dilluns, 17 d’agost de 2015

Casc Duraleu - Forte per a l'Espeleologia (4/4)


...segueix de l'apunt d'ahir...

Els cascs es vengueren a les botigues d'esports. Havien les opcions de comprar sol el casc, o insta·lat, o només els complements d'instal·lació.
Al llarg de la fabricació dels cascs no canviaren els complements per l'espeleologia. Només variaren la part interior, fixacions, barballera, els sistemes de tanca, i els materials d'aquests guarniments.
L'anunci del model i la marca fou publicat en revistes especialitzades, en la dècada dels anys 70, junt al Duraleu per l'escalada
Adjuntem un full publicitari EMILSA (1973) de l'enyorat company Emili Sabaté, on surt el detall del casc i els preus
Aquest casc combinat amb el llum auxiliar de la llanterna WONDER fou el sistema més utilitzat quasi a tot el llarg de les dècades dels anys 60 i 70.
Garraf. Fot. F. Miret
Cascs amb barballeres diferents. Escuain. Fot. J. Mension
Escuain. Fot. R. Canela
Solencio de Bastaras. Fot. R. Canela
Bor. Fot. D. Ferrer
Escuain. Fot. Diego Ferrer
Escuain. Fot. R. Canela
Hi va haver qui va optar per altra tipus de casc, però fent servir algunes de les parts, en la majoria de casos, del sistema que hem esmentat abans. Fot. R. Canela
Al catàleg EMILSA (1975) n'hi han fins sis diferents colors de casc a triar! De fet el color del casc és blanc, per això els pintats de color són més cars.
Encara que els carburers no siguin el tema, no em puc estar de dir que, jo també em vaig comprar un d'aquests d'auto pressió! L'apèndix valvular se l'hi va despendre del cap al primer cop que va rebre!
Catàleg EMILSA (1980) Si us fixeu en les tarifes anteriors (1975) els preus dels cascs s'han pujat més del 100x100! A la crisi econòmica d'aquella època es van disparar els preus (inflació) i en la d'ara s'han abaratit (deflació)... (?)
(1979) B15 Escuain, Fot. Diego Ferrer

Ja feia dos o tres anys (o més) que havien cascs específics per a l'espeleologia a l'estranger. Com mercat comú no en teniem, anàvem a l'altre principat i es proveïen de diversos materials, amb la precaució, abans d'arribar a la línia, de ficar-ho tot en un toll d'aigües fosques i desprès, ben barrejat, a la motxilla amb les mudes cobrint per sobra. Sempre ens va anar molt bé! Fins que un dia un guardià de la ratlla, em va fer obrir la porta del cotxe, i va agafar un sobre que havia dins dallò que els cotxes duen a les portes del davant per posar coses menudes, va tenir la mala traça d'ensopegar el sobre amb la maneta de l'alçavidres, i va sortir disparat al terra el sobre ple de tubs de vidre per a la recollida de mostres. Van fer molt de soroll, produint una gran sorpresa en forma d'ensurt i espant (a mi també). Dins de la confusió, em van fer una triple pregunta, tota alhora: Esto para qué es? Para hacer bombas? Para hacer drogas! Jo els vaig contestar d'una manera concisa, breu i clara, per a que m'entenguessin a la primera: Pues no! Esto es para meter dentro a los bichos que encontramos en las cuevas! Es veu que eren molt de la broma, doncs van riure molt i no ens van fer ni recollir els cristalls trencats. Només es van dir allò de: Continuen...! Continuen...! 
En una revista de l'any 1979 surt aquest anunci de Manufactures Plàstiques Aleu. Duraleu-Forte treu un nou model, KARST!
Al lloc de l'espeleologia del Museu Olímpic i de l'Esport de Barcelona trobem un casc Duraleu. També a l'exposició de cascs de tots els esports, al mateix museu, hi ha un altre casc d'espeleologia procedent de la col·lecció d'Eugeni Marigot, tractant-se d'un casc militar adaptat.

El meu agraïment a CENTRO DE DOCUMENTACION Y MUSEO DE LA ESPELEOLOGIA que ha aportat fotos del casc i els catàlegs Emilsa, i als companys que, molt gentilment, s'han sotmès a interrogatori  

1 comentari:

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.