dimarts, 29 de desembre del 2015

Avenc de Fontdepou. (1)

Tornat d'una jornada de prospecció pel Congost d'Erinya, que completarem en una propera ocasió, arrodonim la jornada visitant aquesta cavitat de modestes dimensions però força recomanable per les seves formes i especialment pel seu excepcional accés a peu de carretera.

En l'equip d'aquest dijous 17.12.2015 hi som sis companys: Dolors Boter, Lluïsa Mengual, Jordi Perera, Josu Riezu, Toni Robert, i "Víctor". 

Situació 
Baixant del port d'Àger prop de la població de Fontdepou a uns 100 metres després del quilòmetre 192 de la C-12 (direcció Balaguer) trobem a la banda dreta de la carretera un segment abandonat de l’antic traçat. Entrem en aquest tram que ens permet estacionar i just a uns 35 metres de la carretera principal i en la dreta de l’antiga cuneta trobem els accessos a la cavitat.

L'avenc de Fontdepou
També conegut com Forat de les Tombes, aquesta cavitat s’obre a l’exterior per tres boques de menudes dimensions, nosaltres accedim per la central que s’obre a ras de terra. Després de l’estretor inicial el conducte s’eixampla format un ressalt d’uns 5 metres. Per seguretat vam lligar una corda a un arbre una mica distant.
Aterrem en una saleta de la que surten dues galeries, una en direcció nord, d’uns 25 metres de longitud en rampa per on s’arriba a la màxima fondària (-25)  per un petit pouet desgrimpable que en la nostra visita presentava l’aire molt enrarit. L’altra galeria en direcció est d’uns 50 metres de longitud. En total el recorregut de la cavitat s’aproxima als 90 metres.

La saleta d'entrada
Galeria Est
...segueix en l'apunt de demà...

5 comentaris:

  1. Bones fotografies, unicament un apunt toponímic: el nom correcte de la cavitat es "Forat de les Tombes", el terme "Avenc de Fontdepou" no es el propi, evidenment a la zona no es conegut el terme de "avenc".
    Salutacions

    ResponElimina
  2. Seria interessant documentalment, que l'Enric ens ampliés la informació sobre la procedència d'aquest topònim.
    Francesc Rubinat

    ResponElimina
  3. A la dècada dels anys 70 varem realitzar una sèrie d'exploracions a cavitats relativament properes a aquesta com el forat Florès, cova d'en Paxarro, cova Joan d'Os, i també aquesta mateixa. Les cavitats i els topònims ens foren indicats per autòctons de la zona. Aquesta era coneguda amb dos noms diferents, les Tombes i, les Catacumbes (sense nom genèric, només amb l'apel·latiu) Veure, Toponímia espeleològica. Recull dels noms genèrics de cavitats a Catalunya. Cavernes, 24, p. 108 (1997) En aquella època la cavitat era utilitzada com canyet. Aixecarem la topografia que només difereix amb l'aquí reproduïda en el punt de màxima fondària que en aquesta queda tancat, però quan vam explorar nosaltres s'escolava l'aigua per una gatera que vam poder continuar pocs metres més

    ResponElimina
  4. El 1972 anant amb intenció de visitar aquest forat i desconeixent la seva ubicació exacta, varem parar a la gasolinera de Fontdepou (actualment ja no existeix), i preguntarem per l'avenc de Fontdepou, aquests que a més vivien a la casa d'enfront de la gasolinera, n'eren coneixedors del mateix i ens l'indicaren perfectament, no fent esment a cap altre nom. Però aquest detall és relatiu.
    En Jeannel i Racovitza, ja citen el Forat de Font de Pou el setembre de 1910, sense explorar-lo diuen que és molt fons i que està al costat de la carretera. Crec que aquest és un detall interessant a més d'històric a tenir en compte.
    Francesc Rubinat

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.