diumenge, 22 de maig de 2016

Miretades Espeològiques (6)

(1988) Forat de la Vaca "calcàries" (Pallars Jussà). Diego Ferrer. Avenc d'eclosió o col·lapse, que segons ens van explicar: el substrat va cedir quan una vaca pasturaba a sobra. Afortunadament a la bestia no li va passar res. Observeu la depurada tècnica d'instal·lació en ballesta amb cargol caputxí...
(1999) Forat Can Cademont del Bosc "gres" el poble de l'esquerra és Maia de Montcal, al fons el Mont (Garrotxa) Aquests exemples que mostrem s'han produït tots en camps de conreu amb diferents materials litològics
No feia gaire que s'havia obert i encara vam ser a temps de contemplar i explorar l'embassament d'aigua que quedà al descobert desprès de l'eclosió
(1999) Forat de Can Maset (Garrotxa) Aquest s'obrí en guixos. Els propietaris dels camps els solen reomplir
ENDEVINALLA, S / N, 6
Estranyes desaparicions a les cavernes
En les cavernes se succeeixen misterioses i inexplicables desaparicions que fins avui ni la ciència, ni la policia, no han pogut esbrinar-les. Com per exemple, aquest grup, tant esvarat, què està buscant i no va trobar...
1.La sortida
2. Les carteres de tots menys un
3. Les cantimplores
4. El pla d'exploració
5. Els carnets de la federació
6. El paquet del pernil serrà
7. El conyac de la farmaciola
8. Una càmera de fotos que acabava d'estrenar el photoman
I ... O ... ?
ENDEVINALLA Nº 31
Travessades.
El 29 de juny de 1863, el professor Lidenbrock va entrar pel crater del volcà Sneffels a Islàndia i va sortir el 29 d'agost pel crater de l'Estromboli a Itàlia. Aquest científic va ser l'inventor de les travessades subterrànies. Encara que, aquesta travessia mai s'ha tornat a repetir, ja que no s'ha arribat a trobar la boca a Islàndia per on va entrar, a Itàlia sí.
Una altra travessia, a casa nostra, que no s'ha tornat a repetir, és la d'una cova situada a prop del coll de l'Ordal que condueix fins molt a prop del poble d'Olesa, suposem que de Bonesvalls, encara que algun ha suggerit que es tracta del d'Olesa de Montserrat, o a l'inrevés.
El descobridor de la travessia acompanyà a una important i reconeguda representació d'espeleòlegs del, llavors, Comitè d'Espeleologia, però, tots, per molt que ho intentaren no aconseguiren forçar l'estreta gatera que no els deixava passar. Ni tampoc aconseguiren saber els espeleòlegs, exactament, a quin lloc de Olesa o Oleses anava a petar. Doncs així, avui aquesta travessia resta inèdita pels espeleòlegs.
Sabeu com es diu la cova? (Si coneixeu per a on d'Olesa va a sortir la cova també ho podeu dir).
1.Cova del Morrut
2.Cova Miseracs
3.Cova-avenc d'Ordal
4.Cova de Sant Pau
5.Cova del Pont del Lledoner
6.Cova del Pla de Campaments
7.Cova de la Sal de Llop
8.Cova Tapada i Barrada
9. I/o...?
Més informació de primera mà, http://espeleobloc.blogspot.com.es/2009/05/el-misteri-del-morrut.html
(2003) Tornada de la cova del Goleró. En Porcel, la víctima i en Cuenca  ... anant de camí a la cova, a un company li van saltar les dues soles de les botes a l'uníson i sense previ avis! Aquest és un fet insòlit que no n'hi ha noticia al món d'una casualitat tan gran en matèries boteres. Vam provar de lligar-les amb bagues planes, però l'invent no va funcionar. El noi s'exclamava renegant i tot dient, les soles d'injecció són una p.m.! Ja deia jo que no es podien ficar a la rentadora com si fossin vambes! Jo, caritatiu, li vaig deixar les que duia de recanvi per anar per dins de la cova. A la tornada de la cova, travessant el bosc, vaig agafar embranzida ajudant-me amb l'arbre que havia a dalt de l'escaló que tenia que pujar, i una branca retallada en forma de punta afilada, com en les trampes de la guerra del Vietnam de la pel·lícula de Rambo, se`n va clavar en mig de tota la closca. A més de l'ensurt em va espantar que veia, a un pam de separació de la cara meva, la sang que em brollava a raig, però el trau que m'havia fet al cap no m'ho podia veure, és clar! Sort d'en Porcel que em va fer un tap i la cura d'urgència. A l'hospital de Vic en van cosir a l'estil ziga-zaga. Em van preguntar que com me l'havia fet, jo vaig contestar que, fent un passeig dominical pel bosc. Si arribo a contestar, excursionisme o espeleologia, hagués caigut a la trampa! I omplir papers a l'hospital, fer el part d'accident al grup, presentar-lo a la fede, i potser també em vaig estalviar alguna contestació d'aquesta mena, com, que per a ser vostè excursionista o espeòleg hauria de ser una mica més espavilat per a que no li passessin aquestes coses! Recordeu-se'n que ara, segons les últimes instruccions, n'heu de mirar a radera de la targeta de la fede i trucar primer al número que comença per 902 per a que us donin les instruccions a seguir. Si truqueu directament al 112 la companyia d'assegurances no es fa responsables de les despeses!
(1959) Butlletí del Club d'Esqui Puigmal "original d'en Francesc Cardeña" A l'època la SES-CEP, Secció d'Exploracions Subterrànies, fou un potent grup innovador i capdavanter d'espeleologia a Catalunya. Aquí veiem una nota de la seva delegació al Poble Nou on figura en Ramon Canela "amb K" com president d'aquesta delegació. Ja van formar una subsecció d'exploracions subaquàtiques, organitzant aquest curset de bussejadors, amb la finalitat de crear espeleobussejadors, avançant-se al seu temps i a les seves possibilitats econòmiques. Podeu comprovar al programa que no desponien d'escafandres autònomes, però facilitaven i animaven molt la inscripció dels futurs espeleosub, doncs per apuntar-se no calia ni saber nedar!
Escuts de la SIRE-UEC i de la SES-CEP elaborats amb metacrilat per en Fèlix Alabart que fou soci d'ambdues entitats
(1961) Fot., R. Canela treta del Cavernes núm. 26. A la cova de la Falconera fou on s’inicià l’espeleobusseig a Catalunya amb escafandres autònomes (Ballester i Admetlla, 1953) Aquí veiem amb material de busseig a, F. Villate, A. Carreras, R. Lario i J. Bruguer membres del d'aleshores GEEB, ja a partir de l'any següent GEB, que amb els seus companys aixecaren el planell topogràfic, avui en dia encara d’utilitat, de les galeries d’aquesta surgència càrstica. A les recents exploracions realitzades per companys espeleobussejadors s'ha constatat l'alt grau de contaminació del riu subterrani, una de les greus conseqüències del desastre ecològic provocat per l'abocador d'escombraries Begues-Garraf  
(1981) J.M. Urquiza a la capçalera de la cascada Sílvia, Os Biberos d'o Campillon. Sobrarbe (Fot. D. Ferrer). L'amic Joan amb un mono dels primers que va fabricar en Rafael Larma a L'Ainsa. Aquests primers models encara duien les costures sense impermeabilitzar  
      

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.