dilluns, 25 d’agost de 2014

Un nou opilió cavernícola al Maestrat Turolenc

El nou opilió cavernícola descobert al Maestrat Turolenc.  Foto: Carlos Prieto


La província aragonesa de Terol, sempre havia estat una zona quasi azoica des del punt de vista de fauna cavernícola adaptada, diem-ne troglòbia.

Les primeres recerques van ser l’any 1961,en què es va portar a terme la Operación Turolensis, una gran campanya amb vint-i-tres participants d'un total de vuit clubs, dirigida pel sempre recordat Josep Subils. Van ser descobertes importants cavitats, entre elles la Cueva de las Graderas, a Molinos, que esdevingué la joia turística de la Gruta de Cristal, que és com l’anomenen ara. Però quant a fauna cavernícola interessant, res de res.
Recollint restes arqueològics en les primeres campanyes de l'Operació Turolensis
Foto de l'arxiu de
SARAWAK.  Foto: Fèlix Alabart
La Cueva del Turcacho, a Iglesuela del Cid.
Va ser la primera cavitat que va donar espècies cavernícoles a la regió.   Foto: Josep Pastor.
El company Floren Fadrique, es va interessar pel Maestrat l’any 68 quan va estar a Iglesuela del Cid, a la Cueva del Turcacho. Des de llavors, ha visitat gairebé tot el Maestrat(de Terol i de Castelló), obtenint uns grans èxits faunístics amb la seva constància. El darrer: un nou opilió cavernícola.

La fauna cavernícola coneguda de troglobis i endogeus, són poques, en comparació al gran potencial que posseeix el Maestrat. Tot seguit donem la relació:

-Un aràcnid opilió: Ptychosoma espagnoli, descrit l’any 1973 de la Cueva Oscura d’Adzaneta, Castelló, y altres cavitats de la província. Per l’any, sembla ser el primer representant cavernícola conegut del Maestrat

-Dos coleòpters Microthyphlus (Speleothyphlus) comasi que va ser trobat l’any 1981 a la Cueva del Turcacho, a Iglesuela del Cid, i M. (S.) fideli trobat l’any 1997 a la Sima del Latonero, a Castellote

- El miriàpode quilòpode Lithobius jorbai, descrit el 1977 d’una cavitat de Castelló i retrobat després a la cueva del Turcacho a Iglesuela del Cid

- El diplur Campodea maestrazgoensis quan es va descriure 2004 de diverses cavitats, entre les que hi ha la Sima de Val de la Zoma, a La Zoma,

-Tres nous col·lèmbols, Pygmarrhopalites maestrazgoensis; Pygmarrhopalites cantavetulae y Oncopodura fadriquei, trobats i descrits el 2012 de vàries cavitats de la zona: La Cija i la Sima de San Victor, a Fortanete i la Cueva del Turcacho, a Iglesuela del Cid

-L’any 2009, una nova espècie de coleòpter cavernícola de la família Carabidae, que encara està en procès de descripció

-L’abril de 2014, es va trobar el nou opilió, objecte d’aquest post, que està també en fase de descripció

El cent-peus cavernícola Lithobius jorbai. Cueva del Turcacho.  Foto: Josep Pastor

Oncopodura fadriquei, un dels tres nous col·lèmbols del Maestrat. 

Foto: treta del treball de la descripció D'en R. Jordana; F. Fadrique i E. Baquero.

 Zootaxa 3502: 49–71 (2012)

A vegades hem comentat les possibilitats i dificultats de trobar fauna cavernícola en una cavitat determinada. No són rars els casos de cavitats que han estat visitades regularment sota objectius biospeleològics al llarg de molts anys, creient ja haver-hi trobat tot el que hi viu, i que en una posterior visita s’hi localitza algun representant més, desconegut fins al moment.

Un altre dificultat de l’estudi de la fauna cavernícola és la necessitat de posseir algun individu mascle. Si bé és veritat que en moltes ocasions es descriuen noves espècies partint de femelles, majoritàriament s’hi ha de conèixer com a mínim el mascle. La raó és que morfològicament hi ha molts més elements diferenciadors. Si l’estudi és de l’ADN, llavors tant fa quin sexe sigui.

Aquesta descoberta és una bona mostra d’un èxit obtingut gràcies a la perseverança. En Floren ha anat visitant regularment la cavitat del de l’any 2009, i no ha estat fins a l’exploració divuitena que ha trobat aquesta novetat. El Dr. Carlos Prieto, gentilment ha escrit una nota que tot seguit es reprodueix en el seu original, però abans, quatre línies per presentar-vos aquesta gran persona dins del món de l’ensenyament i de l’entomologia.

