Expedició científica a Papua Nova Guinea, massis de Lengguru l'any 2014.
Papua, expedició al cor de'un món perdut. La pel•lícula documental 'Papua, expedició al cor d'un món perdut ", difós el dissabte, 25 de juny del 2016 a 20:50 a la cadena francesa ARTE. Una fascinant visió d'un ecosistema poc comú. Una odissea científica excepcional per descobrir un dels últims santuaris del planeta inexplorat: el massis Lengguru, Papua Occidental. L'aïllament de la regió ha permès el desenvolupament d'espècies endèmiques, que es troben en cap altre lloc del planeta i en la qual encara queda molt per descobrir. Com a resultat de la col•lisió de les plaques tectòniques, el massis Lengguru va aparèixer fa 11 milions d'anys com un relleu càrstic amb coves, valls i llacs aïllats. Moltes barreres insuperables que expliquen l'aïllament de la regió, que encara resten en bona part inexplorats. Aquestes espècies primitives, atrapades en aquest territori aïllat durant milions d'anys, constitueixen els sorprenents vestigis d'un món perdut ...
Aquests dies la premsa, especialment la francesa s’ha fet ressò d’una extraordinària constatació: els humans ocupaven les coves europees ja fa 176.000 anys!, força abans de l’entrada de l’Homo Sapiens. La datació de les estalagmites trencades i disposades en cercles a uns 300 metres a l'interior de la cova de Bruniquel aporten una prova formal que l’Home de Neandertal mantenia el foc i practicava rituals a l’interior de la cavitat.
La cova va descobrir-se el 1990 quan els espeleòlegs van desobstruir l'entrada i ja aleshores van descriure el cercle format per 400 estalagmites trencades, i rastres de foc. La pregunta era quan ho havien fet, ja que els mètodes de l'època no eren suficientment precisos. Ara la tecnologia aporta com a data els 176.000 anys...fins ara les dates més antigues corresponien a les pintures rupestres d’uns 36.000 anys a la grotte Chauvet.
Spelunca del 1996
Vídeos (selecció)
Realment és una datació extraordinària que ha donat lloc a interpretacions de tot tipus...fins i tot de tant estrafolàries com la següent de caràcter astronòmic!:
La cova del Rabeig del Cavall, semblava una menuda però interessant cavitat amb un petit rierol temporal que interceptava. Tot i no haver-hi estat mai, tenia un viu record, ja que en el seu temps (1965) els companys de l'ERE que anaven justets de dibuixants van demanar-me que passes en net la seva topografia. Be, vaig pensar que algun dia anirem a donar-hi una ullada.
El temps ha anat passant (més de 50 anys!) i quan ens vam decidir a visitar-la ens trobem amb una dada preocupant: en la excel·lent recopilació d'en Jordi de Valles del 2009, volum 2 del seu Catàleg Espeleològic de Catalunya, afegeix una nota dissuasiva "Destruïda per les excavadores de les obres de la presa".
Però ha havia incongruències respecte a la seva ubicació, que era abans de l'embassament segons els seus exploradors. L'itinerari d'accés, que hi figurava en la darrera visita publicada (E.C.G. 1980) diu que la cota d'altitud és de 950 metres mentre que descriuen una situació de 20 metres per sobre d'un camí que deu vorejar els 700 metres. Per altra costat en els recents mapes de l'ICC inclouen un topònim de Cova del Rabeig al peu del cingle superior que correspondrien a la cota 950m.
Per acabar de reblar el clau de la incertesa els de l'editorial Alpina després de la construcció de l'embassament i de les pistes i túnels d'accés publiquen una nova edició del mapa hi tornen a situar la cavitat i un possible camí d'accés.
