dimarts, 5 de novembre de 2013

Avenc de la Plomada (2)

...continuació del post d'ahir...

Detalls del concrecionament
L'anàlisi aprofondit de la litogènesi d'aquesta cavitat resultaria força interessant, d'entrada constatem que hi ha un predomini de les formes estalagmítiques tant per la superfície que ocupen com per la seva dimensió. Aixó podria significar un domini de les condicions de cabal.

Sense entrar en més consideracions, que fora bo analitzar més pausadament, us presentem algunes imatges, que confiem que us resultin suggerents.

Formes i espeleogénesi
Tot i que les topografies publicades no ens ajuden gaire a copsar fàcilment una visió morfològica de la cavitat, podríem dir que bàsicament la cavitat està formada per una sala grosserament hemicónica amb petites “falses” derivacions produïdes pel reompliment sedimentari, i per un pou d’accés cilíndric que desemboca aparentment per accident amb el volum inferior.

Si ens interroguem sobre l’origen d’aquesta cavitat, ens caldrà analitzar l’estructura partint de la litologia i la tectònica local.
Veient el mapa geològic a 1:50.000 observem una xarxa de fractures NE-SW que condiciona fortament la direcció principal de la cavitat i que la litologia en una zona de superposició correspon a unes calcaries amb intercalacions dolomítiques del cretaci (Valangià-Barremià). Els cabussaments de 20 fins a 80º. Variació litològica i estructural que ha facilitat el relleu exterior del Serral Llarg individualitzat per les incisions del Clot del Cocó i el Fondo de Can Dispanya. I subterràniament creant una zona de “debilitat” afavoridora de la carstificació.

Probablement la cavitat que coneixem avui és un fragment de un fenomen de major extensió, avui obturat per la própia evolució del conducte. En un estadi anterior amb comunicacions mes obertes amb l'exterior afavoriria l'entrada de fauna i sediments externs.

L’observació de les parets de la cavitat, en els punts on apareix descoberta,  ens mostra una roca bretxoide i una estratificació inclinada.

La xarxa de microfisures ha possibilitat la infiltració i una cristalització calcítica de reompliment que després en resultar mes resistent a la disolució s'ens presenta en relleu.

Potser influenciats per la lectura recent de l'abundant literatura de les cavitats d'origen hipogènic, hem cregut veure signes de parets i sostres amb empremtes de fluxes de dissolució ascendents, que apuntarien a que la cavitat ha estat generada en el límit epifreàtic per "ascensum", constituint el pou d'accés simplement una xemeneia del sistema.

Els minidiscs
Ens plau mostrat-vos uns detall d'aquestes enigmàtiques concrecions que son els discs o "paletes". En aquest cas es tracta d'unes petites formacions on podem constatar la influencia de capbussament en la generació d'uns, potser poc espectaculars, però didàctics discs de concreció.

Entre els aspectes més agradables de les visites de l'espeleodijous a aquestes petites cavitats, ocupa un lloc destacat les converses "in situ" per interrogar-nos sobre el que veiem sota terra. Uns diàlegs que qüestionen les nostres percepcions i aprenem a veure, i reveure amb uns altres ulls, un ulls renovats i enriquits. Un gaudi, que en la mesura que ens sigui possible, intentem compartir amb els nostres lectors. Gràcies amics!

3 comentaris:

  1. Hace tiempo que sigo asiduamente sus siempre interesantes articulos diarios y especialmente las visitas de los jueves que muestran muchas imagenes de las cavidades de cataluña y tambien de su fauna. Entiendo que son propuestas para que seamos los lectores los hagamos nuestra propia interpretación. Muchas gracias, especialmente en nombre de los que residiendo en otras provincias nos resulta dificil visitar estas cavidades. Repito, mil gracias.

    ResponElimina
  2. D'aixó dels fluxes ascendents on es pot trobar alguna explicació de detall. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens els propers dies procuraré inserir un article sobre aquestes morfologies. Però de moment pots trobar literatura general sobre hipogenesí. En el propi Espeleobloc tens varies referències, mira http://www.espeleobloc.blogspot.com.es/2012/08/espeleogenesi-hipogenica-4.html i altres enllaços referenciats en el mateix post.

      Elimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.