dijous, 1 de gener de 2015

Visita a Samaná (Rep. Dominicana) 1 de 2

De la nostra estada a la República Dominicana vam gaudir dels seus atractius turístics com són les seves platges de sorra blanca els seus callos plens de vegetació, el clima i las grans infraestructures hoteleres però per lo que no és tant conegut el país és per las seves coves, casi tot el territori és calcari, abunden els fenòmens espeleològics, tant coves amb pintures rupestres com avencs, i sifons amb gran quantitat de galeries submergides encara per explorar. Nosaltres vam estar a Samaná molt a prop del parc dels Haitises.

El Parc Nacional Els Haitises es troba a la regió Nord-est de la República Dominicana, a la província d'Hato Major, a la vora de la badia de Samaná. Haitises, en l'idioma dels taïnos, significa terra alta o muntanya. Els terrenys del parc tenen una extensió de 1.600 Km2, on se succeeixen innombrables mogotes, pujols amb altura que oscil·len entre 40 i 350 m. Carregats d'una exuberant vegetació tropical.

L'ecosistema de l'àrea protegida és característic del bosc tropical humit, comptant amb alguns aiguamolls costaners on es desenvolupen extenses zones de manglars que abasten al voltant de 98 Km2. Les precipitacions són del voltant de 2.000 mm. anuals i la temperatura mitjana a la zona s'estima entre 24 ° C. i 26 ° C. Sota aquestes condicions climàtiques al parc trobem una gran diversitat d'espècies animals i vegetals, on abunden els endemismes. A l'àrea protegida s'han localitzat més de 700 espècies de plantes i 230 espècies d'aus. A la zona marina trobem importants esculls coral·lins i les seves aigües són l'hàbitat d'innombrables espècies de peixos, crustacis i mol·luscs. Els mamífers marins com balenes, dofins i manatins són comuns a les aigües del parc.

La conformació geològica de tota l'àrea protegida és càrstica, d'origen marí coral·lí, formada en el període terciari, fa al voltant de 50 milions d'anys. Entre els mogotes es formen estretes valls i a la zona costanera aquests característics monticles es troben particularment erosionats en la seva base a causa de l'acció de les onades. Donada la geologia del parc dins dels seus límits hi ha multitud de cavernes, moltes de les quals van ser utilitzades pels aborígens com a habitatges o com a centres cerimonials.

Nosaltres vam visitar les coves de la Línea i la cova de Sant Gabriel, totes elles magnífiques i amb gran profusió de pictogrames deixats pels indis tains, la raça autòctona que poblava l'illa abans de l'arribada dels conqueridors espanyols.

La zona és un autèntic paradís pels ornitòlegs naturalistes i  espeleòlegs. Les cavitats que vam recórrer estan habitades per ratpenats com ho demostren els dipòsits de guano; trobem de dues varietats: els insectívors i els fructivors que deixen uns dipòsits en forma de llavors i tot tipus de restes vegetals.

En fi, és un entorn fantàstic, un paisatge magnífic, unes coves en el que el mar entra a les cavitats on els mangles ho dominen tot. La vida es desenvolupa en el seu màxim esplendor, és un retrat autèntic de com seria l'illa quan van arribar els descobridors.


...segueix en l'apunt de demà...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.