Iniciació a l'avenc Emili Sabaté

Aquesta coneguda cavitat, tant per la seva fàcil accessibilitat, com pel seu bonic pou-sala d’entrada i la varietat de passos inferiors és presta a un primer bateig espeleològic en la tècnica de sols corda.  El passat 13.08.2015 un grupet de l’Espeleodijous li dedicarem una sortida matinal per la iniciació d’en Xavier. L’equip al complet era format per: Úrsula Garrido, Jordi Perera, Jordi Roca, Xavier Turon i “Víctor”.

Situació

Sortint del Centre d’Informació del Parc Natural del Garraf a la Pleta en direcció al pla del Querol, trobem, just en un replà a la dreta, lloc on podem estacionar els vehicles, el corriol que s’endinsa suaument en el fondo de les Guineus. Prop de 200 m des de la carretera trobem l’avenc Emili Sabaté.

Geologia

En la llegenda del mapa geològic 1:50.000 de l’Institut Geogràfic i Geològic de Catalunya és caracteritzen aquestes calcàries cretàciques amb intercalacions dolomítiques com corresponent al Valangià-Barremià.

Material i tècnica per superar verticals "sols corda" segons el catàleg del fabricant PETZL 2009

La cavitat

La minúscula boca inicial, oberta per desobstrucció, després de molts anys ha esdevingut una amplia entrada  de 0,60x1,40. És la capçalera d’un pou de 19m que desemboca en una sala de prop de 15m de diàmetre. Tot el conjunt està força concrecionat malgrat que el vandalisme o la manca de cura ha arrabassat els fragments més delicats. Les dimensions de la sala, amb un sostre parabòlic i un terra que recobreix blocs de diferents mides, evidencien que la cavitat ha anat evolucionant dins la massa rocosa creixent  cap amunt  aproximant-se a l’exterior fins que era tant minsa que ha estat possible la seva obertura pels espeleòlegs. Aquest procés ha estat força lent i un bon testimoni d’aquesta evolució el trobem en una gran colada al fons de la sala que ens mostra una llarga seqüència de capes que a l'igual que les etapes de creixement d’un arbre ens indiquen unes alternances climàtiques. 

Es pot continuar descendint per una successió de passos estrets provocats per l’estalagmitització que desemboquen en petits ressalts que ara és superen amb relativa facilitat gràcies a cordes que romanen instal·lades. El més característic és el darrer anomenat “tap de xampany” que després de l’estretor inicial s’eixampla com una botella convertit-se en un pouet de 4 metres, també permanentment instal·lant, que només resulta complicat pels més corpulents. En la seva base podem accedir fins la saleta final als -39 m de fondària. 

Vídeo. Primer assaig amb la GoPro d'en Xavi