Els esfondraments del Borró. Sales de Lierca. (2)

Certament els esfondraments, i la possibilitat que és produeixin sobtadament en territoris "urbanitzats", és un tema amb rellevants implicacions econòmiques, d'aquí que resulta interessant poder fer prediccións probabilístiques d'on hi ha més perill o inestabilitat del subsòl. En aquest territori el risc és vincula a l'existència del dipòsits evaporítics en bona part subterranis que ràpidament és carstifiquen.
Com que a l'exterior hi floreix una important vegetació que "oculta" els materials és fàcil comprendre que els geòlegs cerquin en les cavitats explorades pels espeleòlegs les característiques i seguiment dels afloraments que fàcilment és mostren en les parets dels conductes subterranis.

Per coneixer la seqüència estratigràfica del materials eòcenics on es desenvolupen aquestes bòfies garrotxines inserim un fragment de la síntesi geològica que publicà l'amic geòleg i espeleòleg Albert Martínez:

Lutecià 
- Formació de Penya: és la formació carbonatada que forma el relleu del Mont i correspon al pas lateral de la formació d’Armàncies. Els nivells inferiors són predominantment carbonats detrítics i els nivells mitjans i superiors són, majoritàriament,calcàries,formant importants paquets massius. Enlamajoria dels nivells s’hi poden trobar foraminífers (nummulits, assilines, alveolines i orbitòlits) i altres fòssils. Destaquen els nivells superiors amb una gran abundància de nummulits i assilines grosses, molt visibles als voltants del santuari de la Mare de Déu del Mont.
- Formacions de Campdevànol i Vallfogona: la formació de Campdevànol correspon a una sèrie turbidítica, composta per una alternança de margues i capes de gresos amb nombroses estructures sedimentàries. La formació de Vallfogona és similar a la de Campdevànol però amb intercalacions de guixos. En alguns barrancs (Llierca,Borró,Espinau) es troben uns guixos que formen unes bretxes (guixosdelBorró) amb blocs que poden arribar a la mida mètrica. Aquesta formació pot ser un pas lateral de la sèrie turbidítica. 
- Formació de Beuda:tradicionalment,aquest nom correspon al nivell de guixos blancs que aflora,d’una manera intermitent i amb potències variables, a la base dels materials detrítics de Coubet i Bellmunt, i que es van seguint, cap a l’oest, en el llarg del sinclinal de Ripoll. 
- Formació de Serrat: aquesta unitat està formada per una potent sèrie evaporítica (uns 2.000 m) amb guixos, anhidrites i sals. Va ser descoberta en la perforació del sondatge del Serrat-1 a prop de Sant Joan de les Abadesses. La relació entre aquesta unitat i les aflorants, encara no està clara, però, probablement, les evaporites del Serrat (o part d’elles) poden passar lateralment a la formació de Vallfogona. 
- Formació de Coubet: formació amb fàcies de trànsit dels materials marins als materials continentals de la formació Bellmunt. En el turó de Montcal, un nivell de guixos separa aquesta unitat en dos:la inferior i la superior.  
- Formació de Bellmunt: formació molt àmplia que correspon als materials continentals del lutecià mitjà-superior. Està composta de lutites, gresos i conglomerats vermells. Aquesta unitat és més antiga en la zona orientalicadacopmésmodernacapaponent.Aflora en el nucli del sinclinal de Ripoll, a l’oest d’Olot i a l’est de la falla d’Albanyà.

Extret de: Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, volum 42 (2011) Albert Martínez Rius.

Les bòfies de col·lapse o enfonsaments

Visita subterrània

Identificació dels nivells estratigràfics
El seguiment dels components petrogràfics determinen que corresponen a la formació de Serrat, tot i que presenta variacions notables en el seu aspecte, més o ménys cristalitzat, alterat per hidratació, corrosió per condensació i morfologies espeleogenètiques.

Mostres de cristal·lització

Analitzades dues mostres de cristalls d’aparença dubtosa, suposem que amb l’utilització d’un difractòmetre de raig X que permet la identificació de les estructures cristal·lines fonamentat en la difracció segons Bragg, s’obté la confirmació que ni aragonit, ni calcita: son cristalls de guix.

...segueix en l'apunt de demà...