dimarts, 29 de setembre de 2015

Trou Souffleur de Salindre

...continua de l'apunt d'ahir...
Reprenem el camí cap a Sant Jean du Gard, que es on tenim el càmping i ens trobem amb en Josep i amb el seu company Rafael Solanas.
Per fi ha aconseguit, després de molt de temps d’espera, que en Laurent Boulart, el guía que te la clau, ens hi acompanyi.
Cap al vespre es posa a ploure i no pararà fins passades 36 hores. Al mati veiem perillar la sortida però en Laurent ens ve a buscar i diu que endavant.
Tenim sort de que para just quan aparquem el cotxe i ens posem a caminar i arribem a la boca de la cova en una mitja hora. Tenim temps de treure les pedres que tapen l’entrada i ja torna a ploure.
L’avenc s’obre al terra en una petita boca i després d’obrir la porta ens endinsem per uns passos estrets fins a la gran Sala Jean-Enric Toumour.
El terra es totalment fangós. La voregem per la part superior i enseguida comencem a veure les primeres formacions.
Seguim un passamà i en poca estona estem a la lona que tenen preparada per tal de treure’ns mono i sabates i deixar tot el fang a una banda per endinsar-nos a aquesta magnifica galeria de l’Ecrin.
Tenim al nostre davant una curta galeria totalment blanca i recoberta fins al cap de munt d’aragonites. Estan per tot arreu formant unes filigranes tan fantàstiques que tota precaució es poca per moure’ns sense tocar res.
Cal destacar les dues fistuloses de gairebé 1 mt. que estan avanç de la galeria final i es fins a on arribem nosaltres, ja que ens fa terror sols pensar de passar per el mig.
Hi entrem de 2 en 2, sota l’atenta mirada del guia, i ens hi estem una bona estona cada grup i es que ens hem de mirar cada pam per no perdre'ns res.
Quan tot el grup ha gaudit d’aquest espectacle refem el camí i anem a la galeria de “Petit Lechuguilla”.
Entrem per una diàclasi inclinada on la paret de l’esquena es totalment plena de argila  i la del davant plena a vessar de mes aragonites que tenim a un pam de la cara i ens movem amb extrema delicadesa.
Per baixar a la galeria hem d’ajudar-nos d’uns graons per tal de no relliscar cap avall, amb el conseqüent trencadís d’aragonites que axó suposaria.
Al final un tobogan ens deixa al cap d’avall de la sala on hi han mes i mes formacions i continuem fent fotos a cada un dels raconets que trobem.
Reprenem camí cap amunt amb mes tensió si cap, ja que tornem a passar a tocar de les formacions i encara ens queda veure un “balcó” per on veiem la mateixa sala d’abans des de d’alt.
Allà hi ha una curiosa formació que s’anomena “les bessones” i que a la foto veureu el motiu.
Sortim 6 hores desprès. 


Vídeo: Trou Souffleur de la SalindreUn exemple de protection.
 Arnaud Garlan & Philippe Guillemin. (2013)

Es increïble com a un lloc tant reduït s'han pogut formar tal quantitat d’aquestes meravelles.
A la sortida segueix plovent i no para en tota la nit següent, però tant es.
Ara quan tanquem els ulls, sols veiem estrelles.

Text: Montse Roca
Fotos: Juli Serrano

Nota anterior a l'Espeleobloc http://espeleobloc.blogspot.com.es/2014/05/le-trou-souffleur-de-salindre.html

...segueix en l'apunt de demà...

1 comentari:

  1. Precioses fotos d'un racó de fantasia. Bona visita, bones fotos i bon record !!

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.