dissabte, 29 d’octubre de 2016

Avenc del Campgràs (i 2)

...segueix de l'apunt d'ahir...

Situació
Deixem els vehicle en la zona d'aparcament del Plà d'en Querol, just enfront de la desviació de la carretera que és dirigeig cap a la Morella. Passem pel costat de la tanca que barra el pas per la pista i caminem uns minuts per l'asfalt fins desviarnos pel corriol que surt a la dreta, tot endintsant-nos pel pedregar del rascler, que ofereix diversos itineraris tot saltant pel rocam ben treballat per la pluja.

El trobem en ple camp de rascler a les coordenades UTM ETRS86:  X408916,  Y4571084 i 504m d'altitud. i voltat de nombroses cavitats, en una bona part obertes per la tasca encomiable dels espeleòlegs-desobstructors; contràriament l'avenc de Campgràs (o del Campràs) té una amplia doble boca emplaçada en una visible depressió doliniforme, excavada en les calcaries blanques del cretaci inferior.  

La cavitat
Aquesta cavitat ja va ser objecte d’un anterior article a l’Espeleobloc.

La boca principal de 2,5 metres de diàmetre ens aboca a un pou de 8m, que vam fraccionar. La segona boca exterior força mes estreta conflueix en el mateix pou. La base és una saleta de 8x4 on veiem la boca del següent pou de 4,5 m que es pot davallar sense material.  El recorregut total és de 54 metres i el desnivell -16. És, doncs, una cavitat modesta però amb alguns elements a destacar.


Mesures atmostèriques

Espeleotemes


El reompliment
Com també resulta freqüent en altres cavitats del massís, podem constatar l’alternança de períodes de dissolució, de concrecionament, de nova reexcavació.... L’estat de  parets i recobriments registren diverses etapes, algunes amb unes coloracions envermellides indicadores de períodes càlids.
Però el major repte és identificar la procedència de unes restes de materials bretxoides.
Si repassem la història geomorfològica del relleu constatem que la darreria del juràssic, ja dominaren unes condicions lacustres amb la formació de dolomies amb bancs de calcàries grises. En alguns indrets, la sèrie juràssica passa progressivament a la cretàcia. En d'altres, s'hi intercala un nivell de bretxes, semblant al de la base del juràssic, encara que menys desenvolupat. El cretaci és constituït bàsicament per un gran nivell de calcàries compactes, d'un color gris clar, de pàtina blanca i amb la intercalació d'algun nivell dolomític.

Després de l’orogènia alpina s’accepta que la regressió marina de la darreria del cretaci deixa el conjunt de Garraf emergit fins al miocè. És succeirien unes etapes erosives i desmantelladores de l’antic relleu creant-se peneplanes com les del Campgràs i la  conseqüent formació d'algunes depressions, on és dipositaren nous materials miocènics, els quals possiblement cobriren bona part de Garraf.

Per això ens aventurem a apuntar que tal vegada aquesta cavitat i d’altres properes que tenien comunicació amb l'exterior han estat totalment reomplertes de materials neògens (antiguitat des de 5 a 23 milions d’anys) posteriorment re-excavats i desmantellats de la superfície del massís. Si aquesta hipòtesi fos versemblant caldria estudiar amb detall aquest registre de sediments i bretxes subterrànies a la recerca d’elements datables que confirmin o rebutgin aquesta teoria, potser tant interessant com agosarada.

Entendreu estimats lectors que també observant amb detall les petites cavitats podem trobar elements de gaudi naturalista i tal vegada comprendre millor el relleu que les envolta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.