje Año 1.980. El coche era a estrenar de la hermana de Jose Maria. Se lo dejó despues de mucho pedírselo, y fíjate, !zas! al campo de olivo despues de dar una vuelta de campana. Ya despues de eso, igual era empujarlo que cogerlo. En esos momentos estábamos en crisis, pensando en el follón que se avecinaba! jaja  (Foto: Loreto Wallace)
Pista a la Cueva de Wit-tandoum, Atlas Marroquí. 1.980. Oleguer Escolà empujando el coche que alquilamos para explorar esta cavidad, que pusimos entonces en la de mayor desarrollo de Africa. La pista, pues una autopista como se puede apreciar! Desde que se dejaba la carretera habría unos treinta kilometros hasta la cueva, y cruzando varios arroyos  (Foto: Loreto Wallace)
Subiamos el material desde Sotres al Caseton de Andara en el Land Rover de los ingleses de la LUSS. No sin ciertos problemas. Nótese las escalas en primer término en la baca.¡Ah! todo un lujo un TT para cuevear en aquellos tiempos. Cuando no estaba prohibido circular por ese camino donde ahora solo circulan los dueños del cortijo y quien a ellos les da la gana. Como en muchos otros sitios.  (Fot. Félix Martínez)
Seat 127. (Fot. Diego Ferrer)
Campamento de Espeleologia año 1.982.celebrado en Motril (Granada) . Esta foto es del camping Don Cactus, donde teniamos sentados los reales.  (Foto: Loreto Wallace)
Seat Supermiriafori Abarth de quasi 3000 cc, a propulsió. Unitat de intervenció directa, ofensiva - defensiva amb dispositius d'antipicades espeleològiques. Tant valia per arribar primers a les coves com per deixar penjats per la carretera als perseguidors (pirates)
Els tots terrenys resultaren ser de moltes utilitats diverses  (Fot. Diego Ferrer)
Quan van tenir els primers Land Rover, de segona mà, no va haver cap obstacle que se'ns resistí  (Fot. Diego Ferrer)
El Jeep Comando de Paco López (Fot. Manuel Carrion)
Mas que loco cacharro, el vehículo en el que fuimos hasta el Hoggar desde Madrid era una locura. Tanto por sus prestaciones como por su consumo. En aquellos años, en Argelia no era problema que gastara mínimo 50 l de super cada 100 kms. La gasolina estaba tirada y echábamos 400 l por el precio de una botella de Jhonnie Walker  (Fot. Félix Martínez)
Tras 5 kms. de pista este era el aspecto del campamento base SEII-YUCPC en Vegabaño para la exploración de la zona de Vegahuerta. Los fieles vechiculos eran a veces el único lugar seco  (Fot. Félix Martínez)
1985 SEMANA SANTA. Campamento base de la SEII en La Gandara para la explotración el El Mortillano. Ahora este lugar está ocupado por un campo de fútbol, una consulta médica, un Centro de Interpretación....  (Fot. Félix Martínez)
Doncs gràcies a tots els avenços automobilístics aconseguits, i a que també no hem de transportar escales electron ni carbur, ara podem disposar de més temps, i espai al vehicle per poder menjar-nos pel camí una paella de marisc amb pinya tropical de postres, sense que això afecti negativament a l'objectiu espeleològic final!

Elmír-Eté

1 comentari:

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.