dimarts, 3 de setembre de 2013

Els Bufadors de Bevi (1)

El passat dijous vam anar a la serra dels Bufadors, amb guiatge de Dolors/Toni vam seguir una ruta circular amb inici i final a coll de Beví.
Pels seus valors paisatgístics aquest itinerari és força freqüentat pels excursionistes.
Des de Santa Maria de Bessora, cal anar en direcció Vidrà, agafant la bifurcació a l’esquerra senyalitzada Ripoll per Llaés, fins el coll de Beví on es poden deixar el vehícles. Retrocedim pocs metres per la carretera i agafem un ample camí a la dreta que discorre paral·lel per sota del relleu enlairat de la paret sud de la serra dels Bufadors.
La senyalització d’aquest itinerari és força desigual, grans lletreros a la carretera, i petites  i espaiades marques de pintura verda al terra. Després de la collada del Beví una fita fonamental a la dreta és l’inici del senderó que ens endinsa per la frondosa obaga de la serra pel seu extrem oest. 
Entrem en un magnífic bosc de faigs on apareixen els primers blocs esfondrats de la carena, i seguidament l’esquerdament tant fosquivol com majestuós dels bufadors, amb una verdor extraordinària amb molses, falgueres, etc. que de ben segur fan les delícies dels amants de la botànica. Segons diuen, aquests paratges foren els darrers reductes d’alguns membres dels GRAPO, fins que foren tirotejats i morts per la autoanomenada Guardia Civil el19.06.1981.
En aquest indret és on trobem multitud d’esquerdes i cavitats que ens inviten a penetrar en el mon subterrani. Podreu veure imatges de la nostra visita al Bufador núm. 8 en el post de demà.

La tornada la vam fer remuntant l’esquerda principal i tot seguit anar carenant amb unes esplèndides vistes sobre la vall del Ter i la serra de Bellmunt. En aquest recorregut, descomptant la visita a les cavitats, vam invertir-hi unes dues hores de caminada.

Confio que sabreu disculpar, que insereix-hi aquí un retall de premsa sobre les “virtuts curatives” de les passejades pel bosc, però encara tenia ben present el fort impacte estètic-emocional que em causà la magnificència dels esquerdaments de la serra dels Bufadors quan diumenge el diari Ara publicà el reportatge d’en Jordi C. Llorens
“se non è vero, è ben trovato”

La serra dels Bufadors

D’aquest indret i del seu interès espeleològic, tenim la sort de disposar d’un complert treball, obra de la molt digne conjunció de tres autors, que a part de les seves indiscutibles qualitats com a espeleòlegs sumen les competències en els àmbits respectius, geomorfològic, dibuix i biospeleològic. Fou publicat a la revista espeleòleg núm. 34-35 (1983), amb el títol Bufadors de Babí.



A l’equip d’aquest dijous 29.08.2013 érem 10 participants: Dolors, Jaume., Jordi P., Jordi T., José H., Ricard, Toni R., Toni T., Úrsula, i “Víctor”.
Recomanacions de lectures complementàries sobre el paisatge del Bufadors de Beví a:

... segueix en el post de demà...

1 comentari:

  1. Fa temps que tinc l'intenció d'anar-hi. Ara ja tinc l'empemta que necesitava. Gràcies pel reportatge.
    josep

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.