Avenc del Pèlec. Vallirana

Aquesta mina d’aigua, coneguda com a Font del Pèlec, o amb la grafia Pèlac tal com apareix en diversos documents i entre ells en una recent fitxa a l’Espeleoíndex com Avenc del Pèlac. Finalment, hem considerat més adequat per aquest apunt, mantenir el topònim que figura en els actuals mapes oficials de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, i que a més a més en el Diccionari de la LLengua Catalana de IEC trobem únicament Pèlec que considera sinònim de Toll (sot ple d'aigua de la pluja o d'altra procedència), que te un bon ajust amb el fenomen al que dediquem l'apunt d'avui.
Vam fer-hi una visita matinal fotogràfica el passat 22.05.2014, un grup de l’Espeleodijous amb la participació de: Dolors Boter, Tere Hernàndez,Jaume Julià,  Miquel Nebot, Jordi Perera, Toni Robert, Antoni Torra i "Víctor".

Situació:

Dins de la denominada urbanització del “Pla del Pèlac” a Vallirana, partint de la carretera en direcció a Olesa de Bonesvalls cal anar pels carrers Comptes d´Urgell, Avinguda Olesa de Bonesvalls, i carrer Reus. Al final d’aquest carrer, just en la darrera torre veiem aquest curiós cartell.

El carrer s’aboca al torrent i per la seva dreta continua el corriol que en pocs minuts en porta a l’entrada d’avenc rodejada  per un tancat d’obra amb el sostre ensorrat.

Continuant baixant per la riera, passem per la segona boca vertical, avui taponada per restes de formigó, i més avall arribarem a l’accés horitzontal que constitueix la mina d’aigua que presenta un notable embassament.

La cavitat

Baixem pel  pou de 16m entrant per forat del sostre i aprofitant la biga per fer un segon ancoratge directament en la vertical. 

En la base del pou hi ha un munt de restes, especialment neumàtics evidenciant les incíviques funcions d’abocador

Interceptem al bell mig de la galeria, amb secció característica de mina, és desenvolupa en els dos sentits cap a l’E lleugerament remuntant amb un recorregut d’uns 40m fins el final de l’excavació. El terra amb microgours i amb les parets i sostres amb nombrosos processos litogènics sovint acolorits per una gamma de cremosos i ataronjats, gairebé vermells, que alguns autors atribueixen a òxids de ferro, però que probablement procedeixen de la matèria orgànica de les plantes que provoquen amb la seva infiltració l’aparició d’àcids húmics i fúlvics.

Cap l’oest altres 40m aproximadament de longitud fins la boca de la “font” on el tram inundat ens obliga a mullar-nos fins a la cintura. 

Fauna

En resum una petita però força agradable cavitat, bàsicament artificial, però amb un interessant concrecionament i registre faunístic. Per la seva fàcil localització i còmoda aproximació mereix una visita, i permet, com vam fer-hi nosaltres, les opcions de baixar pel pou i sortir pel tram inundat, o bé sortint novament remuntant la vertical.