Cova del Moro. Aiguafreda

Dijous 29.10.2015 vam sortir amb intenció de visitar unes petites però interessants cavitats als Cingles de Bertí.

L’equip era formar per 8 companys: Dolors Boter, José Hidalgo, Jaume Julià, Jordi Perera, Toni Robert, Antoni Torra, Manuel Vizuete i “Victor”.

Nosaltres proposem i després la realitat ens imposa diverses dificultats. El primer objectiu era localitzar i recollir uns exemplars d’artropodes a l’avenc del Bac que els nostres companys bioespeòlegs ja havien estudiat els anys 70. Però no el vam localitzar, ... aquesta és una història que voldrem insistir-hi en un altre apunt. Com segona alternativa aviem fet gestions amb l’Ajuntament d’Aiguafreda per tal que ens obrissin la tanca de protecció de la cova de l’Ermita, de notable interès arqueològic, amb la intenció de fer-hi unes fotos, però encara no havíem rebut la pertinent autorització.

Després d’un matí de recerca infructuosa calia optar per dinar o sacrificar l’àpat i anar a localitzar i visitar si fos possible la menuda cova del Moro.

Accés

Partint d’Aiguafreda creuem la urbanització Serrabanda i pel carrer de Cruïlles arribem al cementiri. Aquí hem de deixar els vehicles ja que veiem la senyalització de camí d’accés exclusiu pels veïns

Continuem pujant a peu per la pista en molt bon estat, passem pel costat d’una pedrera abandonada. Trobem una bifurcació, la de l’esquerra amb una tanca condueix a la casa-castell de Cruïlles. Continuem per la dreta remuntant,  fent un seguit de corbes fins que just al inici de la darrera corba que s’en va cap a la dreta, en la mateixa cuneta esquerra un xic penjat, surt el corriol que pel mig del bosc en un curt recorregut d’uns 40 metres ens condueix fins la boca de la cova del Moro, tot passant abans per una depressió que correspon amb un extrem de la cavitat.

Com podeu veure la cobertora terrigena i vegetal és prou potent com per "ocultar" les roques, que segons el mapa de l'ICGC, corresponen a materials de l'Eocè, identificades com calcàries i dolomies de l'Ilerdià.

Descripció

Al peu d’un arbre sobre la boca que ens permet baixar sense material uns quatre metres de desnivell. Segueix una rampa terrosa fins els -8m que és l’inici de la galeria d’uns 20 m. de longitud i una amplada màxima de 5 m que constitueix la forma essencial de la cavitat. L’estructura gairebé exclusiva és d’estrats inclinats ben visibles i sobresortints. Amb petits diverticles als extrems, el total de recorregut estimats és de poc més de 30m.

Ocasionalment les infiltracions han arribat a deixar mostres d’inundació embarrant el sostre i reexcavant un canal en el terra que recorre en diagonal un sector de la planta de la galeria. A l’extrem oposat a l’entrada un estret laminador ascendent és situa topogràficament per sota de l’enfonsament que ja hem citat en el camí d’accés.    

Revisant el contingut del "geocaching"

Les inevitables "graciestes" dels embrutadors de parets

mostres de fang adherides al sostre i a les arrels