dissabte, 5 de juliol del 2014

De nou la Grallera Mitjana del Corralot (1)

Aquesta interessant cavitat fou objecte de dos anteriors apunts en aquest bloc, en els que fèiem algunes observacions sobre els fenòmens de lliscament i fractura que afecten al seu magnífic procés reconstructiu. Per no repetir el que ja vam mostrar, us recomanem que consulteu els següents enllaços:

Potser us pregunteu com és que tornem a visitar-la? Acceptem que una cavitat com aquesta sempre és font de noves perspectives, i també que és una recompensa extraordinària poder gaudir d’aquesta delicada obra de la natura... però a més a més i el fonamental d’aquesta nova visita era compartir-la amb companys que encara no la coneixien.

Així pues, el dijous 26.06.2014 el grupet de l'espeleodijous d’aquesta jornada estava format pels següents 10 companys i companyes: Ricard Alsina, Dolors Boter, Pere Castells, Xavier Galiana, Teresa Hernàndez, José Hidalgo, Miquel Nebot, Jordi Perera, Toni Robert,  i“Víctor”.
Els moments de l'entrepà i la tertúlia amb els amics, son punts culminants de la jornada.
Com que el pronòstic meteorològic no era gens favorable i anunciava pluja, vam acordar fer la caminada fins la boca enfundats amb l’equipament d’espele i deixar la roba als vehicles per conservar-la seca a la tornada. Efectivament el retorn sota la pluja ens va deixar ben molls i a més a més, aigua i boira, feien un conjunt opac que limitant-nos la visió, dispersant-nos entre nosaltres i  dificultant el retrobament dels vehicles.

Un xic de la Geologia del Montsec
Permeteu-me que dediqui unes ratlles a destacar alguns trets bàsics sobre l’estructura geològica tan singular del relleu que no tant sols tenim ben be a la vista sinó que tot i no sent geòlegs, hem pogut il·lustrar-nos amb dues magnifiques guies que amb una exquisida vocació pedagògica ens expliquen el terreny que trepitgem.

-         Guia Geològica del Montsec i de la Vall d’Ager. Joan Rosell i Car Llompart. Ed. Montblanc-CEC (1988)

-         Geologia i Paleontologia per a aficionats.  Nieves López. Ed. Entrecomes (2013).

A mitjans del Cretaci Superior, es començà a produir els primers moviments que varen alçar els Pirineus com els coneixem avui en dia. Durant 60 milions d’anys, les roques s’anaren deformant i trencant. Al Montsec trobem vestigis dels fòssils que ens poden explicar com fa milions d’anys aquest territori era un mar, quin tipus de plantes hi creixien o conèixer que per la zona passejaven immensos dinosaures.

L’aproximació a la Grallera Mitjana del Corralot la fem per la carretera i després pista que partint d’Àger s’enfila fins la carena del Montsec d’Ares, seguint el límit entre el tram calcari i el margós de Cretaci Superior. Avançem pel planell d’Ares modelat damunt les calcaries bioclastiques i deixem els vehicles després del cim de Santa Lis tot just abans de les tres capçaleres dels torrent que ens separen de la cavitat.
El massis del Montsec és un exemple esplendid de relleu tectònic per la seva estructura de mantell de corriment. Els congostos oberts pels tres rius que el tallen en direcció nord-sud permeten tot recorrent-los observar l’estructura des de “dins”. El relleu s’aixeca bruscament enmig de dues depresions, la conca de Tremp al nord i la conca d’Àger al sud, com un plec que fa sorgir materials durs entre materials més tous. 
Però en lloc de ser un plec simple i simètric amb pendents suaus als flancs, aquest només té un sol costat en pendent a l’esquena o flac nord. El flac sud o frontal, en canvi, està tallat com si ho haguessin fet amb una gegantina destral i forma un escarpat abrupte i parets verticals al llarg de seu traçat rectilini orientat d’est a oest, el que ens indica que nomès és la mitad d’un plec, les calcaries que veiem s’inclinen cap al nord i s’alcen cap el sud  però després no giren per inclunar-se cap el sud, sinò que s’interrompen. La línia que marca aquesta interrupció ens indica que una gran falla ha hagut de trencar el plec per la meitat. I on és l’altra meitat? Ha de trobar-se a sota, potser molt enrere encavalcada per la meitat nord que es va desprendre i va avançar en solitari formant un mig anticlinal. No se sap del cert on és la meitat que falta, però s’accepta que la part que veiem ha viatjat des del nord, i que ho ha fet al llarg de més de 10 km.

La Grallera Mitjana del Corralot

Identificant fauna

... segueix en l'apunt de demà...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.