Total, aviem parlat amb el Jordi Perera que un dia podriem dedicar-hi una matinal per intentar la localització abans de mobilitzar una sortida d'un grup nombrós de l'Espeleodijous. Però el dijous 23.06.2016 revetlla de Sant Joan semblava que tothom estava compromès en d'altres activitats motiu pel que vam programar aquesta sortida...finalment contra tot pronòstic ens vam aplegar 8 companys: Ricard Alsina, Dolors Boter, Pere Cantons, Jordi Comas, José Hidalgo, Jordi Perera, Toni Robert i "Víctor" Dies abans vam parlar telefònicament amb en Pep del Restaurant Masia Cavall per intentar aclarir les circumstàncies, però no ens podien confirmar res ja que fa pocs mesos que son nous restauradors en aquest indret. Molt amablement se'ns van oferir a consultar-ho amb gent del lloc,.. en la conversa ens van dir que dins la seva finca havien vist un forat en el que no havien entrat però que consideraven que arrossegant-se veien factible l'exploració.
Vam decidir anar-hi de prospecció i si calia cercar una alternativa pel viatge de tornada.
D'entrada cal dir que el Restaurant fou la troballa més interessant del dia, bon emplaçament, arquitectura rural esplèndida amb una capella romànica adossada, cordialitat i bon servei a un preu ajustat. Vam fer l'esmorzar i el dinar, a plena satisfacció.
El forat localitzat dins la finca resultà ser una excavació artificial per fer un rebost de pocs metres d'extensió, els necessaris per mantenir uns recipient a l'ombra.
La ubicació més probable de la cova del Rabeig del Cavall era uns centenars de metres més endavant abans d'entrar en els túnel d'accés a l'embassament.
Per reafirmar-ho vam parlar amb els veïns d'un mas proper, (que semblen llogar apartaments) que ens confirmaren que el lloc de la surgència, tot i les supliques del seu marit, havia estat destrossat per les obres de les dues carreteres que gairebé hi conflueixen. En preguntar-li si coneixien alguna altre cavitat, especialment al cingle superior on senyalitzaven els mapes, és lamentà tot dient-nos que el seu fill gran que estava força interessat per totes les coses del territori i que n'havia visitat totes les cavitats de la contrada, tant sols li havia comentat l'existència en la propera rasa de Capdevila de la cova de l'Isard o coneguda també com la Cambrota, però cap a la rasa del Rabeig...i malauradament ara no podien parlar amb ell ja que havia mort d'un tret en un fatal accident de caça.
Vist això i tenint la certesa que l'aigua de surgència encara sortia en èpoques de fortes pluges, van anar a escorcollar el lloc de la antiga ubicació de la cova.
L'indret vist des de la pista inferior.
Visió des de la carretera superior on és veuen els bloc de formigó que reomplen l'indret.
Com que van fer una arqueta i una canalització sota la carretera, la vam resseguir.
Desemboca per sobre dels blocs artificials en una mena de pendent formigonada per possibilitar l'escolament de l'aigua.
Ens rendim a l'evidencia si aquest era el lloc ha estat totalment colgat per les obres.
Tota la carretera superior ha estat excavada i la cuneta forma una paret protegida per una xarxa per evitar despreniments.
On vam veure una possible cavitat ens hi vam introduir per la xarxa i vam donar-hi una ullada sense trobar-hi cap cavitat de més d'un parell de metres.
Per la rasa del Rabeig també vam fer una inspecció remuntant fins el peu del primer cingle on hi han diverses baumetes, i no vam continuar pujant per entendre que fora difícil localitzar res ja que les barrinades s'han ensenyorit del paisatge.
Finalment cal admetre que la tasca transformadora i destructiva d'aquests paratges amb "motiu" de la preparació de les vies d'accés a l'embassament de la Llosa del Cavall han anorreat la cova i la seva font.
Vam continuar la jornada anat novament a la recerca d'una cavitat oblidada pels cingles de Taravill i Capolat...sense éxit...però aquesta ja és una altra història que deixem per més endavant.
Per cloure aquesta nota inserim dos vídeos, en el primer una visió d'en Isidre Blanc sobre el Pemul que voreja la contrada i la surgència entubada del Rabeig, i el segon d'un projecte per perpetrar una adaptació de la paret de la pressa per salt elàstic de La Llosa Bungee.cat El Rabeig
