Però si m’atreveixo a reiterar aquesta importància és a part de que cada cop que en parlo amb els companys encara veig l’expressió d’estranyesa en el seus rostres... i és per dos elements recents; primer: l’article d’aquest diumenge al diari Ara de Mònica L. Ferrado “Quan els Paisos Catalans eren tropicals”, i segon: l’accessibilitat a la xarxa de la tesi de doctorat de Ludovic Mocochain, veritable especialista en les implicacions geodinàmiques d’aquesta crisi en el carst mediterrani.
El Messinià.
Comprèn el període entre fa 7,246 ± 0,005
milions d'anys i fa 5,332 ± 0,005 milions d'anys. El Messinià fou testimoni del
començament, fa uns sis milions d'anys, de la crisi de salinitat,
que provocà l'assecament en repetides ocasions de la conca de la Mediterrània
al llarg dels següents milions d'anys.
El nivell del mar va disminuir de manera
considerable (entre 400 i 2.500 m, segons diferents autors). Aquest fenomen va
ser causa del tancament progressiu de la connexió entre la Mediterrània i
l'Atlàntic a la zona de l'actual estret de Gibraltar.
A principi del Pliocè va tornar a entrar aigua
al Mediterrani, que es va omplir de forma ràpida en només alguns decennis amb
una caiguda del nivell mundial dels oceans d'uns 15 metres.
Aquest procés de buidat i reompliment implicà una extraordinaria
variació en l’excavació de les xarxes càrstiques, primer potenciant el seu aprofundiment
i posteriorment la regressió negant els conductes anteriors.
L’article de l’Ara 08.09.2013
Articles anteriors a l'Espeleobloc:
http://espeleobloc.blogspot.com.es/2008/07/la-crisi-del-messini-2.html
...segueix en el post de demà...
...segueix en el post de demà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.