El nou opilió.    Foto: Carlos Prieto, d'un exemplar viu. 
El nou opilió. Foto del detall dels pedipalps (òrgans que utilitzen per a la caçera d'animals vius).  
  Foto: Carlos Prieto 
El Dr. Prieto, a la Cueva Aranaga-7  de Galdames, Bizkaia
El Dr. Carlos Prieto (Baracaldo, Vizcaya, 1958) és zoóleg i professor del Dpt. de Zoologia i Biologia Celular Animal de la Universitat del País Vasc. S’inicià en l’espeleologia i la biospeleologia als inicis dels anys 80, mentre cursava els seus estudis universitaris. S’especialitzà en malacologia continental i posteriorment a l'aracnologia, tant ibèrica com afrotropical. Gestiona la col·lecció biospeleológica de l’UPV i en l’actualitat es dedica a l’estudi els opilions cavernícoles ibèrics.

Referent a la troballa, ens diu en Carlos:

El Dr. Prieto en una de les cavitats durant la recent campanya pel del Maestrat.   Foto: F. Fadrique
En F. Fadrique adurant la darrera campanya pel Maestrat
Amb el nostre agraïment a tots els que han col·laborat en aquestes tasques, i en particular al Dr. Carlos Prieto pel seu interès i col·laboració.

9 comentaris:

  1. Per complementar l'interessant article de Lluís Auroux sobre un nou opilió cavernícola al Maestrat, voldria dir que el quilòpode Lithobius jorbai, mencionat al text, va ser estudiat per A. Serra l'any 1977 (no el 1997), trobat a la Cova del Pla de Cervera, a Cinctorres, crec que per uns espeleòlegs de Terrassa uns dos anys abans.

    M. Ferrer
    Cinctorres

    ResponElimina
  2. Efectivament: la descripció de Lithobius jorbai va ser publicada en Speleon en 1977 de la cova del Pla de Cervera, a Cinctorres, encara que jo la conec com a cova Bovalar. Aixó a donat peu a que hi hagi el dubte de si hi han dos cavitats diferents (veure http://www.cuevascastellon.uji.es/ES6D01.php?id=1601)

    Floren Fadrique

    ResponElimina
  3. En resposta a M. Ferrer: Tens tota la raó en l'any de la descripció. Va ser el 1977. Ha estat un error al picar el teclat, i no observat desprès. Aquest quilòpode va ser dedicat a Salvador Vives i Jorba, qui el va caçar per primera vegada a la cavitat que dius. Salutacions
    Lluís

    ResponElimina
  4. Bon article Lluís, m'ha agradat força.
    Felicitats l'incansable Floren Fadrique, de tots és coneguda la seva perseverança i esforç per trobar fauna a les cavitats, molts anys de treball donen els seus fruits i van apareixent coleòpters, opilions, diplurs, etc, una llista que es va engreixant any radera any, en unes terres com son les comarques turolenques, on algun indocumentat va definir al seu dia com "azoiques bioespeleologicament".
    Molt bona feina!

    ResponElimina
  5. Felicitats per l'article, però no em queda clar qui va trobar aquest opilió "tant" cavernícola.

    ResponElimina
  6. El va trobar en Floren Fadrique. El va caçar amb les seves pròpies mans.
    Lluís

    ResponElimina
    Respostes
    1. i un be negre amb potes roses

      Elimina
  7. Sorry a tots els bons amics, al Lluis, al Floren i a qui hagi respost el segon anònim -que no he estat jo- de la petita "gamberrada" del primer anònim.

    A banda que possiblement hi hagi un malentès per la meva part, si parlem de l'opilió (un sol exemplar, crec que femella trobat a la passada setmana santa). Això serà fàcil de corregir.
    La malifeta venia provocada perquè no feia massa vaig assistir a una conferencia sobre la troballa de un jaciment dels més antics a la Conca (paleolític superior), i en una publicació s'ignorava també qui l'havia trobat i vaig posar en un cert compromís al conferenciant quan vaig assistir a la mateixa, havent de modificar "ex-abrupto" qui havia localitzat el jaciment, sense esmentar que els havien donat varis fragments de silex treballat. En podríem trobar d'altres exemples de la biosp que ara no venen al cas.
    Amb anterioritat i en camps tant diversos com en la vida professional i política (articles i fins llibres) no tant sols en el de l'espeleologia, he viscut situacions d'autèntic capgirament dels fets i dels autors i en part, el llibre que estic preparant sobre les cavitats a les Muntanyes de Prades (si un dia arriba a port) i te a veure el fet que comentem.
    Se'ns cap mena de dubte el Floren i tu (Lluis), junt amb altres amics, sou les persones claus del interès per la biosp actualment al meu país i el Floren per la recerca sistemàtica l Maestrat; per aquest motiu no voldria ser el causant de cap malentès i molt menys la pèrdua de la vostra valuosa amistat.
    Cordialment.

    ResponElimina
  8. El que va més encertat en aquesta discussió és el del "i un be negre amb potes roses"!

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.