dissabte, 15 de febrer de 2014

Mines de Cercs i Peguera (1)

El 09.01.2014 una colla de l’Espeleodijous (Dolors Boter, Jaume Julià, Jordi Perera, Pere Cantons, Ricard Alsina, Toni Robert i “Víctor”) vam anar de visita minero-cultural a aquest relleu de l’alt Berguedà.
En la primera etapa visitarem dins la colònia de Sant Corneli, el Museu i la mina de Sant Romà.

El Museu de les Mines de Cercs, forma part de la xarxa de museus del MNACTEC. És un monogràfic sobre el carbó, des de la seva extracció, passant pel seu transport i procés de classificació fins a arribar a les llars o a la indústria. També evidencia la part social de la mina, tractant d’explicar la vida quotidiana dels miners i alguns dels esdeveniments que es van produir durant el segle passat: els fets de Fígols del 1932, quan a través d’una vaga es va declarar el comunisme llibertari per part dels anarquistes i la tancada del 1977.
L’origen de la mineria berguedana s’inicia al 1851, quan s’explotava superficialment les mines, arribant com a molt a 500 m de profunditat. Els miners, en aquells moments més aviat picadors, arrancaven el carbó amb un pic, carregaven els cabassos de carbó fins a les vagonetes, les quals eren empentades per homes i després per mules. Le dones, nens i nenes, destriaven el carbó de la pedra, realitzant un treball completament manual. La poca ventilació, les dures jornades de treball, el baix sou i sobretot el perill que comportava el treball a la mina, va provocar més d’una esllavissada.

A més tenien el problema afegit del transport del carbó, ja que fins al 1904 no va arribar el tren a l’Alt Berguedà. Anteriorment doncs, utilitzaven mules i carros, distribuint així el carbó bàsicament a les colònies més properes del Llobregat quan escassejava l’aigua i necessitaven l’energia del vapor per treballar.
Al 1.883, l’empresari José Enrique de Olano i Loizaga, va comprar bona part de les mines pertanyents a Cercs, la Nou i Fígols, creant l’associació Carbones de Berga S.A al 1911 i esdevenint l’empresa minera més important de Catalunya. Els avenços tecnològics de l’època i la inversió econòmica van millorar els mitjans d’explotació.
Amb l’arribada de la república van canviar algunes coses: reivindicacions obreres, algunes millores en la vida dels obrers, com per exemple en els estudis dels fills i filles i també els avenços tecnològics, van marcar fortament aquesta etapa en la mineria berguedana. Martells picadors i perforadors, l’estació de tren, el rentador de carbó o la introducció d’una locomotora dièsel, són una clara mostra dels avantatges d’utilitzar l’aplicabilitat de la ciència en favor dels interessos laborals.
Amb el temps tot es va anar mecanitzant, fins al punt que al 1963 es va introduir un sistema d’arrancada mecànica, utilitzant cintes transportadores per extraure el carbó, així com millorant les fortificacions de les galeries, que van passar a ser de metall. L’increment de mitjans mecànics van desembocar amb les millores de condicions de treball i seguretat dels miners, però alhora es van veure afectats els llocs de feina.
Al 1969 l’empresa FECSA va esdevenir la principal accionista de Carbones de Berga S.A. en una bona estratègia de l’antic propietari, havent de fer front a diversos obstacles: l’auge del petroli, del gas i de les nuclears, així com les quantioses multes pendents de pagar degut a la contaminació atmosfèrica produïda a la zona durant tants i tants anys.
A partir del 1976 es va mecanitzar definitivament amb les fortificacions d’escut com a eina per arrancar el carbó, així com les cintes transportadores que substituïren les màquines dièsel. També es va començar a fer explotacions a cel obert, les quals reduïen considerablement el cost de l’extracció del carbó. La central tèrmica de Cercs va arribar a consumir la totalitat del carbó extret de la conca minera.
Per aquestes dates els miners van canviar l’estil de feina. Les inundacions del 1975, així com les galeries situades per sota del riu Llobregat, obligaven als miners a compaginar la seva feina amb la de bombeig de l’aigua, fins al punt que dedicaven la meitat de la jornada a extreure aigua i l’altre meitat a extreure carbó.
La forta competència de la resta de països, juntament amb l’estandardització del petroli com a font d’energia habitual, així com l’esgotament de les capes més riques del mineral, van propiciar al 31 de Desembre del 1991 el tancament de Carbones de Berga S.A

Mines de Cercs. Recerca en Acció


Extracció d'energia geotèrmica

També podeu veure al YouTube el programa de TV3 Sota Terra
 Les Colonies idustrials: la vida a la llera del riu.

...segueix en l'apunt de demà...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.